dimarts, 2 d’octubre de 2012

Black sesame cupcakes and visit to LA

Ha sigut un final de mes ben distret. De fet, ara que ja fa 5 mesos que estic aquí, i tinc més amics i amigues, faig bastantes coses... Potser hauria de treballar més! Però bé, es fa el que es pot...

Aquest cap de setmana passat, la Ciara em va convidar diumenge a fer cupcakes a casa seva. Vam quedar dissabte al vespre, de fet, per anar a prendre una cerveseta al bar Union Ale (on per cert fan unes patates fregides boníssimes) i li vaig dir que hauríem de quedar un dia per fer un pastís, i em va dir que justament diumenge volia fer cupcakes de sèsam negre, ja que havia vist una recepta en un bloc i la volia provar. Així que ja em teniu diumenge a les 3 de la tarda, amb un cop de bici em planto a casa seva. De fet, viu al barri, a només 10 minuts d'un passeig amb bicicleta. Viu en una casa bastant gran, amb els seus pares. Els seus dos germans viuen a fora, ja que encara estan a la universitat. Ella va estudiar a Pensilvània, però ara treballa aquí a Goleta. 

Ja tenia tots els ingredients a punt, així que vam començar a fer els cupcakes. Primer, la pasta de sèsam negre... ben negre ben negre. Després, la massa de les magdalenes, on vam barrejar-hi la pasta de sèsam negre i, finalment, el frosting o icing o topping (el que es posa per sobre i fa més o menys bonic). Vam anar cuinant, xerrant, picant una mica...  És interessant el fet que aquí les mides dels ingredients, pel cas de "baking" mai són amb "grams" ni tan sols amb "pounds" o "ounces", sinó que són amb 1/4-1 teaspoons (tsp), o tablespoons (tbsp) o, per mesures més grans, amb cups (1/4, 1 1/2, 3 3/4...). A cada casa hi ha les petites cups i culleretes. És una bona eina. Com quan fem la coca de iogurt a casa nostra, que sempre fem servir el "iogurt" com a mesura. Va ser ben divertit. Us deixo aquí algunes fotos del procés.
La màquina de fer pastissos en marxa!
La Ciara en ple procés

Before: els motlles ben buits. I la saucepan amb la massa negra. Una kettle, com tota cuina americana.

Omplint els motlles!

Ja gairebé estan tots plens.

Com pugen!

Ja tenim la primera fase!

Ben modernitzades: amb la recepta a la ipad... Això groc és la lemon curd... una pasta de llimona que va fer la Ciara i que vam posar a dins les cupcakes!

Fem els foradets i fem servir els cons de tapa!

I ja els tenim fets! Van quedar boníssims!

Quan estàvem acabant, el pare de la Ciara ens va preparar un "dip" de verduretes i hummus. Mmmm...
 I després, els pares de la Ciara em van convidar a sopar. Vam sopar a l'aire fresc, un sopar boníssim: verdures al grill, salsitxes, espirals amb salsa de tomàquet, amanida, i una copeta de vi blanc. Els seus pares són d'aquests pares amb esperit jove, que dic jo. Pares que han fet hiking, càmping, bicicletades per Europa, la mare és profe d'anglès, el pare treballa amb finances i li agraden els cotxes vells... Em van fer mooooltes preguntes i van quedar parats de tots els meus viatges. A veure si un dia hi torno a parlar una estona més amb ells!

Dissabte al vespre, al bar, van venir també el germà i la germana d'en Ben, amb les respectives parelles. Feia una setmana que voltaven pel país, amb en Ben, de fet, i el cap de setmana el van passar a Santa Barbara. Ara mentre escric estan viatjant cap a San Francisco, a continuar la ruta! Diumenge al matí van venir a casa a esmorzar: en Ben va fer un bon esmorzar amb pancakes, bacon, eggs... tot el que és reglamentari!
No recordo els noms de cap! Que malament... A part d'en Ben (vermell) i en Tom (el ratllat del seu costat)...
 Dissabte va ser un dia bonic: vam anar a esmorzar a una Bakery francesa que hi ha per aquí: un croissant de debò! Incredible! I a la tarda barbacoa a Goleta Beach... De fet, aquest cap de setmana m'havia plantejat anar al lab... però entre una cosa i l'altre, ja ho veieu que no vaig poder ¬¬'... Però és que feia tan bon temps!

El cap de setmana anterior vaig anar a LA amb en Brian, la Karo i la Katel: una polonesa i una alemanya que corrien per aquestes terres. La Karo l'havia conegut en Bruno a París, i al saber que venien i que jo estava aquí, ens va posar en contacte. I la veritat és que va ser genial. Dues arquitectes encantadores =)
De camí per la Highway 1 cap a LA

On és el vigilante de la playa?

Hamburguesa al restaurant més vell de Santa Mònica!

Aquí el tenim, el restaurant, Galley. El secret: el dressing de l'amanida!

A Venice Beach...

Tornant cap a Santa Barbara
 Tornant cap a Santa Barbara vam pujar a una muntanya de sorra (Sand Mountain) que hi havia al costat de la carretera. A la foto d'aquí a sota podeu veure la carretera, amb els cotxes petits petits! Vam pujar fins al capdemunt i de cop i volta, vam veure la posta de sol, així com qui no vol la cosa. Un nen ens va fer companyia...
El nen jugant amb la sorra

Uououo

Doncs sí, c'est fini!