Dream a little dream of me!
dijous, 24 de gener del 2013
Oda a les galetes Príncipe sucades a la llet freda
M'aixeco del llit, quin fred que fa
engego la calefacció, i penso en l'esmorzar.
Omplo una tassa amb llet, i agafo el paquet
les meravelloses Príncipe, m'esperen i em fan l'ullet.
Primer una, dues, tres. amb la llet es tornen toves
cap a la boca van entrant, mmm... que bones!
La meva cara va canviant, un somriure m'apareix
només fins que m'adono, que ja s'ha acabat el paquet!
engego la calefacció, i penso en l'esmorzar.
Omplo una tassa amb llet, i agafo el paquet
les meravelloses Príncipe, m'esperen i em fan l'ullet.
Primer una, dues, tres. amb la llet es tornen toves
cap a la boca van entrant, mmm... que bones!
La meva cara va canviant, un somriure m'apareix
només fins que m'adono, que ja s'ha acabat el paquet!
diumenge, 20 de gener del 2013
Llegim ciència
M'agraden els llibres, m'agraden molt. No tots, clar. Hi ha gent que s'aprofita de la bona fama que tenen els llibres, per vendre'ns la moto.
Però en general, els llibres m'agraden. Els còmics, les novel·les històriques, les d'intriga, i també, i d'això en volia parlar aquí, dels llibres de divulgació de la ciència.
Podem estar ben contents perquè aquí a Catalunya hi ha un munt d'autors que han fet llibres de ciència, i bastant bons, res a envejar a Isaac Asimov o Carl Sagan (bé, potser aquí exagero!). A partir dels correus que rebo de l'ACCC (Associació Catalana de Comunicació Científica), en faré aquí un petit recopilatori.
Hi ha una recopilació feta per l'Observatori de Comunicació de la Ciència, de la UPF, del 2007 que arreplega 100 llibres d'autors catalans.
La web Hablando de Ciencia, també té una secció de ressenyes de llibres de divulgació i també sèries o pel·lícules científiques que no està gens malament.
També, a la Universitat de Vic, fan les Tertúlies de Literatura Científica, des del 2007, i es poden mirar els llibres que han tractat des d'aleshores.
I a Barcelona, ja fa 8 anys que la Bibiana Bonmatí organitza els Clubs de Lectura de Ciència, a les biblioteques de Les Corts i La Sagrada Família. Al bloc d'aquests clubs es poden consultar els llibres que han anat llegint. N'hi ha un munt!
També a la col·lecció Catàlisi de la UB van publicant molts llibres de ciència, per fer-la arribar al públic en general.
Finalment, alguns llibres que alguns particulars han recomanat especialment:
Vidas sintéticas, de Ricard Solé,
El lladre de cervells, de Pere Estupinyà,
Ciència, diners i política, de Dominique Pestre,
Breve historia de casi todo, de Bill Bryson,
La vida immortal d'Enrietta Laks
El emperador de todos los males, de Siddhartha Mukherjee
Me'n falten molts per llegir! De moment, començar a mirar per on començar!
Però en general, els llibres m'agraden. Els còmics, les novel·les històriques, les d'intriga, i també, i d'això en volia parlar aquí, dels llibres de divulgació de la ciència.
Podem estar ben contents perquè aquí a Catalunya hi ha un munt d'autors que han fet llibres de ciència, i bastant bons, res a envejar a Isaac Asimov o Carl Sagan (bé, potser aquí exagero!). A partir dels correus que rebo de l'ACCC (Associació Catalana de Comunicació Científica), en faré aquí un petit recopilatori.
Hi ha una recopilació feta per l'Observatori de Comunicació de la Ciència, de la UPF, del 2007 que arreplega 100 llibres d'autors catalans.
La web Hablando de Ciencia, també té una secció de ressenyes de llibres de divulgació i també sèries o pel·lícules científiques que no està gens malament.
També, a la Universitat de Vic, fan les Tertúlies de Literatura Científica, des del 2007, i es poden mirar els llibres que han tractat des d'aleshores.
I a Barcelona, ja fa 8 anys que la Bibiana Bonmatí organitza els Clubs de Lectura de Ciència, a les biblioteques de Les Corts i La Sagrada Família. Al bloc d'aquests clubs es poden consultar els llibres que han anat llegint. N'hi ha un munt!
També a la col·lecció Catàlisi de la UB van publicant molts llibres de ciència, per fer-la arribar al públic en general.
Finalment, alguns llibres que alguns particulars han recomanat especialment:
Vidas sintéticas, de Ricard Solé,
El lladre de cervells, de Pere Estupinyà,
Ciència, diners i política, de Dominique Pestre,
Breve historia de casi todo, de Bill Bryson,
La vida immortal d'Enrietta Laks
El emperador de todos los males, de Siddhartha Mukherjee
Me'n falten molts per llegir! De moment, començar a mirar per on començar!
divendres, 18 de gener del 2013
Adéu als 27
M'agrada molt viure en aquest barri.
