Dead or Alive

La vida és així de maca i de trista
de contenta i d'enfadada
de contradictòria i de conjuncional;
de simpàtica i riallera
de tonta i de podrida
d'imbècil i irracional;
de mona i insuportable
d'estrambòtica i curiosa
de futurista i sensacional;
d'admirable i baldufera
de pulcra i vomitiva
d'increïble i infernal;
de canvis i monotonia
de menyspreable i bella
de melancòlica i passional;
de nostàlgica i alegre
de menjívola i estacional;

de somiadora i amical.

Ganes de plorar i de riure
de riure i de plorar
de riure i de somiar
de somiar i de bramar.

Sentiments que es van alternant
com impulsos elèctrics de neurones
que ara vénen i ara van

Gustav, però no la granota!

http://www.myspace.com/gatss: un suec havia de ser... el cd que em va deixar en raül fa dies que me l'escolto. i hi ha una cançó que és divertida, com sona. n'hi ha de més tranquil·letes, de més romanticones, de més nostàlgiques, alguna amb uns violins estridents...
forma part de l'indienational tour que està voltant per europa, i potser per més enllà i tot. hagués estat bé, suposo. potser. qui sap.

when it's over
and sweat is running down your back
when it's over
she's breathing
she's breathing heavenly when it's over

I follow all instructions
I want more and I want it now
let's just lose some sleep

honey, I like the way you dance
you're always so slow
the loving you make is all I know
I came a long way to hear you say
sweden slow
sweet and slow

when it's over
why won't you let me stay when it's over
my soul is burning
it's burning viciously when it's over

it gives me a moment to
think about what I should have done
let's just lose some sleep

honey, I like the way you dance...

now that it's over
it's driving me insane to know
that it's over
I wish you could let fall one more time
before it's over
let's just lose some sleep

honey, I like the way you dance...

al final, el tio diu, entre altres:

I wrote that song wondering if people thought that we were the same in bed

referint-se als suecs...

Suahili Music

Veient els resultats de l'enquesta -que no és científicament fiable- he pogut comprovar que us agrada la música instrumental i la música cantada en suahili. He estat buscant molta estona cançons en suahili per internet i no n'he trobat gaires. Així que us cantaré la que sé: Hakuna Matata! El que sí que he llegit, és que és bastant fàcil de pronunciar i que totes les paraules són planes. Menys una. Molt curiós.

I avui, gran espectacle de la Makabra al Poble Nou! Trapezi, pallassos, contorsionistes, un home que feia ballar ballet a les bombetes, un altre que s'omplia el bol de culleres, un que era capellà i feia fer exercicis i... molt riure. Ja convenia.

Sé que no sé res

Cansada, amb son, amb mal els ulls - o potser de lents-
però a punt d'anar a un concert de jazz

no sé ni qui hi haurà
ni què tocaran
ni ben bé on és

només que ara estic amb linux
però amb un ordinador que encara no és el meu
escoltant una cançó maquíssima d'una noia
el nom de la qual no penso posar perquè és molt difícil d'escriure...

i que avui he estat tot el dia pendent
i no s'ha complert encara el què

i mola
mola molt
estar aquí
ara
ara mateix
sentint l'aigua de la dutxa
sentint el teclat
sentint el soroll de la torre
i la música de fons
i els meus pensaments
i, si em concentro, potser fins i tot el meu cor

mentre espero
esperanto

Damien Rice

No el coneixia fins aquest matí. I n'he escoltat algunes cançons i són maquíssimes. Bé, a mi m'agraden. Per gustos, colors. O no?

the blower's daughter

and so it is
just like you said it would be
life goes easy on me
most of the time
and so it is
the shorter story
no love no glory
no hero in her skies
i can't take my eyes off of you
and so it is
just like you said it should be
we'll both forget the breeze
most of the time
and so it is
the colder water
the blower's daughter
the pupil in denial
i can't take my eyes off of you
did i say that i loathe you?
did i say that i want to
leave it all behind?
i can't take my mind off of you
my mind
'til i find somebody new

Aquesta és una cançoneta. No és la millor, però és una. N'hi ha més. Podeu explorar aquí.
Espero que el link vagi bé, que a vegades li costa!

I contesteu l'enquesta del costat! Ja veig que ho aneu fent... Així que us agraden les cançons en Suahili? S'emporten la palma.

Oxygen

He arribat amb la bici quan faltaven 2 minuts. El meu rècord, venint de la Facultat en menys de mitja hora, per la Diagonal i pel carrer Balmes, talment com un cotxe de Fórmula 1. El motor també s'anava escalfant, i necessitava refrigeració urgent.


Quan he entrat, comença la fascinació.


He entrat a la sala. Una sala de planta circular, amb el sostre molt alt, com una cúpula. Un llum penjant enorme del sostre. A dalt un balcó que dóna la volta. Al centre una taula amb un canelobre. Unes grades donen la volta. Les de primera fila, amb unes cadires de senyors. Els altres tres pisos, de marbre i amb coixins fins a sobre. M'assec, davant l'admiració de tanta bellesa.


Després de la presentació oficial, comença. Sona la música. Màgia. Un violoncel i una veu celestial. S'apaguen els llums i entren ells: tres i tres. S'asseuen a primera fila, en seients alternats. S'obren els llums. Comença la funció.

Veus, llums, sons, cançons, músiques, gestos, espelmes, fums, paper.

S'acaba la funció.

Èxtasi i intriga. Al final, qui?


Un altre dia, l'argument.

Song --...

It's not that important
it's not that bad
but haven't you realised
that I'm quite nice?

I feel happy and blues
at the right precise time
and no one ever worries
about the things I like.

But I'm still alive
and that's enough, I think
I have friends to love
at least till I die.

Els Físics

Ahir vaig anar al Romea amb l'Edu i l'Erica a veure la lectua dramatitzada d'"Els Físics". Em va agradar moltíssim. I, a més, vaig aprendre què és una lectura dramatitzada: com teatre, però els actors llegeixen el guió. Molt curiós tot plegat. Algun dia ho hauríem de fer a la facultat nosaltres... No semblava pas molt difícil.

Avui, classe, enquesta d'avaluació continuada, dinar, redacció anglès, endinsament en el món dels reactors per reaccions sòlid-gas, i 50 piscinetes!

Ara un soparet amb la Nuvila... Triga molt... On ets? Ai, quina noia. Què en farem d'ella!

Cinema 3 a Tòquio

Que gran en Jaume Figueras de Cinema 3. Ho acabo de veure. Avui feien el programa des de Tòquio, ja que es veu que hi fan un festival de cinema. Ha anat al restaurant on en Tarantino es va inspirar per Kill Bill, ha anat a l'Hotel on s'avorria en Bill Murray (un altre Bill) i al teatre de Sayonara, i al pas de zebra més transcorregut de la ciutat on es perdia la noia sordmuda de Babel.
En fi. Tota una odissea. Gairebé no ho puc veure mai, però aquest és un dels pocs dissabtes que estic a casona... gaudint de la calma del poblet, i de l'estrés setmanal, suposo.

QED a la Facultat! Ho hem aconseguit

Bé bé bé... Ja estic més tranquila! Aquesta nit passada gairebé no he pogut dormir dels nervis: vindrà gent, s'han de penjar els cartells, tinc classes pel matí, arriben a les onze, a la una tot ha d'estar a punt... Però al final tot ha anat com una seda!

A les 11 i poc, just després de classe, els quatre fantàstics (actor, actriu, director i ajudant de direcció: o també Pere, Íngrid, Mattius i Tono) ja eren a l'aula-105 preparant-ho tot. He estat una estona amb ells i m'han semblat que els conegués de tota la vida...

A la una i poc ja començava l'espectacle. El so i la llum perfecte (a part dels crits que venien de l'aula menjador! -hora de dinar!-). I la representació genial. Con en Feynman mateix dalt de l'escenari. L'Angie (segona per l'esquerra) m'ha deixat el llibre "Está usted de broma, Sr. Feynman?" just a l'acabar l'obra, i avui ja l'he començat.

Ciència i art. Dues realitats. Però poden combinar-se, no? Clar que sí.

Moltes gràcies a tots i totes!

Hits del Veranu

Hola a tots i a totes!
Us escric des d'Igualada! Aquí s'aprenen un munt de coses, entre altres, moltes cançons!
Cançons al bus,
cançons al casino,
cançons a l'ordinador,
cançons al mòbil.
I, això del bluetooth es veu que funciona! Al meu mòbil no, que no n'hi tinc, però sí a d'altres.
Estic bastant lluny de les noves tecnologies, encara, però tot arribarà! A mesura que vagin augmentant les necessitats o els vicis!

Apali doncs! Mil petons a tothom i me'n vaig a menjar pastís de poma que ha fet la Berta, però que no em vol dir la recepta! Està per llepar-se'n els dits!

