divendres, 3 d’octubre de 2008

Corine Imanol Sara Bilbo

Tren dels anys cinquanta o més vell fins a Bilbo. Recomanable si voleu sentir-vos enmig de la guerra civil, veure películes de la meg ryan quan encara no era famosa i patir un mal d'esquena el dia següent!
Arribar a casa i companya agradable i sopar calentonet.


El dia següent metro fins a Portugalete i travessar la ría amb el puente colgante! Un dels primers d'Espanya. Caminar i caminar i caminar pel costat del mar, fins a la punta del penyasegat i encara més enllà i perdre'm fins a trobar la següent parada de metro...

Dinar en una escola d'euskera i tarda buscant street art:

space invaders per toooooooota la ciutat! Vespre tranquil·let a casa amb pizza!


L'endemà cap a Donostia... aquest cop amb bus, contemplant el fantàstic paisatge: quines muntanyes més verdes! I ara es veu que en volen foradar unes quantes per l'ave que unirà





Bilbo, Gasteiz i Donostia. Espero que ho facin bé, perquè ho faran de totes totes. Donostia molt tranquil·let... Pujar els cims, caminar per la conxa de punta a punta, fer un passeig pel parc d'atraccions abandonat amb funicular incorporat, menjar pintxos, beure zuritos i berenar xocolata amb xurros... Gran dia. Vespre caseta... sorpresa: l'imanol ens ha fet "lubina" al forn...
El dia següent la Corine fa gofres... Com em cuiden! I vaig a passejar pel casco viejo i després 4 hores al Guggenheim... Exposició sobre Juan Muñoz molt interessant i l'edifici i les gegants escultures de Ricard Serra i... i... buf buf... Molt interessant.
A caseta altra cop... Sopar aviat una pasta deliciosa amb espinacs i anar a un pub irlandès! Quants guiris... i euskalduns... Que bonic conèixer gent tan maca...


L'últim dia plou una mica i fa fred així que decideixo quedar-me a casa a llegir el llibre que el tenia mig abandonat... Buf... com enganxa. Quan ja són les sis de la tarda... Què, Imanol, anem a fer una birra? Quedem més tard amb la Corine per anar al típic bar de les croquetes (rodones) i al bar on treballava abans l'Imanol a fer una tortilla... I m'acompanyen al tren! Fins a les dues enganxada a l'últim llibre i l'acabo... Buf... És que no es pot pas deixar a mitges... Conec a una noia russa al tren molt maca que va a passar uns dies a Barna.
I, finalment, mar, sortida de sol i arribem! Bon dia!
Que bonic Euskadi... Sentiment de germanor inevitable, bonics paisatges, bon menjar, bona gent i una sorpresa d'última hora: han fet una sala de concerts i culturals en una antiga església! Clar que sí!

*A veure si endevineu on van les fotos enmig del text... M'és molt difícil fer-h jo!

1 comentari:

Àngela ha dit...

may, mayonaaaaa!

Quina enveja sana que m'acabes de ferrrrrrrr!!!