Avui només un reportatge fotogràfic de l'ESC. Un altre dia algunes explicacions. Resum: genial!

Cap a Falkenberg! Que hi falta gent!

Demà al matí a les 5h ja seré fora de casa. Destinació: Falkenberg, Suècia. Per arribar-hi, hauré d'agafar cinc mitjans de transport diferents, a veure si tot surt bé:
- tramvia: per anar de casa a l'estació
- navette: per anar de l'estació de Nancy a l'estació TGV Lorraine (com a Tarragona, aquí a Lorraine també hi ha dues ciutats que volien les dues l'estació del TGV (Nancy i Metz), i al final van fer l'estació al mig!
- tren TGV per anar de l'estació TGV Lorraine fins a l'aeroport Chalres de Gaulle, a Paris
- avió, de París a Gotteborg
- autobus, de Gotteborg a Falkenberg (per sort, és un bus que posa l'organització i va directament a l'hotel del congrés, que sinó, serien un tren + dos autobusos més)
Ja ho veieu. I a Falkenberg vaig a un congrés europeu per estudiants de doctorat que estiguin treballant amb col·loides: http://www.chalmers.se/soft/EN/esc2011 (per si de cas em perdo, deixo la informació aquí, així sabreu on vaig).
De fet, acabo el bloc ben aviat, que aniré a dormir. Només si mireu per la meva finestra, veureu a sota l'anunci de cotxe una pizzeria que es diu "Pizza Tonio". 

 Doncs bé, avui sortint del laboratori, tenia molta gana i molt poques ganes de cuinar, així que com a bon estudiant, he complert amb els tòpics i m'he comprat una pizza. I, voilà, quina gràcia que m'ha fet la capsa! Mireu-la! M'ha fet especialment gràcia perquè, clar, a Nancy, el mar queda bastant lluny, diguem-ne. I, a part, quina relació pot tenir una pizza amb la platja, a menys que sigui la pizza marinera (amb gambes, tonyina...), però no era el cas.

 Total, que m'ha agradat molt perquè les fan amb un forn de llenya. Es veu que va ser el primer de Nancy, o això m'ha dit el chef!

 I per dir-vos bona nit, us deixo amb una foto de l'espectacular plaça Stanislas, on així vaig poder beure'm una cerveseta a la fresca amb l'Axel.

Bona nit!

Prêt à jeter

Quantes coses que m'han passat aquests dos dies! Bé, com que normalment són vespres normalets a casona, quan faig coses fora de les comunes, són extraordinàries!

Començo per ahir. Aquest any és la segona edició de "Fesitval du Film de Chercheur", els dies 8, 9 i 10 de juny. L'any passat van fer més coses, que es repetiran cada dos anys, el format. Però aquest any  és un festival més senzill, una pel·lícula-debat ahir, un concurs aquest matí de curts escolars, i una pel·lícula-debat demà al vespre.

Doncs bé, resulta que ahir feien "Prêt à jeter", el documental que en català és "Comprar, llençar, comprar". El recomano a tothom, de veritat. I, a part de veure'l, a actuar en conseqüència! De fet, ja l'havia vist en català, feia pocs dies a més a més, però vaig pensar que 1) així practicava el francès, 2) em va agradar prou per tornar-lo a veure 3) així seria un vesrpre diferent i al centre de la ville i 4) hi hauria el productor, Joan Úbeda, català!

Així que vaig agafar la bici, i vaig arribar al Caméo St. Séb (abans que el tram! Vaig més ràpid amb la bici! De fet, tenim més o menys la mateixa velociat mitjana, però la meva és més o menys constant, mentre que la seva és més ràpida entre parades, i a les parades és zero.). Total, a les 8.30 començava. Cinema tot ple. Presentacions del director del CNRS i de la Université de Lorraine, la regió on estic. Moderadora excel·lent. Pel·lícula i posterior debat, llarg i interessant, amb un Joan Úbeda parlant un bon francès, i un altre investigador de la innovació! Vaig arribar gairebé a mitjanit a casa, però va valdre la pena!

