He pogut observar que el que em queda més al final del dia són les coses que m'expliquen. És a dir, les que llegeixo o descobreixo pel meu compte, em fugen del cap. Durant el dia penso: això ho haig d'apuntar al blog aquest vespre. Però arriba el vespre i no me'n recordo.
En canvi, quan és el vespre i penso en les coses que m'han dit, normalment me'n recordo molt més. Potser és per això que encara hi ha classes amb professors. I, potser és per això que vaig a classes. Clar, si ho poguéssim aprendre tot des d'internet, o llegint-lo, aleshores els professors perdrien tots la feina. Almenys la feina presencial.
Bé, això potser només em passa a mi. Segur que hi ha gent que quan llegeix un llibre, veu una pel·lícula o observa algun fenomen estrany, se'n recorda durant molt de temps. A mi, si no és que em xoca molt, o m'ha tocat a fons, normalment ho oblido. Sobretot amb els llibres. I em fa molta ràbia. Et diuen "que t'has llegit tal i tal?" i tu, "sí", perquè sí que te l'has llegit. Però només recordo una mica l'argument o vagament alguna història en concret. Quan me'n parlen una altra vegada, potser ho recordo...
En fi. Això és el que he descobert avui. Que tinc memòria selectiva. I, parlant de memòria selectiva, memòria visual diria que sí que en tinc una mica.
En referència al títol, avui l'Ivan m'ha explicat una cosa d'aquesta gent. El seu mestre era, com es pot deduir clarament, el senyor Pitàgores. Una de les coses curioses és que creien que els números eren perfectes i que podien explicar el món amb ells. Però quan van descobrir una nombres "estranys" volien ocultar-ne la seva existència, ja que no s'adeien amb el seu model utòpic del món: els irracionals.
Una gent molt rara. I interessant alhora.
Salut!
1 comentari:
Tenim un problema si només recordes les coses que t'explico... jeje
guapa!
Publica un comentari a l'entrada