dilluns, 15 de setembre de 2008

La ruta del ferro i el carbó

Avui al matí ben decidida m'he posat les malles de fer esport, el polar del Decathlon, els guants i el buff i amb la bici cap a l'estació de tren de Vic! Encara feia fresqueta, i més anant de baixada, però quin airet més bo!
Un cop a l'estació, m'he esperat mitja horeta tot llegint La fundació i he agafat el tren cap a Ripoll (10:34). Un cop allí, i després de travessar les vies per sota una rampa, he anat seguint els senyals horitzontals (sí, al terra) de les bicicletes i els peatons que m'han dut fins a la sortida de la ruta del ferro i el carbó. És un caminet que va de Ripoll fins a Sant Joan de les Abadesses (de moment) i que segueix el camí que antigament feia la via del tren, quan hi havia les mines de carbó actives. El camí fa l'amplada de la via del tren i està tot esfaltat. Passa pel costat del riuet, pel costat de la carretera a trossos, però sempre envoltat de verd i de muntanyes! I està tot molt bén senyalitzat. Fins a Sant Joan són 9 km i si en fas dos més arribes al final del camí. Ara està en obres, però en principi ha d'arribar fins a Ogassa. I aquest no és pas l'única ruta que hi ha per aquella zona... En tenen un munt! Però avui una i prou, no ens passem. Quan he arribat al final del camí, que és pla-pujada, m'he menjat el meu entrepà de formatge amb pa de xapata que m'havia preparat al matí, buidar i omplir aigua i tornar-hi. La tornada és molt més fàcil, ja que és tot baixada, gairebé. I res, a la una ja era un altre cop a l'estació de Ripoll i a esperar el tren tot llegint un altre cop. A les 13:29 ja ha sortit cap a Vic. Un cop a Vic, pel camí de Sant Llàtzer cap a Calldetenes, i des d'allí, la ruta dels molins fins a Sant Julià. Ha sigut el tros més dur de tot el camí! Però val la pena, sí.
Bona excursió!

1 comentari:

Ivan ha dit...

Jo feia sovint (a Calella) el caminet de muntanya fins a la Cala Castell (on jugàvem a frisbee eXtreme) i tornava per la depuradora, ben planet. Aix!