Avui he estat molt adormida i cansada tot el dia, però he treballat molt. Algunes mostres:

 I la Marie-Jo m'ha dit abans de plegar, si volia anar a sopar amb ella pel centre. Primer hem passat per una associació de Nancy, on ella hi col·labora. És una associació per immigrant il·legals o no, que no saben francès o bé són analfabets. Va néixer al 1963, després de la guerra d'Algèria, sobretot dirigit als de Magreb, però ara hi ha de tot, xinesos, sudamericans, africans, magrebins... Per aprendre el francès, de manera gratuïta. I tots els de l'associació són voluntaris. Voluntaris per la llengua. Li he dit si feien cursos de més nivell per mi, però no hi ha hagut sort!

El restaurant es deia "Pixallits", o en francès "Pissenlits" i és espectacular. El menjar, vull dir. Molt molt bo, i molta quantitat. Un bon lloc per portar les visites. Plats francesos excel·lents i tampoc molt car. Jo he menjar un Filet Saint Pièrre à la sauce beurre avec haricots et pommes gratinées, o alguna cosa així, i de postres ens hem partit una assiette gourmande amb pastissets. Mmmm... Hem parlat de moltes coses, sobretot de la feina, la recerca, el laboratori, i altres coses, de viatges, d'aniversaris, d'associacions... Molt bé tot plegat!

Tinc una son! Ara, a més, mireu què he descobert, els indignats de Nancy! Em pensava que no n'hi havia per aquí. http://www.fsl-nancy.fr/-democratie-reelle-maintenant-a-nancy-

Ja hi trauré el cap algun dia, que a les 19h es veu que fan assemblees. 

De moment, demà a les 21h toca l'altra pel·lícula del festival. 

I booooooooooona nit! Quina son, quina son!

Le Morbier

Veieu aquest tall de formatge? Què diríeu que és aquesta ratlla verd-grisosa que té al mig? Jo em pensava que era una floridura, com el roquefort, però no!
Resulta que el formatge Morbier va aparèixer per casualitat, com molts formatges, de fet. Procedeix de la mateixa zona que el Comté, de la France-Comté, a l'oest de França. Quan els pagesos que feien el Comté els sobrava llet munyida, però no prou per omplir tot el motlle del Comté, que petit no és, deixaven la llet en una galleda, i a sobre hi posaven una capa de cendres perquè no es fes malbé. Et voilà! A la tarda, feien el mateix, afegien la llet de la segona munyida que els sobrava a sobre les cendres. I aleshores, el formatge, en teoria de més baixa qualitat que es feia allà, se'l menjaven ells. De fet, és bastant diferent que el Comté. El Comté és molt més dur i té un gust més fort, ja que acaba de madurar quan és al motlle durant més temps. Aquest, però, és molt més tou i suau, però excel·lent igualment!
Ara clar, les cendres que estan al centre són més aviat decoratives, però bé, ens recorden als pagesos que les posaven perquè la llet no es fes malbé! O això diuen, clar!

El formatge aquí a França és molt bo, realment, però també carot! Ahir al matí vaig anar al mercat, i m'encanta l'ambient. Vaig comprar molta fruita i verdura, i em va costar uns 6 €, igual que aquest tall de formatge! Però de tant en tant va bé...

Bon dilluns!

Continuació d'ahir...

A la plaça Maginot hi havia unes paradetes amb productes de La Provence... I m'he comprat uns pots de caramel (amb mantega, castanyes i xocolata) i una cullera de fusta per remenar els guisats =)

I bé, després de la plaça Stanislas, he anat amb l'Axel a fer un entrepà al "Made in France", on diuen que tots els productes són de França. Hem de consumir localment! És molt important!
Més info: http://www.le-made-in-france.fr/index.php. La seva web és genial! El meu entrepà era "France Chèvre Burger + 3 crudités". És a dir, hamburguesa amb formatge de cabra i pots triar 3 coses extra (pebrots del piquillo, xampinyons i enciams, per exemple). Boníssim, i menjat tot al parc de la Pepinière. Avui també feien un "Matsuri", un festival japonès, però no hi havia gaire cosa, ni música. Però m'ha servit per recordar coses de Japó... Els takoyaki, els Ramen, l'Origami... Hi havia molts freaks disfressats dels seus personatges preferits... Una noia, però, amb unes botes fins al genoll i una plataforma, i tot ben empalfat i pelut... Amb la CALOR que ha fet avui, devia suar... I és que avui ha fet molta calor! Tornant cap a casa amb la bicicleta, cap a les 15-16h, tela! Quin sol al cap! Tarda tranquil·leta i m'he acabat la baguette ara fa una estona!

