Avui últim dia. Ja tinc el pis pràcticament buit. A les 16h he sortit del laboratori. Tenia ganes d'anar a donar una volta pel centre. Però quan estava començant a passejar, de cop i volta, pluja. Cinema? Miro les pel·lícules que fan i una em convenç: Chico y Rita. En versió original, clar. Fa gràcia que aparegui "amb la col·laboració de TV3, Televisió de Catalunya" en un país estranger.
La pel·lícula, maquíssima. Quanta música. Tot és música. I molt bonica i tendre i tot. I una història d'amor. I bestieses i tonteries que fan perdre el temps a un amor singular. I sí que en fem de bestieses a la vida. Als crèdits, un fart de plorar. Estic molt sensible últimament. Arribant a casa, quatre llesques farcides de Nutella. He d'acabar el pot abans de marxar i no hi ha res com la xocolata per eixugar les llàgrimes. Llàgrimes com la pluja que encara cau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada