Doncs, com deia, la Celia sí que hi era al despatx. Em va dir que m'esperaven! I que, d'entrada s'havia de fer "paperwork". Així que vam anar a veure l'Erika James, que s'encarrega de tot el papeleo. Just quan hi anàvem, em vaig trobar en Daniel! Un noi alemany que vaig conèixer en un congrés a Suècia i que ara fa el post-doc aquí. Va arribar al gener i s'hi quedarà 2 anyets. La Celia devia flipar "mira aquesta, acaba d'arribar i amb el primer que es creua el coneix"! Tinc aquesta sort, jo.
L'Erika em va fer omplir no sé quants papers, vaig escriure molts cops el nom, adreça, número passaport... Un paper on la uni et demana tres coses: la teva raça o ètnia (hispanic or white? no idea...), si ets "disabled" i si ets un veterà de guerra. També em van fer firmar un paper sobre les patents: si descobreixo qualsevol cosa aquí i en fem patent, la universitat es quedarà el 35 % dels guanys (millor que a la indústria privada, suposo). Un altre paper on vaig haver de posar dades de persones pròximes a qui trucar per si em passa res, un altre fent veure que treballo aquí (però sense cobrar res), i altres... Vaig anar a veure la Jennifer també, que em va fer una adreça de correu electrònic.
I, finalment, l'Stucky! (pronunciat amb "u"). Un home gran, de 76 anyets, però molt i molt crack. Em sento molt afortunada de treballar amb ell! Vam dir que a la tarda parlaríem de la recerca que faríem. Abans, però, vaig anar a l'Student Resource Building, a 15 minuts caminant del nostre edifici, per dir que ja havia arribat i després vaig anar a dinar. No eren ni les 12 però ja tenia una gana! I aquí dinen entre 11 i 14 h. Qualsevol hora és bona. De fet, el dinar és un pur tràmit. Menges qualsevol cosa i molts ni surten del despatx. El primer dia, com que no portava res, vaig dinar al "Panda Express" que hi ha a l'University Centre. Hi havia com 3 o 4 restaurants. Jo vaig fer un "Panda bowl" amb arròs fregit amb verduretes i spicy chicken amb saltejat de verdures. Boníssim però, que tipa! És veritat que les racions aquí són immenses! Fins i tot les tasses de casa i els gots fan mig litre!
Després em va tocar mirar un vídeo de safety i fer un test. Vaig estar gairebé 2 hores fent això. Però és obligatori fer-ho per treballar al lab. Normalment aquestes coses són molt avorrides, però aquest encara era prou divertit. Com que l'Stucky encara no era al lab, vaig anar a fer un cafè amb en Daniel, i em va explicar una mica què feia. Justament està al mateix edifici que jo, però a la quarta planta (jo a la tercera). Ahir va fer el primer curs de surfing! De fet, tenia classe a la tarda, i avui no l'he vist, així que no sé com va anar. A veure si demà m'ho explica. En general està bastant content. Diu que la vida aquí és força relaxant, que es treballa bé, però també es poden fer moltes coses a l'aire lliure i viatjar força.
Finalment, vaig parlar amb l'Stucky. Em va preguntar una mica en què volia treballar, i com que vaig dir que estava més o menys oberta a tot, sempre i quan fes materials, li va semblar molt bé. Així que m'ha posat a treballar amb en Damien i en Gray en un projecte que sembla força interessant sobre nanopartícules de sílice aplicat en la coagulació de la sang. Ja faré una entrada al bloc explicant una mica de què va tot això.
Després, vaig conèixer la Juliana, una noia de Colòmbia molt maca que fa el doctorat aquí, i em va fer una visita pels labs (what a mess!) i per un altre edifici, l'MRL (Material Research Lab), on hi ha molts dels aparells que hauré de fer servir. Pinta bé.
Cap a quarts de sis vaig anar cap a casa. I, com? En bicicleta! Vaig dir a la Celia que me'n volia comprar una i ella em va dir que en tenia una al despatx, la seva, que no feia servir, i que me la deixava. It's fantastic! (ho diuen molt aquí!). Genial. És una mountain bike femenina (amb el triangle abaixat, per entendre'ns) i va molt bé. 15 minuts fins a casona. Abans, però, vaig passar pel supermercat, l'Albertson, a comprar menjar, sabó, pasta de dents... Quantes coses que tenen, i quantes coses diferents! De fet, em va costar trobar un paquet d'arròs: tots són paquets d'arròs però ja preparats amb diferents gustos... Hi ha mooooooooolt menjar "preparat" o que es cou molt fàcilment en 2 minuts. Vaig comprar fruita també. A la cua, l'home que venia darrere meu em va dir "What would be the probabilities of two people buying the same things of about 10 different articles... I would never buy an apple!" Segons l'home, jo havia fet una compra molt i molt rara! Li vaig dir que era de Barcelona i va dir que ja ho entenia. Ell mai no hagués comprat arròs blanc i pomes. No sé. Una mica paradoxal tot plegat. Si no ho enteneu no passa res, jo tampoc.
Un cop a casa, vaig estar parlant una mica amb la couple i en Kevin em va ensenyar el seu súper Jaguar del 52 que té aparcat al jardí, però tapat amb una lona. I wanna have a ride! Així que em va portar a donar una volta pel barri. Totalment americà! Cotxe descapotable, matrícula de Califòrnia... Només faltaven les ulleres de sol, els cabells a l'aire i els crits de Uooooooooooooo! Se l'ha arreglat tot ell, és un manetes. I pintat i tot. De fet, també pinta quadres. El seu pare és un artista i ell també una mica, tot i que treballa de dentista. Un altre tipus d'artista, de fet. Sopar i dormir.
Continuarà...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada