dimarts, 6 de novembre de 2012

Lady Butterfly

Ahir diumenge vaig anar l'òpera! Resulta que la Celia, la secretària de l'Stucky, tenia una entrada de sobres i em va dir si volia anar amb ella. Però a última hora, ella es va posar malalta, i em va donar l'altre tiquet. Total, que li vaig dir a en Paolo, company de pis, si volia venir. I va estar encantat! I més tenint en compte que no vam haver de pagar res...

Així que cap a les 11 del matí vam sortir de casa i cap al centre! Vam anar a dinar a l'Esaus Café, un restaurant que m'encanta i ell no hi havia estat mai!

Oops, continuo després, que ara vaig a swing!

Bé, continuo doncs. El dinar a l'Esaus Café va ser increíblement bo. Vaig demanar una "Spanish Omelette", però no era pas la típica truita de patates, sinó que era una truita amb tot de verdures (bròquil, espinacs, pebrot, tomàquet), i formatge, i alvocat, i patates al forn, i torrada, i mil coses més. M'estic fotent uns tecs aquí a Santa Barbara! En Paolo es va demanar l'hamburguesa deluxe, que li vaig recomanar jo. Me la vaig menjar fa uns dies i és boníssima: amb bacon, alvocat, formatge i xampinyons i ceba...

Menjant bé abans d'anar a l'òpera!
Després, per digerir el menjar, vam voltar un parell d'hores pels carrers de Santa Barbara. Feia una calor! I mira que era dia 4 de novembre! Ens vam trobar amb els mexicans que celebraven el dia dels morts... i feia una bona olor les seves fajites i tacos... perquè estàvem ben tips, perquè si no...
El dia dels morts a La Casa de La Guerra!
Vam veure que per State Street hi havia tota una colla de pianos. És una iniciativa de la ciutat, i durant uns 10 dies hi ha tot de pianos escampats, i la gent els pot tocar. Em sona que això també es va fer a Barcelona durant el festival de piano que hi va haver l'any passat. Trobo que és una molt bona idea. Mentre passejàvem vam poder sentir-ne uns quants que estaven tocats per gent, i sonaven molt i molt bé. Jo ho vaig provar una mica, amb un parell de cançons que sé, i en Paolo em va fer una de les fotos que m'agraden més de mi en els últims temps.
Pianos on State Street! Hi ha tot de pianos pel carrer perquè la gent els toqui durant uns dies. Bona iniciativa!
Després d'un got d'aigua per la calor, vam arribar al Granada Teatre. La gent anava bastant arreglada, així que vam fer bé nosaltres també d'arreglar-nos una mica. Mai se sap en aquests llocs com anirà la gent... i no volíem desentonar. Al final, el meu vestidet negre i sabatetes grises, i la seva camisa, van fer molt el fet.
I sí, a l'òpera! Madame Butterfly!
Quan estàvem ja asseguts i a punt de començar, resulta que una persona del públic es va trobar malament, o va caure, o alguna cosa. Total, que vam esperar que vingués l'equip de rescat i se'l van emportar amb una camilla o llitera d'aquestes d'hospital.

El cartell de l'òpera!
L'obra va constar de dos actes, d'hora-hora i mitjta cada un, amb 20 minuts de descans. És una tragèdia ben bonica, amb tocs d'humor i tot. Sort que hi havia els subtítols en anglès, perquè sinó, si bé sí que vas seguint la història, entens molt bé les bromes i tot el que passa si ho vas llegint.
Al hall del Teatre Granada

Ja asseguts
Quina son que tinc! Nanit!
El teatre vist des de davant