Bé, estic entre dos barris: Raval i Sant Antoni. I m'encanten!
Entro a les botigues de barri a comprar i dic, sóc nova al barri. I em diuen, benvinguda!
He trobat un forn de tota la vida on fan un pa molt bo. Avui hi havia un noi que ha entrat, i la dependenta li ha dit, de barra oi? I li ha preparat un entrepà de pernil salat. El suc? Sí, també. Un client habitual, li he dit jo. I tant! I si ve cada dia, és perquè li agrada, li ha dit la dependenta. Li demano si vol suc per demanar, perquè ja sé que sempre és que sí. Un bon esmorzar, sí senyor.
També he trobat una botiga on venen cafè a granel, i el molen al moment. I també venen te. I la botiga fa una olor tan bona! Mira que fa anys i panys que no bec cafè, però mira, abans d'ahir vaig comprar una cafetereta a la ferreteria del barri, molt bonica, per cert, i avui he anat a comprar cafè a la botiga en qüestió. He agafat el de Colòmbia, que m'ha dit que "és el que fem nosaltres". No sé ben bé què ha volgut dir amb això, perquè clar, si ve de Colòmbia... Però bé, el cas és que ja he estrenat la cafetera. Però només he fet un glopet molt petit de cafè. Just per notar el gust. Ara, però, em falta comprar aquells ferros per posar a sobre els fogons, perquè la cafetera és de les petites i s'esmuny per dins.
També hi ha el mercat, i ja fa uns dies que hi vaig. A comprar enciams, mandarines, tomàquets per sucar el pa... M'encanta només passejar-me entre les parades i anar mirant els productes. Els venedors em miren amb cara de "et pararàs o no", i algun té sort, perquè a vegades sí que m'hi paro. Però no tots. No es pot fer content a tothom! Mica en mica.
En fi, m'agrada el meu barri. M'agrada molt.
I avui toca sopar al piset. Últim dia amb 27 anys! A veure com va =) Mira que n'és de maco el número!
Bé, estic entre dos barris: Raval i Sant Antoni. I m'encanten!
Entro a les botigues de barri a comprar i dic, sóc nova al barri. I em diuen, benvinguda!
He trobat un forn de tota la vida on fan un pa molt bo. Avui hi havia un noi que ha entrat, i la dependenta li ha dit, de barra oi? I li ha preparat un entrepà de pernil salat. El suc? Sí, també. Un client habitual, li he dit jo. I tant! I si ve cada dia, és perquè li agrada, li ha dit la dependenta. Li demano si vol suc per demanar, perquè ja sé que sempre és que sí. Un bon esmorzar, sí senyor.
També he trobat una botiga on venen cafè a granel, i el molen al moment. I també venen te. I la botiga fa una olor tan bona! Mira que fa anys i panys que no bec cafè, però mira, abans d'ahir vaig comprar una cafetereta a la ferreteria del barri, molt bonica, per cert, i avui he anat a comprar cafè a la botiga en qüestió. He agafat el de Colòmbia, que m'ha dit que "és el que fem nosaltres". No sé ben bé què ha volgut dir amb això, perquè clar, si ve de Colòmbia... Però bé, el cas és que ja he estrenat la cafetera. Però només he fet un glopet molt petit de cafè. Just per notar el gust. Ara, però, em falta comprar aquells ferros per posar a sobre els fogons, perquè la cafetera és de les petites i s'esmuny per dins.
També hi ha el mercat, i ja fa uns dies que hi vaig. A comprar enciams, mandarines, tomàquets per sucar el pa... M'encanta només passejar-me entre les parades i anar mirant els productes. Els venedors em miren amb cara de "et pararàs o no", i algun té sort, perquè a vegades sí que m'hi paro. Però no tots. No es pot fer content a tothom! Mica en mica.
En fi, m'agrada el meu barri. M'agrada molt.
