Les imatges que acompanyen la música

Avui últim dia. Ja tinc el pis pràcticament buit. A les 16h he sortit del laboratori. Tenia ganes d'anar a donar una volta pel centre. Però quan estava començant a passejar, de cop i volta, pluja. Cinema? Miro les pel·lícules que fan i una em convenç: Chico y Rita. En versió original, clar. Fa gràcia que aparegui "amb la col·laboració de TV3, Televisió de Catalunya" en un país estranger. 

La pel·lícula, maquíssima. Quanta música. Tot és música. I molt bonica i tendre i tot. I una història d'amor. I bestieses i tonteries que fan perdre el temps a un amor singular. I sí que en fem de bestieses a la vida. Als crèdits, un fart de plorar. Estic molt sensible últimament. Arribant a casa, quatre llesques farcides de Nutella. He d'acabar el pot abans de marxar i no hi ha res com la xocolata per eixugar les llàgrimes. Llàgrimes com la pluja que encara cau.

El papa i la mama May, ara es dediquen a canviar les façanes de les cases... La veritat és que han quedat molt maques les dues. La primera, és la de l'estanc, i la pedra estava a sota una capa de vés a saber què i pintada... La segona, la casa de tota la vida, que ha passat de groguenca a totxo (a la foto encara no estava acabada).

I jo ja a punt d'acabar la primera part de l'estada! Aquests dies estan sent força profitosos... Ja veurem com acaba tot plegat!

I ja he acabat la setena de House! Ara fins a l'octubre!

Quin dia més macabre!

Ostres tu! Quin dia més mortal, no? Obro el diari i només veig morts: l'Amy Winehouse suposadament per drogues, un nen de 14 anys atropellat per un camió, les 92 víctimes a Noruega, 32 morts a Xina pel xoc entre dos trens bala... I totes les que no sabem encara! Buf! Ara m'han deprimit una mica... Quin món de merda! I jo que us volia explicar coses boniques... Bé, ho faré igualment.

Ahir passejant pel carrer més comercial de Nancy, o un dels més comercials, vaig veure un aparador en català: posava, tal com veieu a la foto, "Tot al 50%". Resulta que és de la Mango, una empresa catalana. Tinc diverses hipòtesis: o bé l'empresa Mango va fer masses adhesius de les rebaixes i els en sobraven, així que les van repartir per França, o bé per abaratir els costos, els van fer tots en català, o bé l'amo de la Mango vol promocionar l'ús de la llengua pel món... A mi em sembla bé que una marca amb tantes botigues pel món exporti la llengua catalana, no? Almenys que serveixi d'alguna cosa!

I aquesta ha sigut dura al laboratori. No he parat quieta ni un moment. Tenim idees i coses a fer... I buf, és un no parar! Però bé, surten resultats prou bonics. Aquesta setmana serà l'última i també serà enfeinada, ja m'ho veig a venir! Per això ahir tenia ganes de desconnectar una mica, i vam sortir amb l'Axel a sopar. Vam anar a un restaurant que es diu "Vin et Tartines" i que són especialistes doncs en això: vi i torrades. De vi, vam prendre un Beaujolais blanc, boníssim. De sopar vam demanar una tartine de vieires (jo no n'havia menjat mai i són molt bones!), i porros al curry amb salsa de formatge (plat del davant) i una altra de fois amb ceba caramelitzada i alguna altra cosa que ja no recordo. Impressionants! Ens les vam partir, així vam poder tastar-les totes dues. De postres, igual, en vam demanar dues: un pastisset d'ametlles i préssec amb gelat d'ametlla i una crême brulée amb gust de llimona, acompanyat d'un cruixent amb nata i framboises.  Vam acabar tips tips! I vam acabar, després de veure l'espectacle de la Place Stanislas, fent  un gintònic per digerir!

Demà vaig a casa l'Andreea, que m'ha convidat a fer una barbacoa per dinar. Hem quedat a les 11.30!

I a veure si acabo House ja! Ja falta poc per acabar la temporada setena! Boooooooooooooooooooone nuit!

M'agrada el Google d'avui!

I el dia ja ha començat fa estona, i força agitat... Com ahir! Amunt i avall, avall i amunt!

Cap de setmana a Strasbourg i Karlsruhe

ficthre

diantre

diable

bigre

nou vocabulari que m'ensenya en Lionel per evitar l'expressió

merde!

En diuen dia de festa

Ahir fred i pluja i núvols...

Avui el dia s'ha llevat amb un cel blau i sol! He sortit al carrer a les 8.20 del matí. Quin silenci. Sense cotxes. Sense vianants. Sense bicicletes. Només la brisa matinera, el cel blau i el sol brillant. I és que avui, aquí a França és festa. La fête nationale... Avui al vespre aniré a veure els concerts i els castells de foc que fan al costat del riu i que, segons la publicitat que en fan "es poden veure reflectits al riu".

