divendres, 7 de setembre de 2007

COPs i cops!!

Hola!
I us preguntareu tots: què són els COPs? (segur...)
Doncs els COPs són els contaminants orgànics persistents. Compostos orgànics molt estables que s'acumulen al teixit adipós (greix) ja que són poc hidrosolubles (s'avenen poc amb l'aigua, vaja), en canvi molt liposolubles (són amics del greix). Són molt resistents i semivolàtils, amb la qual cosa poden recórrer grans distàncies abans que es depositin.
Poden ser naturals i antropogènics.
Un d'ells, organoclorat -és a dir, que conté clor a la molècula- és el DDT. Segur que n'heu sentit parlar. Un insecticida que va molt bé pels mosquits -els mata- però que no va tan bé per les persones -potser si ens dutxéssim amb ell també ens enviaria a l'altre barri-.
A més del DDT, però, també n'hi ha molts d'altres: aldrin, dieldrin, endrin, clordano, mirex, toxafè, heptaclor, hexaclorbenzè (HCB) i varis bifenils policlorats (PCBs), i productes secundaris de combustions i processos industrials: dioxines, furans...
Molts d'ells -com el DDT- ja fa anys que han estat prohibits a molts països, però a alguns encara es fan servir. Ja us podeu imaginar que està prohibit al món occidental, i als països més pobres és on s'utilitza. I és que resulta que el DDT és molt eficaç per eradicar la malària i també en zones on es fan cultius d'agricultura intensiva.
La via d'exposició actual en nosaltres és, bàsicament, a través de l'alimentació -productes d'exportació- però també per l'aire en zones industrials -si es produeixen productes clorats, sobretot-.
A Flix, per exemple, la bossa de fangs que hi ha al riu Ebre prové d'una fàbrica de clor-alcalí, que els dipositava allà. Ja fa molts anys que no ho fan, però els efectes dels fangs tòxics encara es noten avui en dia. A més, com que aquests compostos són molt persistents -costa fer-los desaparèixer- es van bioacumulant al llarg de la cadena tròfica -és a dir: passa de l'aigua, a les algues, als insectes, als peixos, als ocells que es mengen els peixos-, i també passa als sòls que es reguen amb l'aigua i als cultius -pomes, arròs...- que es cultiven en aquests sòls.
Se sap que tots aquests COPs produeixen efectes nocius per la salut, però encara no se sap exactament en quina concentració fan més mal ni quins són els límits que pot tolerar un ésser humà.
S'estan fent molts estudis a la població per determinar el nivell d'aquests compostos, i un d'aquests estudis és on estic col·laborant. En concret, analitzem els organoclorats -uns determinats COPs, entre ells DDT, PCB, HCB, HCH...- a gent de Catalunya, a partir de mostres de sèrum. És molt interessant. Si voleu, en un altre post us explicaré com analitzem les mostres.
De moment, avui ja n'hi ha prou.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Quan ens expliquis com s'analitzen encara t'ocuparà més, no? jijiji
Això del CSIC és tot un món, sisi...

Ivan