Dissabte de calor i picnics

La plaça Stanislas cada vegada m'agrada més. Al principi, les seves portes daurades em van fer tirar una mica enrera, ja que el color daurat no m'acaba d'agradar gaire. Ara bé, he de reconèixer que per aquesta plaça li queda molt bé. És una plaça molt blanca blanca i quan fa sol brilla molt. Té unes portes daurades, algunes que s'hi passa per sota, d'altres amb unes fonts al mig, molt barroques, podríem dir. Al centre, hi ha l'estàtua del mateix Stanislas, que havia sigut duc de Lorraine, la regió on hi ha Nancy i Metz. A la plaça també hi ha un gran arc de triomf, que dóna a la plaça de la Carrière, l'ajuntament, molts restaurants, l'oficina de turisme, una botiga de souvenirs i alguna altra coseta. Avui al migdia estava allà, abans d'anar al parc de la Pepinière, i hi havia una vida! Més tard ha començat la grande fête du vélo, i estava tota la plaça repleta de bicicletes!

El dia, però ha començat molt abans! M'he llevat molt d'hora i el primer que he fet quan he sortit i veure que feia un sol immens! (a les 8h del matí tot just), he anat a la boulangerie a comprar-me una baguette! I després he anat al parc de St. Marie a fer un picnic-esmorzar. A aquella hora només hi havia la gent que es lleva per anar a córrer i els que es lleven per passejar el gos. Però ja feia molt solet, i he esmorzat molt bé i he llegit una mica de "La peste".

 Després he anat al "Museu de l'École de Nancy", on hi ha l'Art Nouveau, el que a Catalunya en diem Modernisme. M'han deixat entrar gratis perquè sóc estudiant! A dins, tot m'ha agradat molt... Bàsicament hi havia vitralls a les finestres, mobles molt estètics, quadres, gerros de vidre, més mobles... Tot molt elegant. La veritat és que és un estil que m'agrada molt. Moltes coses de... A veure si recordo els noms... Émile Gallé, que era de Nancy i fundador de l'École de Nancy al 1901, Victor Prouvé, Louis Majorelle... I ja no en recordo més.
Aquest llit d'aquí a sota és un dels últims mobles que va fer Gallé (per cert, m'agrada molt la seva firma) i representa, al capçal del llit, la nit o crepuscle, amb un linx, i als peus, el bon dia o l'alba, amb dues papallones. L'he trobat molt bonic.

 Aquest llum també m'ha agradat molt. De fet, estava ple de llums de peu i de taula molt bonics, que mostraven representacions de la natura...

 I això és un menjador, tot de fusta, de cap a peus.

 Els jardins del museu també són molt macos, amb flors, caminets...I hi ha un edifici curiós, que en diuen Aquàrium.

Vacances matinals

Avui dijous és festa aquí a França. És el que en diuen Ascension. De fet, s'han estranyat quan els he dit que a Catalunya avui no és un dia festiu, perquè en principi, França és un país més laic que Catalunya (per exemple, qualsevol senyal religiós està prohibit a les escoles (creu cristiana, vel islàmic...)). I també serà festa el dilluns 13, ja que serà el Lundi de Pentecôte. Quantes festes!

Tot i així, avui em volia llevar d'hora igualment, perquè tinc feina per fer aquí a casa, i a part, també volia anar al laboratori. M'he posat el despertador a les 7h, però renoi, fins a les 9h no m'he llevat! Quina sooooooooon! Vaig anar a dormir una mica tard ahir mirant "Arròs covat  " (ja he acabat els capítols de la segona temporada, molt bonics). A part, ahir després del laboratori vaig anar amb l'Axel a fer una cervesa pel centre i a sopar. De fet, aquí a Nancy no conec ningú, i els meus vespres són tranquils, però algun dia de tant en tant va bé passejar pel centre, xerrar una estona amigablement i veure la plaça Stanislas amb els llums de l'Hotel de la Ville. 

Vam anar a fer la cervesa en una cerveseria on tenen cerveses de tot arreu i en gran quantitat. Jo vaig fer una Leffe Blonde i ell una Blanche. Després vam anar a un restaurant molt "cucu " i molt bonic just a la cantonada, amb un cambrer molt simpàtic.  

