Diuen que en Rmoney, ai, vull dir Romney, va guanyar el debat. M'és bastant indiferent, la veritat. El que sí que puc dir és que em feia molta ràbia aquest home! Parlava bé, cert, però dient unes bajanades! El pitjor, però, no era quan parlava, sinó la cara que feia amb el somriure fals quan parlava l'Obama. Redéu. Li devien haver dit: tu, no facis cara d'emprenyat, ni seriós, ni d'avorriment; tu, somriu! Somriu sempre que puguis. Normalment això no és un mal consell, sinó tot el contrari: les cares són molt més boniques quan somriuren. Ara bé, una cosa és una cara bonica i l'altra la cara de fals i hipòcrita que feia aquest home amb el seu mig-somriure. Ai, en fi!
Com que és una "oportunitat" ser als Estats Units durant unes eleccions presidencials, vam decidir fer del debat tot un esdeveniment. Poc abans que comencés, les botigues i supermercats estaven plens de gent comprant snacks/apetizers i beguda... (com si això fos diferent d'altres dies), i quan faltaven pocs minuts per les 6 pm, la gent corria amunt i avall i amb cara de nerviosos perquè feien tard per veure el debat. Nosaltres vam fer el mateix. Què coi. Vam anar a compar cervesetes i menjar i vam anar a casa d'en Brian. En Ben va arribar ben d'hora, com a bon suís, i en Paolo va arribar tard, corrent i tot excitat, com a bon italà. Only kidding. L'Evgeny va arribar amb el seu nou i flamant cotxe, amb en Chris, i en Jason tot tranquil es va presentar al cap d'una estona. Jo vaig arribar puntual! Va ser força divertit. Vam comprar menjar i cervesetes i vam estar escoltant el debat atents a que diguessin les paraules màgiques. Hi ha un "drinking game" que corre per Internet i que et feia beure, per exemple, si en Romney deia "small buisness" o si parlava d'en Ronald Reagan o si l'Obama deia "millionaires" i culpava l'anterior adminsitració, o si parlaven de l'"Obama care".
En fi, 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada