23 d'abril

dia del llibre i la rosa! dia dels enamorats! dia de sant jordi! em desperto pensant en les roses que venen pel carrer, en les paradetes de llibres, en els autors que aprofiten aquests dies per publicar el seu llibre cuita-corrents i poder-ne firmar exemplars a les rambles, en les senyeres pels balcons, en l'aire fresc i perfumat que anuncia que la primavera ja és ben entrada, en el cel blau d'abril, en la gentada a les llibreries -que fan descompte-; tot em fa voler sortir ben ràpid de casa, però, oh...
el cel està ennuvolat, no hi ha parades al meu carrer, que estrany. giro, però tampoc, res enlloc. hi ha nens i nenes amb la motxilla d'anar a l'escola -no fan festa ja?-. cap senyera als balcons, ni tampoc estelades, res. les llibreries estan buides. agafo la bici i em fa anar a la feina. per sorpresa meva hi arribo i em trobo que hi ha gent treballant. ningú es felicita, no hi ha cap noia amb una rosa a la mà. i em miren estranyats quan els desitjo un bon sant jordi. què passa? on sóc? qui m'ha portat aquí?

el dia del llibre i de la rosa s'ha esvaït.

obro l'ordinador i el gmail em dóna la benvinguda amb roses virtuals. buf! quin espant. el mòbil també fa de les seves recordant-me que encara existeixen les paradetes a les rambles. quina tranquil·litat. que bé tenir amics a casa!



quines ganes quines ganes de tu!

eteriana

aquest cap de setmana va ser una surprise estupefantàstica

foolish times now that cintry is funky and latin es queda cendra i sucre fent un jezz a la bossa de la marieta mentre els blue circles estan in the wind i espero que sigui forever mine i tot just a quarts de nou comença una nit de pluja mentre la progression va fent camí.

i una uberraschung també pels roger de flor amb la helen vint-i-quatre i l'arnau i en martin i tots els altres cap a razz alguns acabant la nit millor que d'altres, alguns refredats i alguns ben acompanyats

i pels may també, pare mare i gemana al completo. estrés estŕes. zig-zag hop alehop tot plegat.

it's not quite the same, is it?

oh no he's alive!

If there's something strange
in your neighborhood
Who ya gonna call?

If there's something weird
and it don't look good
Who ya gonna call?

I ain't afraid of no ghosts
I ain't afraid of no ghosts

If you're seeing things
running through your head
Who can ya call?

An invisible man
sleeping in your bed
Who ya gonna call?

I ain't afraid of no ghosts
I ain't afraid of no ghosts

Who ya gonna call?

If ya all alone
pick up the phone
and call

I ain't afraid of no ghosts
I here it likes the ghost
I ain't afraid of no ghost
Yeah Yeah Yeah Yeah

Who ya gonna call?

If you've had a dose of a
freaky ghost baby
Ya better call

Lemme tell ya something
Bustin' makes me feel good!

I ain't afraid of no ghosts
I ain't afraid of no ghosts

Don't get caught alone no no

When it comes through your door
Unless you just want some more
I think you better call

Who ya gonna call?

GhostBusters!

wanna see this film baby
wanna come with me?
today was be kind rewind
pretty good, must say
made me think on many films
specially this one and clerks
for bob, you know, "el silencioso"
after to hackeschers markt
eat an ordinary kebab
home baby and waste time

de què viu la gent a Berlín?

Ahir ens ho preguntàvem amb en Bernardo, tot fent la birra a casa d'en Didier. Un francès molt divertit, amb jaqueta i barret francès, que viu a prop de Frankfurter Allee. Feia una festa, com bastant sovint fa. Viu amb en Sam, un tipus curiós, amb tatuatges al braç, que va viure a Estats Units fins als 6 anys i ara en fa vint que viu a Alemanya. Primer a Frankfurt i després a Berlín. La seva habitació és com un menjador. A part de gran, que ho són totes, pel mobiliari que té. Dos sofàs, una tauleta rodona de vidre al centre, calaixeres amb tot de música, una minicadena, una barra de bar. Genial. I el llit? Té un matalàs plegable que guarda a sobre l'armari. Qüestió de prioritats. Tot i que em va confessar que es volia comprar un llit doble ara. Potser ha trobat parella! O potser n'està fart del seu llit pràctic però molt menys còmode que un 1,50. En Sam havia comprat grass i la vam compartir tots plegats al voltant de la taula rodona de vidre. El paper no era paper, sinó blunt. Jo no n'havia vist mai. És marró, molt suau, fa molt bona olor i té un gust boníssim. Es veu que ve d'una planta, però no ho sé del cert. També hi havia en Zack, un altre americà de Maryland, capital Annapolis, molt divertit. Una mica sonat però diveritit. Quan estàvem molt cansats i riallers ens vam començar a imaginar que anàvem a dormir. El coixí suau, el moment d'estirar-se al llit, l'escalforeta de la manta. Mmm... Tal com el post de fa uns dies. Llit, et vull! També hi havia la Klio, una grega que estudia el mateix que jo maquíssima. I molts francesos, algun que altre de la península ibèrica, noruecs... Una mica de tot i més. El camí de tornada a casa va ser bastant dur. Adormint-me al metro, tots els cops. I és fotut quan has de fer transbordament. Va bé tenir un amic al costat que et desperti.
Ai, ja estic a casa i encara no he parlat de què viu la gent a Berlín. Perquè a Berlín no hi ha agricultura ni ramaderia (sector primari) ni tampoc indústria (sector secundari). Per tant, la majoria de gent es dedica al sector dels serveis. Ara bé, tampoc hi ha grans oficines amb executius ni res. Aleshores, només queda el turisme. Però, una ciutat sencera no pot viure només del turisme. Això és que hi ha una pota que balla. La solució? L'estat. Berlín viu de l'estat. Totes les coses estatals estan millor que bé (serveis de transport públic, estacions de tren i metro, metges, universitats públiques, correus, museus...), i hi ha moltes subvencions per tot. De moment Berlín és una ciutat que encara està sortint de la destrucció de la guerra. S'està reconstruint, sortint de la pobresa. Això fa que encara sigui una ciutat assequible per nosaltres, els estudiants que venim a viure-hi un temps. Els pisos de lloguer són barats, pots menjar bé per pocs diners, hi ha descomptes a tot arreu (cines, museus, exposicions, teatre, concerts de música clàssica...), hi ha mercadillos on pots trobar de tot i més per un preu ajustat... Ara bé, sembla que la ciutat s'estigui posant massa de moda. I cada cop hi ha més gent que hi vol viure. Tinc por que no li passi com a Barcelona, que en qüestió de cinc anys ha canviat un munt, i no precisament cap a millor. De moment, gaudim de Berlín mentres podem.
A mi, però, encara em queda la incògnita de què viu realment la gent a Berlín. Intentaré descobrir-ho durant aquests mesos.

