A vegades em poso nostàlgica, i m'agrada mirar fotos antigues
i també posts del bloc antics
i escoltar les cançons que sentia en aquells moments
com per exemple better together
there's no combination of words I could put on the back of a postcard
no song that I could sing but I can try for your heart
our dreams and they are made out or real things
like a shoebox of photographs with sepia-toned loving
love is the answer at least for most of the questions in my heart
like why are we here and where do we go and how come it's so hard
it's not always easy and sometimes life can be deceiving
I'll tell you one thing it's always better when we're together
i és curiós perquè normalment, quan penso en aquesta cançó,
- ara penso en què, bé, no tinc parella, i tant de bo en tingués
o no tant el fet de tenir parella, que també, però el fet d'estar enamorada
és un sentiment tan i tan bonic, i m'agrada tant
que quan no el tinc el vull, i m'aferro a qualsevol cosa que pugui ser-ho -
i bé, ara penso en això, però normalment el que penso és en el noi que em va fer descobrir aquesta cançó
no tant perquè pensi que vulgui estar amb ell, que no,
sinó perquè potser vaig repetir molts cops aquesta cançó quan estàvem junts
jo a Berlín i ell a Barcelona
i pensava que ens descrivia perfectament, en la situació que estàvem
estàvem separats, en la distància, a uns quants milers de quilòmetres,
i estàvem bé, molt bé,
però estàvem molt millor quan estàvem junts
better together
a més, quan estava a Berlín vaig anar a veure el meu primer concert de Jack Johnson
hi vaig anar sola, encara ho recordo
enmig de totes les parelles
i vaig gravar un tros d'aquesta cançó en vídeo quan la va tocar
així que, és normal no? és normal que aquesta cançó em recordi a ell
i que recordi els bons moments viscuts
i els somriures i abraçades
and all of these moments just might find their way into my dreams tonight
but I know that they'll be gone when the morning light sings
or brings new things for tomorrow night you see
that they'll be gone too too many things I have to do
but if all of these dreams might find their way into my day to day scene
I'll be under the impression I was somewhere in between
with only two just me and you not so many things we got to do
or places we got to be we'll sit beneath the mango tree now
una cançó per recordar
una melodia per no oblidar
uns sentiments per gaudir
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada