Com una tortuga

Em sembla que ja sé què em passa. El molt maco d'en centpeus m'ho ha fet veure avui. Si el llegiu, veureu de què parlo.
Diu, simplificant molt, que el cervell té dues parts: la part simpàtica (més activa) i la parasimpàtica (més relaxada). I que normalment hi ha un equilibri entre les dues, per anar fent vida normal.
El que sospito, és que últimament tinc més activada la part parasimpàtica, la qual cosa em provoca nyonya, ganes de fer el mandra, de no fer res, de jaure... Amb els aires d'una tortuga, ves. I crec (això ja és cosa meva) que va a més a mesura que passa el temps. Sort que té data de caducitat.

Això mesclat, és clar, amb què he pescat un bon refredat i els mocs no em paren de rajar. Ai quin mal que fan els mocadors de paper!

Després de dormir tota la tarda vaig a donar una volta per la Mercè. Espero que no plogui.