I avui toca sopar al piset. Últim dia amb 27 anys! A veure com va =) Mira que n'és de maco el número!
dimarts, 15 de gener del 2013
Coca-cola parla per primer cop de les calories, llegeixo a La Vanguardia, aquí. Ens n'hem de fiar? Segurament no, però m'ha fet gràcia sentir-ho i, potser més, de fet, que sigui notícia. Alguna cosa està passant. Amb tants "refills" que hi ha a (gairebé) tots els restaurants d'Estats Units, i amb el fet que cada vegada fan els gots més i més grans... Alguna cosa està passant.
dilluns, 14 de gener del 2013
#pdftribute
Ha mort Aaron Swartz,
i, encara que poca, m'agradaria fer pública la meva contribució a la recerca:
trobareu els meus articles aquí.
i, encara que poca, m'agradaria fer pública la meva contribució a la recerca:
trobareu els meus articles aquí.
dijous, 10 de gener del 2013
dimarts, 8 de gener del 2013
A vegades em poso nostàlgica, i m'agrada mirar fotos antigues
i també posts del bloc antics
i escoltar les cançons que sentia en aquells moments
com per exemple better together
there's no combination of words I could put on the back of a postcard
no song that I could sing but I can try for your heart
our dreams and they are made out or real things
like a shoebox of photographs with sepia-toned loving
love is the answer at least for most of the questions in my heart
like why are we here and where do we go and how come it's so hard
it's not always easy and sometimes life can be deceiving
I'll tell you one thing it's always better when we're together
i és curiós perquè normalment, quan penso en aquesta cançó,
- ara penso en què, bé, no tinc parella, i tant de bo en tingués
o no tant el fet de tenir parella, que també, però el fet d'estar enamorada
és un sentiment tan i tan bonic, i m'agrada tant
que quan no el tinc el vull, i m'aferro a qualsevol cosa que pugui ser-ho -
i bé, ara penso en això, però normalment el que penso és en el noi que em va fer descobrir aquesta cançó
no tant perquè pensi que vulgui estar amb ell, que no,
sinó perquè potser vaig repetir molts cops aquesta cançó quan estàvem junts
jo a Berlín i ell a Barcelona
i pensava que ens descrivia perfectament, en la situació que estàvem
estàvem separats, en la distància, a uns quants milers de quilòmetres,
i estàvem bé, molt bé,
però estàvem molt millor quan estàvem junts
better together
a més, quan estava a Berlín vaig anar a veure el meu primer concert de Jack Johnson
hi vaig anar sola, encara ho recordo
enmig de totes les parelles
i vaig gravar un tros d'aquesta cançó en vídeo quan la va tocar
així que, és normal no? és normal que aquesta cançó em recordi a ell
i que recordi els bons moments viscuts
i els somriures i abraçades
and all of these moments just might find their way into my dreams tonight
but I know that they'll be gone when the morning light sings
or brings new things for tomorrow night you see
that they'll be gone too too many things I have to do
but if all of these dreams might find their way into my day to day scene
I'll be under the impression I was somewhere in between
with only two just me and you not so many things we got to do
or places we got to be we'll sit beneath the mango tree now
una cançó per recordar
una melodia per no oblidar
uns sentiments per gaudir
i també posts del bloc antics
i escoltar les cançons que sentia en aquells moments
com per exemple better together
there's no combination of words I could put on the back of a postcard
no song that I could sing but I can try for your heart
our dreams and they are made out or real things
like a shoebox of photographs with sepia-toned loving
love is the answer at least for most of the questions in my heart
like why are we here and where do we go and how come it's so hard
it's not always easy and sometimes life can be deceiving
I'll tell you one thing it's always better when we're together
i és curiós perquè normalment, quan penso en aquesta cançó,
- ara penso en què, bé, no tinc parella, i tant de bo en tingués
o no tant el fet de tenir parella, que també, però el fet d'estar enamorada
és un sentiment tan i tan bonic, i m'agrada tant
que quan no el tinc el vull, i m'aferro a qualsevol cosa que pugui ser-ho -
i bé, ara penso en això, però normalment el que penso és en el noi que em va fer descobrir aquesta cançó
no tant perquè pensi que vulgui estar amb ell, que no,
sinó perquè potser vaig repetir molts cops aquesta cançó quan estàvem junts
jo a Berlín i ell a Barcelona
i pensava que ens descrivia perfectament, en la situació que estàvem
estàvem separats, en la distància, a uns quants milers de quilòmetres,
i estàvem bé, molt bé,
però estàvem molt millor quan estàvem junts
better together
a més, quan estava a Berlín vaig anar a veure el meu primer concert de Jack Johnson
hi vaig anar sola, encara ho recordo
enmig de totes les parelles
i vaig gravar un tros d'aquesta cançó en vídeo quan la va tocar
així que, és normal no? és normal que aquesta cançó em recordi a ell
i que recordi els bons moments viscuts
i els somriures i abraçades
and all of these moments just might find their way into my dreams tonight
but I know that they'll be gone when the morning light sings
or brings new things for tomorrow night you see
that they'll be gone too too many things I have to do
but if all of these dreams might find their way into my day to day scene
I'll be under the impression I was somewhere in between
with only two just me and you not so many things we got to do
or places we got to be we'll sit beneath the mango tree now
una cançó per recordar
una melodia per no oblidar
uns sentiments per gaudir
dimarts, 1 de gener del 2013
Subscriure's a:
Missatges (Atom)