Avui he acabat la història interminable, de Michael Ende.
Hi ha hagut moments de tot, però en general m'ha agadat molt. Quin món! Fantasia...
I he après moltes coses, però, sobretot, dues són les que m'han quedat més:
1: Ja no estic preocupada de tots els somnis que tinc i que no recordo. Tots aquests somnis queden gravats en forma d'imatges en làmines de mica en el món de Fantasia. Tot Fantasia està sobre els somnis del món dels humans. Quin susto! Jo em pensava que es perdien!
2: Tots els éssers que marxen de Fantasia es converteixen en mentides en el món dels humans. És a dir, que com més mentides diguem, fem marxar més éssers de Fantasia.
I, va, una tercera: saber estimar.
2 comentaris:
Ui!
Doncs, com diria el Montes (retransmissor de la Sexta) "a Pinocho le creció la nariz, por decir que no miraba la Sexta"!
Fora de Fantasia, pinocchhiho!
Ivan
Jo me l'estic llegint ara. Vaig per la meitat i m'encanta. M'he adonat que la primera part coincideix si fa no fa amb la pel·lícula. El que no sé és com serà la segona part del llibre...
Sigui com sigui el que he llegit fins ara és, a estones, tan absorvent i revelador que t'arriba a fer plantejar la natura de la història i, fins i tot, la teva pròpia. I si el llibre que tenim a les mans conté un món amb vida pròpia, com el que descriu el llibre i ens estigués donant pistes en aquest sentit? I si els personatges de Fantasia, de la mateixa manera que fan amb en Bastian, ens estiguessin mirant de dir també a nosaltres que ells són reals, que creguem en els nostres somnis? Al capdevall l'un i l'altre són el mateix llibre, no?
I si la nostra vida, que ens sembla tan real, no fos sinó que paraules escrites a un llibre que algú es llegeix? Potser som només la imaginació, els somnis d'algú, i no som conscients de tota aquesta realitat? Com podem distingir allò que és real d'allò que no ho és, doncs?
Potser la resposta és que la imaginació és tan real com ho pot ser la "vida física" i el problema és que massa sovint reprimim aquest món interior i fent això mentim i ens mentim. La societat actual ens ensenya valors equivocats, basats en negar tot allò que precisament ens fa humans i la realitat és que, fins i tot des d'un punt de vista científic, ni tan sols se sap ben bé en què consisteix l'essència de l'univers, l'estructura espai-temps, etc. Per una banda els científics hipotitzen amb l'existència d'altres dimensions però per l'altra deneguen tot allò que no poden comprovar amb els cinc sentits, contradint-se ells mateixos.
I jo em demano, i si el regne de Fantasia existeix? D'on surt si no tota aquesta energia que ens transmeten la nostra imaginació, somnis i sentiments, que en realitat estan tots fets de la mateixa matèria?
Publica un comentari a l'entrada