Vam estar parlant molt de tot i de res. Sobretot de la nostra vida científica també. És un crack aquest noi i se li presenta un bon futur! 26 articles a sobre, més 4 a punt d'acabar, en només 8 anys de recerca... Una tesi, una plaça d'associat, un post-doc de dos anys, i una futura plaça a Torribera? A veure si és així! Ja li he dit que quan busqui feina picaré a la seva porta! Hihi! Ell és teòric, química teòrica computacional, simulació de membranes, programació... Totes aquestes coses que per mi són molt llunyanes... Jo sóc molt més experimental. Però bé, els dos es poden complementar! 

El cap de setmana, vaig tornar a ser a París! I sí, vaig veure el Barça, però en un bar on tots eren Manchester supporters... És curiós, però ser el diferent d'un grup em fa sentir una certa vergonya.... Tot i així, cridàvem i aplaudien quan feien gols i vam marxar del bar ben contents! Un bon partit!

En Ferran Adrià a l'anunci d'Estrella Damm...

Ja ha sortit el nou anunci d'Estrella Damm de l'estiu. A mi, que diguin el que vulguin, però m'agrada. Tot i que m'agradava més el primer de tots que van fer... M'agraden aquests anuncis alegres, però nostàlgics alhora. I sí, ja sé que a l'anunci tot és perfecte... Però... va bé per fer volar la imaginació i voler un futur millor per tu i els teus!

Ja falta poc...

... per la final de la Champions! Sí sí, des d'aquí també la miraré... Espero que ben acompanyada i amb bon menjar i beure =)

Avui ha sigut un dia normalet. Al laboratori tot bé, però encara no surt res de bo... Espero algun dia poder veure la llum! De moment, anar provant tubs i tubs... He fet servir avui un liofilitzador, que serveix per treure l'aigua d'algun lloc, és a dir, assecar, però a baixes temperatures (per sota de zero) i a baixes pressions (al buit). D'aquesta manera, l'aigua passa de sòlid a gas directament, és a dir, sublima. Així la mostra no es fa malbé, perquè no s'ha d'escalfar, ni bull, ni s'evapora res. És ben divertit. Bé, l'aparell ho fa tot, però el concepte és interessant.

I demà utilitzaré un aparell per mesurar tensions interfacials pel mètode de l'"spinning drop", o gota rodant. Es tracta de posar la fase més densa en un capil·lar, i injectar-hi una gota de l'altra fase (per exemple aigua la fase densa, i oli l'altra). Després fas girar el capil·lar i mesures el diàmetre de la gota. Tot molt sofisticat, amb una lupa i tot. La gota, quan gira, té una forma cilíndrica. Després bé, amb uns càlculs que van treure uns senyors molt llestos pots aconseguir la tensió interfacial sabent les densitats de les dues fases, la velocitat a la qual gires el capil·lar i el radi de la gota. A veure si surt bé!

I quin lio això de les eleccions. Em posa de mala llet aquest Anglada i tota la xenofòbia i racisme que corre per Catalunya i també pel món. Primer, molts dels immigrants que hi ha ja no són immigrants, sinó que han nascut a Catalunya, ja són de segona o tercera generació, diguem-ne. Segon, en un món tan globalitzat com ara tenim, què importa qui visqui on visqui? Jo mateixa també sóc immigrant a França ara mateix, i no per això em tracten diferent. Tercer, us penseu que els immigrants, els de la primera generació, han marxat del seu país perquè han volgut? Ningú (o pocs) marxaria si al seu país les coses anessin bé... Ai, no sé no sé. Al cap i a la fi tots som persones, i ja està! A veure quan ho aprenem d'una vegada. Què passa? Que només respectem els senyors que porten americana, camisa i pantalons de pinces? L'aparença és el que ens enganya, estem molt mal acostumats...

Bé, bona nit.

Week-end à Paris

 Aquest cap de setmana he estat a París! Després de veure la pel·lícula de Woody Allen, encara millor. París és una ciutat molt i molt turística. Així doncs, el que cal fer és fugir dels turistes i fugir d'allà on van! I per fer això, res millor que anar-hi amb un parisenc =) que coneix bars i raconets de la ciutat ben autèntics.