ja el tinc!

des d'ahir sóc una mica més lliure: ja tinc ubuntu!
prepareu-vos tots ara, que vinc!

gràcies, guillem; el meu mestre i nou amic de tarragona trobat a berlín!

my friends... si en són de macos tots!

miss him when i'm tired and cold in the dark

quan em desperto sé que he gaudit. ho sé. durant el dia no hi ha un sol moment que no pensi en ell. només de pensar-hi ara ja em sento molt millor. em fa sentir tan bé. i és tan calentet i tendre. i m'abriga i pateix perquè no passi fred. i m'espera, cada nit. al mateix lloc. a punt per mi. suau i tovet. en els moments de cansament, quan les cames fan figa o haig d'agafar la bici per fer 10 km. a mitja mitja marató o quan estic en un bar i són les cinc de la nit i en fa més de 20 que no dormo. en aquests moments és quan més el trobo a faltar.

llit! et vull!

[recordar]

- Penso i ploro. Ploro i ja no sé el perquè. Ja no sé el que sento. No sé si sento. No sé si ploro pel que recordo o ploro perquè no puc recordar. No sé què és sentir i estic trist. O bé estic trist per tot el que estic sentint. No sé si mai podré tornar a recordar. Potser demà al matí ja no recordi haver mantingut aquesta conversa. O pitjor encara, potser d'aquí cinc minuts et pregunto qui ets. No sé què em passa. O potser ho sé però penso que no pot ser. De fet, no sé què hi faig aquí. Ni qui és la gent que em ve a visitar ni els meus companys. No en conec a cap. O potser sí però no ho recordo. I no recordo tampoc haver esmorzat, ni dinat. Ni sé si ja toca haver dinat perquè tampoc sé si el matí ja ha passat o bé el sol acaba de sortir de darrera les muntanyes. Noto que estic pensant però quan intento recordar-ho no ho sé. I ploro però deu segons després no en recordo el motiu. La meva vida no té sentit. No té ni un passat ni un futur, un objectiu. Potser tampoc té un present, o si el té, és mort curt i trist. Un present de segons, instantani. Ara ja ni recordo perquè estic parlant d'això. Ni qui ets. Ni si t'ho he preguntat abans. Només sé que parlo del que em passa perquè ho estic dient ara mateix. Se m'han borrat els records i el que em sap més greu és que també se m'han borrat els sentiments. Tant els bons com els dolents. No sé quines persones he estimat, ni quines m'estimen. Ni quines són importants per mi, ni quines són les de referència. No sé qui són els meus amics, ni si en tinc. Ni tampoc si tinc família, ni si tu formes part d'ella. No sé què he fet a la vida, ni si tenia plans pel futur. Em trobo encallat al present, i sembla que sigui un cul de sac. No hi ha sortida. Però tampoc entrada. Sóc com un pèndol que va anant d'aquí cap allà però en un interval molt petit. Ara ploraria però no sé perquè. Potser perquè me n'adono que alguna cosa falla. O potser ja fa temps que me n'adono però no ho sé. Tal vegada porti tota la vida parlant del que no recordo ni del que no sento. Però, per molt estrany que sembli, noto que algun dia sí que havia recordat i sentit. Si no, a què treu cap que sàpiga que ara no em passa? Si hagués viscut sempre així no ho trobaria a faltar. En canvi sí que noto que falta alguna cosa. Què deu ser?

nenesmaydin

I can show you the world
shining, simering, splendid
tell me princess, now when did
you last let your heart decide?

I can open your eyes
take you wonder by wonder
over sideways and under
on a magic carpet ride

A whole new world
a new fantastic point of view
no one to tell us no
or where to go
or say we're only dreaming

A whole new world
a duzzling place I never knew
but when I'm way up here
it's crystal clear
that now I'm in a whole new world with you

Unbelievable sights (aach!)
indescribable feeling
soaring, tumbling ,freewheeling
through an endless diamond sky

A whole new world
don't you dare close your eyes
a hundred thousand things to see
hold your breath - it gets better
I'm like a shooting star
I've come so far
I can't go back to where I used to be

A whole new world
every turn a surprise
with new horizon to persue
every moment red - letter
I'll chase them anywhere
ther's time to spare
let me share this whole new world with you

A whole new world
A whole new world
That's where we'll be
That's where we'll be
A thrilling chase
A wondrous place
For you and me