El dia comença al revés avui: esmorzar mentre miro House i després anar a fer una volta pel parc.

Ara, però, comença el dia normal: aniré una estoneta al laboratori, a fer una mica de feineta. Però a mitja tarda, ja aniré a passejar pel centre una estona fins l'hora dels concerts.

Cruïlla...

Aquest cap de setmana vaig estar per Barcelona. Va ser una visita exprés, que va incloure un concert molt bonic d'en Jack Johnson al Festival Cruïlla de Barcelona, entre altres coses també molt boniques =).
A mig concert van sortir a cantar una parella de catalans, i en Jack Johnson va cantar alguna estrofa en català amb ells. Jo no els coneixia, tot i que l'home em feia pensar en algun actor... A la sortida, quan marxàvem, just me'ls vaig trobar, a la parella, i vaig preguntar a l'home "escolti vostè", com és que havien cantat amb en Jack Johnson. Em va dir que la seva filla, d'ells, havia fet un intercanvi, feia anys, a Estats Units, i que havia anat a parar a la família de la Kim, la dona d'en Jack Johnson, que per aquelles èpoques el començava a conèixer... I resulta que des d'aleshores que es coneixen, i en Jack Johnson quan ve aquí amb la seva família, doncs els van a veure. Em van dir que després del festival, anirien a passar uns dies a Sant Feliu de Guíxols, així que si hi ha algú que visqui per allà, se'l pot trobar fent surf pel mar de la Costa Brava...
La qüestió és que un cop aquí a Nancy, llegint el diari, em vaig assabentar que l'home en qüestió és el Doctor Estivill! El del mètode Estivill per fer dormir els nens... Quina gràcia! I jo parlant amb ell tan tranquil·la...

I bé, un altre cop aquí a  Nancy. De moment, molt tranquil, treballant força... Només queden dues setmanes ara! Com passa el temps! Fiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiu, quan t'ho passes bé!

Bona nit***

PD: I ara, enganxada a House...

La carxofa a la paella (II)

Doncs sí que tenia pèls, sí! He arribat a casa i m'he trobat la carxofa que pesava 950 grams i anava a 3,90 €/kg, estirada al meu llit. M'ha dit que estava cansada i que ja li havia arribat l'hora, l'hora de passar a una millor vida! Així que bé, li he fet cas. Primer li he tallat el tronc. Després l'he obert, a poc a poc, i he vist que per dins de les fulles dures exteriors, hi havia unes fulles més tovetes que s'anaven fent liles a poc a poquet.

Després, l'he obert per la meitat.

 

I, voilà, m'he trobat amb tota una colla de pèls, per sota de les fulles! Després l'he tallat a més trossos, fent força, perquè era més dura que un tros de pa sec. 

Li he anat traient els pèls i l'he anat tallant. És curiós perquè els pèls estan ben empaquetats, com en una estructura hexagonal compacte... Fa gràcia. Em recorda als meus materials porosos... La natura és ben llesta!

He acabat amb un bon merder! Al final la carxofa si que m'ha atacat! I, poca broma, però les fulles liles de dins eren ben punxegudes! Com una agulla de cap...

Bé, després l'he bullit una mitja horeta. Mentrestant, en una altra paella amb força oli he fregit una ceba i un parell de patates que tenia a la nevera. Quan la carxofa ja estava més manipulable, l'he tret de l'olla bullent, l'he tallat a trossets i l'he afegit a la patata i ceba. Demà us diré si m'ha quedat bé el guisat!

 

Aquest post el dedico al meu pare perquè li agraden molt les carxofes, perquè cada dia les cuina millor, i perquè avui fa els mateixos anys que els d'Edicions 62! I també a la Núria, va, que va ser la instigadora de la carxofa!

La carxofa assessina (I)

Avui al mercat he comprat un monstre, un alien, una planta carnívora... una carxofa! Són tan grans aquí, que me germana em va dir que en comprés una mirés si era peluda (per dins)... De moment l'he comprat i potser demà o algun dia d'aquests l'obro i la cuino. Idees?

 Quan he arribat del museu me l'he trobat escoltant icat.cat al portàtil! Que llesta que és!

També ha fet nous amics, un préssec groc... No sé si se'l volia menjar, ara que hi penso, o volia jugar a futbol amb ell...

 Me la volia posar com a decoració al cabell, però me n'he adonat que gairebé és tan gran com la meva cara...

 I no sé si em deixarà cuinar-la, perquè gairebé m'ataca!

Ara la tinc guardada a la nevera, i tot i que sento que vol sortir, de moment la porta està tancada... Espero que no s'escapi a mitjanit!