Tesi Dosta

Hola. Avui he après molt dels tractament d'eliminació del nitrogen en aigües residuals, ja que he anat a la presentació d'en Joan Dosta Parras, company de laboratori. Ho ha fet molt bé. Després de superar correctament les preguntes, pica-pica! Com ens hem atipat... A la tarda, intentar treure profit del temps com es podia. Però no podia pensar pas gaire. Tinc el cap ple de reactors, efluents, ANOVA, però suposo que ja és això. M'ha faltat anar a la botifarrada, però no hi ha hagut temps...
Ja explicaré més coses un altre dia.
Avui, de moment, us deixo amb una imatge dels quatre fantàstics del laboratori de la Facultat, amb qui he passat molts bons moments i molt més!

Dos "monstres" de la comunicació

Sí: Màrius Serra i Cares Capdevila. Sóc mig fan d'ells. Avui he anat a La Casa de Llibre a la presentació del llibre "Enviar i rebre" de Màrius Serra. Un conjunt d'articles que ha anat publicant, des del 1989 a l'Avui i Vanguardia, amb algunes rèpliques dels seus lectors. La presentació la feia Carles Capdevila, un d'Hostalets de Balenyà, que m'agrada molt com escriu/parla. Em fa molt riure. I m'hi sento molt identificada, amb tot el que diu. No sé. Mola.

Durant la presetnació ha fet alguns "enigmàrius", del tipus:

"Pontífex amb molta ploma", de 7 lletres.

"Una que s'ho empassa tot, és una màquina" de 15 lletres.

"Un musulmà encarat que parla molt", de 9 lletres.

"Fa cas del cap de l'agrupament", de 7 lletres.

A veure si ho endevineu -tu aifan no, que també hi eres!-. En fi. Que m'ha agradat molt. Tan, que fins i tot m'he comprat el llibre (20 €) i me l'han dedicat. Sí, tots dos. En Carles també, i mira que el llibre no és seu, però "com si ho fos", com diu ell.

Un brindis sumarrocal per tots ells!

Al matí ve el rajolí!

Potser és veritat que quan t'ha de venir la regla estàs de més mal humor, més trista, més susceptible als canvis i al que puguin dir els altres.

No ho sé. No ho sé jo, ni ho sap ningú, ni ho sabreu mai els nois que estigueu llegint això.

O potser només és l'excusa perfecta pels mals moments que passem a la vida.

Qui sap. La qüestió és que estic en una època no molt contenta ara mateix -cosa estranya en mi per aquells que més em coneixen-. Però bé. S'intentarà superar-la com es pugui.

Com funciona això? Uale! Una cosa que he après avui! A fer "links" o "enllaços". Mai ho havia fet. Gràcies al mestre Roviró! Però, al correu també es pot fer? El link que he posat no és massa res especial, era per provar alguna adreça! I ja estic de més bon humor...

Salut i alegria! I avui potser Jamboree? Mmm... Pot estar bé. Qui s'hi apunta?

Faig tard! Cap a la muntanya falta gent!

Hola!
Volia escriure un text currat, però resulta que ara m'acaben de trucar que ens anem d'excursió!
Sí! Anem al bosc! No sé si a collir bolets o a respirar aire pur, però, en tot cas, segur que serà divertit!

Mil petons per tots! I pugeu una muntanya! Que sempre va bé!

El Che va a Sitges amb en Guimerà!

Hola hola! És veritat, no tinc massa temps! Amb això de l'avaluació contínua... No sé pas on anirem a parar! Avui, justament he vingut al bar d'història a parlar d'això, amb dues estudiants més i una professors de la UB. Ha anat força bé la xerrada. Si voleu veure-la, juntament amb una entrevista a Claudi Mans i un article sobre l'ACCC (si no sabeu què és aneu a accc.net), no us podeu perdre l'últim número de l'enxarxa't! -encara no ha sortit, però en breu ho farà-. A part d'aquestes coses, segur que n'hi ha moltes més d'interessants.

Doncs bé, avui fa 40 anys que van agafar el Che mentres lluitava a Bolívia, i demà en farà 40 que el van executar. Faré un minut de silenci per ell demà al matí, i avui li dedico el blog. Volia penjar una foto seva, però m'ha semblat que tots ja el coneixeu molt, i per tant m'he decantat per una foto d'aquestes dues "grannies" fent aquests jerseis tan monos.

Ahir, Sitges. Vaig aprendre un munt de coses sobre pelis i actors. La més important és: no sàpigues mai què vas a veure: segur que et sorprendrà! Jejeje!