 Ara bé, diumenge al migdia em vaig permetre el luxe d'anar a veure algunes coses més turístiques... Vaig passar per sota la Tour Eiffel, vaig passejar pels Champs Élysées, vaig entrar al Petit Palais on hi havia exposicions molt boniques, vaig passejar pel costat del riu Sena, per la plaça de la Concorde, per davant de l'Assemblea Nacional de des Invalides, per l'Île de Paris, on hi ha Notre Dame... I vaig poder gaudir del bon temps i d'uns cels amb uns núvols espectaculars...

 Vaig passar per la "famossíssima" Rue de l'Université... Un petit carreró per darrere del Musée d'Orsay.

 Travessar el Pont Neuf, malgrat el nom, el pont més vell de París...

 I vaig comprar el "Kusmi Tea", que m'encanta. El vaig veure de casualitat en una botigueta, i el vaig comprar... Que bo! "Fondée en 1867 par P.M. Kousmichoff et établie à Paris depuis 1917, Kusmi Tea continue comme par le passé d'offir aux connaisseurs et aux gourmets des mélanges exclusifs et des thés traditionnels de grande qualité. Distribués dans le monde entier, les thés Kusmi sont réputés pour leur goût recherché et la finesse de leur arôme". El que m'agrada a mi és el Prince Vladimir: Agrumes, vanille et épices (Mélange russe de thés de Chine aromatisés bergamote, citron, pamplemousse, vanille et épices). Tot llegint els diaris i escoltant Cat-Directe me'l prenc.

No va faltar el vi blanc i els formatges... I el TGV Nancy-París 90 minuts! Això sí, una mica caret... Realment aquí a Nancy costa arribar-hi!
PD: No faig comentaris de les eleccions, perquè tela. Però vull felicitar des d'aquí el futur alcalde de Sant Julià, Joan Carles, del partit nou creat a partir d'ERC i Independents i gent que no era militant de cap partit... Al poble, de fet, el que es vota és la gent, i no les sigles... A veure si fan una bona feina, ara!

"Temps de crisi, temps de revolta"

M'agraden les editorials de Manel Fuentes. Com que aquesta setmana no pot parlar de polítics, parla de les revolucions a les places de les ciutats, i molt bé, a més. Genial!
I Vic ja hi és, entre elles!
"Don't stop de fight"...

Cinema

Copia l'editorial de la revista "Cameo", del cine que porta el mateix nom, a Nancy:

"
Coup de gueule
Je sais, j'ai déjà écrit sur le sujet de la fréquentation de nos salles récemment. La fréquentation des Caméo oscille au même rythme que les cinémas "commerciau". On peut même dire qu'elle tangue dangereusement. Vous avez oublié de venir voir Circus Colombia, Ma compagne de nuit, Rango, The Hunter, Bonobos, Nous, princesse de Clèves, Company Men, La nostra vita, Revenge, L'étrange affaire Angelica, Rabbit hole, La belle gente, les inédits espagnols, All that I love, L'étrangère, Route Irish...
Vous étiez à peine plus nombreux sur Tous les soleils, Tomboy. Que dire de l'indifférence que vous manifestez devant Detective Dee perle cinématographique picturale, chorégraphique, magique,... encensée par toute la Presse.
Par ailleurs, que l'accompagnement médiatique soit bon ou mauvais, on a l'impression que cela joue peu sur votre envie de cinéma. Faut-il à chaque fois un rouleau compresseur puissant pour vous pousser dans les salles sur des films comme ce fut le cas pour Le discours d'un Roi, Black Swan, Les femmes du 6ème étage ? La rumeur qui court, on ne sait comment, est-elle le seul levier qui vous amène au cinéma? On se dit souvent que non, que votre envie de "Grand écran" et que votre envie de découvrir par vous-même tout en étant informé simplement par notre revue ou quelques autres médias es encore là! Mais on finit par en douter et... nos finances aussi.
Seriez-vous de simples consommateurs... culturels?
Cannes arrive. Cette année encore des films attendus vont sans doute faire l'objet de vos convoitises. Tant mieux! Mais n'oubliez pas les autres par autant.
Soutenir et fréquenter Tous les Films des Caméo, c'est soutenir la diversité culturelle cinématographique.
Je sais, cacun doit penser que cet édito s'adresse à l'autre, au voisin et pas à soi-même! Pourtant...
Michel Humbert"

