allà, allà, és on va la sal. i més amunt, el pebre!

quines coses més complicades...
quines coses més interessants...

però, sobretot, quantes coses...

a vegades penso que m'estic quedant enrere
potser hauria de dedicar-hi més temps

aix... no sé. a vegades em col·lapso, no?
em saturo
i no m'agrada

sembla com si tothom fes de tot i més
i que de tot n'hi hagi molt
i que tot ja estigui fet per algú que ho ha pensat abans que tu
algú més llest i amb més recursos
més espavilat o amb més contactes

aix... no sé. a vegades em col·lapso, no?
em saturo
i no m'agrada

però alhora sóc feliç
perquè hi ha moltes coses que encara no sé
i que, per tant, puc aprendre
i aprendre m'agrada

ai... no sé. aleshores somric.
i els ulls se m'enlluernen
i penso que potser no està tan malament
que hi hagi gent que hagi fet coses
perquè jo les pugui aprendre

així que endavant:
enlluerneu-me

Sanjosex: té cançons molt maques...