I mil coses més. Ah sí, que Àngel Guimerà té coses bones: Terra Baixa, Mar i Cel i La Filla del Mar. Aquestes tres són les que de moment conec, no del tot, però una mica.

I, bé, us podria parlar dels reactors en llit fluïditzat i de llit mòbil, però sonaria un pèl massa freaki. I ara mateix és el que em posaré a mirar, ja que haig de lliurar uns quants exercicis, i encara no n'he fet ni un!

Salut i xupa-xups! I, avui, per què no: i revolució!

Música i Ciència

Hola!
Havia fet un escrit molt guai i se m'ha borrat. No, si al final hauré de fer com un amic meu que abans de publicar alguna cosa al fotolog o d'enviar un mail, copia el text, per si se li penja el programa.

Us explicava que avui he assistit a un concert de música clàssica a la facultat: Wagner i Beethoven, tu, la 7a!

I com el cap se me'n va, i torna, i miro al voltant, i als músics, i em relaxo, i somric... Talment com si estigués en una classe de la facultat, però sense prendre apunts!

La foto, doncs massa res a veure: avui he après a carregar fotos aquí amb l'ajuda d'aquesta personeta que surt. L'altre perquè? Hi feia maco, no?

història

Avui he estat llegint un ratet el llibre aquell que venen als quioscos de l'enciclopèdia de l'escola de la república i he après un munt de coses.

Us explicaré una mica la història de la península, fins allà on recordo. Primer, bé primer, cap al 2000 aC van venir els íbers, que es van instal·lar a l'est, i els celtes, a l'oest. Pobles procedents de l'Àsia. De l'únió dels dos van aparèixer pel centre el poble celtíber.
Cap al 700 aC apareixen els fenicis, que s'instal·len per les costes d'Andalusia i van pujant, i més tard els grecs, més on ara és Catalunya.

Els fenicis van aportar moltes coses, però també eren uns conqueridors i es volien fer amos de la península. Quan estaven perdent, van demanar ajuda als cartaginesos, dels nord d'Àfrica, que els van ajudar, però després van ser ells els que es volien fer els amos de la península.

Més o menys és així, fins que apareixen els romans pel nord-est, i aleshores ells es fan els amos. Els romans s'estan molt de temps aquí. Fins al segle V dC o així, fins que apareixen els bàrbars del nord, els visigods, gods i tota aquesta tropa. Els romans van fer també moltes coses bones, però també de dolentes que els visigods van abolir, com l'esclavisme, el sistema de castes... Em molen els visigods, tot i ser uns bèsties. Creien en l'igualtat dels homes, en la justícia, en ser herois no per on has nascut sinó pel què realment has fet.

En fi. Després dels visigods i gods -hi van haver molts reis- apareixen els àrabs pel sud i comencen a conquerir el territori. I a parir d'aquí ja és un lio que us explicaré un altre dia.

He quedat impressionada de la mà de pobles que han passat per la península! Buf! I això no és tot...

Aigua i Internet

Hola! Sabeu quanta aigua gastem en un dia un ciutadà europeu? Doncs entre 150 i 300 L. Uns 50 per dutxar-nos, uns 50 per la rentadors, uns 50 per la cisterna del lavabo, uns 20 per la neteja de la casa i només uns 5 per beure i cuinar, aproximadament.

He vist que hi ha un noi tancat en una habitació d'un hotel com a mostra que es pot estar 10 dies només amb internet: ho compra tot des d'allà, rep emails, ja surt als mitjans de comunicació... de moment li va prou bé. A avui.cat hi és tot.

Per altra banda, i contraposant amb el paràgraf anterior, a Xina un noi ha mort després d'estar-se tres dies connectat a Internet en un cibercafè. Segons diuen, un atac de cor. I ara a Xina està prohibit obrir més cibercafès i creen centres de desintoxicació pels addictes a la xarxa. Quina por! La nova droga del segle XXI: Internet!

Va doncs, apagueu l'ordinador i aneu a llegir una estona. És el que faré jo ara!

Salut!

Ajà! Paradoxes que fan pensar!

És el títol del llibre que m'estic llegint, de Martin Gardner, és a dir, de Martí el Jardiner.
És un llibre molt amè i divertit. Fàcil de llegir, fins i tot hi ha vinyetes amb dibuixos fets per matemàtics!
I hi ha tot de coses curioses pel mig, del pal:

"Aquesta frase és falsa."

En una xapa: "Prou xapes!"

"La següent paraula que diràs serà no? Respon utilitzant sí o no."

Quadrats màgics, coses que semblen impossibles de geometria, i mil coses més.

Us el recomano.