Vida social!

El meu veí és un fan dels còmics. Es veu que se'n va fer fan un cop va arribar aquí a França, ja que a Ucraïna no són molt populars. Aquí a França, en canvi, és el paradís dels còmics. Hi ha moltes botigues especialitzades en les Bandes Déssinées, i a gairebé totes les llibreries tenen una gran secció dedicada a aquests preciosos llibres. Més enllà de l'Astèrix i el Tintin, i fins i tot del Sergi Grapes (Gaston La Gaffe), hi ha una sèrie d'autors "independents" que tenen molt èxit. A mi m'encanten els còmics!
Total, que el meu veí m'ha passat un còmic sense paraules, un picture book, i és un dels llibres més bonics que he llegit mai. És increïble com les il·lustracions, elles soles, ja et transmeten tant. A més, és un llibre completament universal. No hi ha ni un sol mot i, per tant, tothom, tothom, el pot entendre. I flueix molt bé, ni massa ràpid ni massa lent... Tot passa quan ha de passar. I encara té una cosa més bona: comença tristot i acaba bé! Normalment les històries solen començar al revés: comencen més o menys bé, i alguna cosa acaba passant que sempre hi ha embolics i acaba malament... Aquí no.
La història és d'un home, que ha de deixar la seva ciutat-barra-país per anar a viure en un altre lloc. I allà on va tot és diferent. Altres animals, una altra escriptura... Per sort, es troba gent maca que l'ajuden pel camí. M'ha fet pensar una mica en el meu viatge al Japó. I tant! El ben recomano a tothom, petits i grans.

I la raó del títol? Doncs des que he tornat de Berlín que vull anar a córrer i no puc perquè faig vida social! Ahir vaig anar a passejar pel costat del riu i d'un llac durant la posta de sol amb la Marie-Jo i vam prendre un suc de tomàquet; avui  he anat amb l'Axel a fer un vin rouge La Cabotte i une assiette de fromages, per celebrar el seu aniversari i el seu casament... I demà fem sopar amb gent del lab i altra gent que no conec massa... Cadascú ha de portar alguna cosa del seu país: amb l'Axel hem dit que portarem pa amb tomàquet i pernil! Hihi! N'hi ha un altre de Barna, que encara no conec, que diu que portarà una truita de patates. Perfect!

Doncs bé, mentres miro El Convidat, amb Miquel Calçada, us deixo. Sóc mooooooooolt fan d'ell! Si algun dia es dedica a la política, com diu que li agradaria, el votaré! Apa tu! Som-hi tots! De cap a la piscina...