port de la jungla verda verda verda

and he walks away. he knows there is somebody waiting for him but he doesn't want to go back.

vestit negre de seda, caminant pels parcs de la ciutat. fa fred i el cel, tapat, insinua pluja. comença a fer vent. camina mirant-se els peus i para just a temps de xafar un formiguer. enveja. sent enveja de les formigues. que viuen per menjar i construir i mengen i construeixen per viure. i moren en fila una després de l'altra. continua caminant i "piiiiiiiiip" un cotxe a punt d'atropellar-la. no caminis mirant-te els peus, li deia la seva àvia. l'acompanyava a l'escola sempre i ella no mirava mai els cotxes ni els semàfors. vigila! "ring" una bicicleta. el vent fa agafar-li fred i li despentina els cabells, que ara li tapen la cara. les mans a la butxaca. s'ha deixat els guants a casa. però qui ho havia de dir que al juny faria aquest fred? continua caminant i una llàgrima li regalima per la cara. se sent sola i trista. no està a l'alçada de l'altra gent de la ciutat. del món. ells fan coses i ella no. res. què se n'ha fet de la seva vida? com han pogut passar tan ràpid els anys sense que se n'adonés. sense crear-se una afició. sense tenir plaers ni plats preferits. sense saber escriure ni un sol poema ni tocar un instrument. se sent una nena que encara ha d'aprendre quan fan dos i dos i que necessita seure a la falda de la seva àvia i que li expliquin un conte per anar-se'n a dormir. i mira l'altra gent i s'imagina quina vida deuen tenir muntada. millor que la seva. continua caminant, ara pel costat del riu. el vent fa aparèixer unes onades que no hi solen fer i una barca que està flotant salta amunt i avall. ai! quines ganes de fer fotografies que té. aquí i allà. mira el cel i cada cop està més negre. de sobte, un tro esgarrifós la sobresalta. i ve acompanyat de les primeres gotes de pluja que se li barregen amb les llàgrimes.