Estic bastant d'acord amb ell que molt sovint anem al cinema perquè els rumors diuen que una o tal pel·lícula és bona, i que les que tenen més ressó mediàtic són les que tenen més èxit, però no són precisament les més bones. Ara bé, el que li diria al tal Michel Humbert és que, a part de pensar en les seves finances, hauria de pensar també en la butxaca dels espectadors. Anar al cinema és un luxe, gairebé. Al Caméo val 7.40 € i no hi ha dia de l'espectador. Sí que fan descomptes per estudiants, però només a algunes sessions (les que no pots anar mai) i algun altre descompte amb la targeta cultural de Nancy o no sé què... Jo bé que hi aniria al cinema, cada dia si pugués, però noi, hi ha altres prioritats també! Ara bé, sí que és veritat que hi hauria d'anar més... Tot i que com que ara moltes coses es poden trobar per internet... Sé que no és el mateix. Ho sé. La màgia de la sala, els tràilers inicials, la música del principi, l'stéreo, el silenci, la foscor, seure fins que s'acaben els crèdits... Tot té el seu què. Però bé, és qüestió de saber-ho combinar una mica. No deixar d'anar al cinema, però no anar-hi cada dia. Aquest és el meu equilibri.
A veure quants cops vaig al Caméo!
Salut i cinema*

Bicicleta per Nancy

No hi ha res com la bici per descobrir la ciutat. Avui, després de la uni, he anat una horeta amb bicicleta, fins al centre, a la plaça Stanislas, i tornar. Quin recorregut més maco! Ara sí que puc afirmar que m'agrada Nancy. Una ciutat tranquila, plana, neta, amb ambient pel centre, un centre antic molt maco, farcit de pizzeries de tots els preus i gustos, amb cotxes aparcats a les voreres, amb bicing inclòs i bastants carrils bicis, un tramvia que travessa la ciutat - i que per sort passa pel costat de casa meva-, aire net -més net que Barcelona, tot i que no té gaire mèrit...-. En fi, estic "al cul del món" perquè ningú coneix ni ha estat mai a Nancy, però m'agrada.

Avui la Marie-Jo m'ha portat una bossa plena de cireres. Es veu que té un cirerer a casa seva, i les ha de recollir totes, perquè sinó els ocells se les mengen. Que bones! Com em cuida...

I des d'aquí vull donar el meu suport i ànims a tots els acampats, assemblearis, gent que vol canviar el sistema, de totes les ciutats de Catalunya i Espanya que aquests dies estan dormint al ras!

Contradicció

Els de Vilaweb li han fet una entrevista. M'ha agradat escoltar-lo, i tenim bastant la mateixa opinió. Llàstima que jo d'art, poc (pel que diu al final). Ara bé, si ajuntem ciència-art potser una mica!

I aquí us presento la bicicleta! Ja la tinc a casa. La Marie-Jo m'ha portat avui també una manxa per inflar les rodes, un cadenat (he descobert ara mateix que "candau" tampoc és correcte en català... Que estrany; a mi ningú m'havia dit mai res... Sort del DIEC) i uns cables d'aquells per portar equipatge.

Fa soroll quan frena, i no té marxes, però bé, esperem que pugui tirar una mica...

Tinc una anècdota amb l'Enric Casasses i la bicicleta, ara que parlem dels dos. Una nit, ell feia un recital de poemes a l'Heliogàbal, i estava a fora, al carrer Ramon i Cajal, xerrant amb algú, o fumant, no sé (no sé si fuma tampoc). Total, que jo venia del carrer perpendicular, de baix, pujant des de Travessera de Gràcia, i vaig tirar per Ramon i Cajal cap a Joanic. En passar per davant de l'Heliogàbal, l'Enric Casasses em mira i em diu alt i clar "Contradicció". Ni una paraula més ni una menys. I sí, efectivament anava en contradicció per aquell carrer. No sé com dir-ho, però la seva manera de parlar és tan ell, tan poeta. No crec que se'n recordi (per què, de fet), però jo sí.

Nanit***

Ara sí que es pot dir que estic fent recerca...

... perquè busco, busco, busco, i no trobo res!


I avui, la Mari-Jo ha aparegut amb una bici al laboratori! Es veu que era de la dona del seu germà, i és molt vella, però molt maca. Ja us en posaré una foto. I... l'ha portat per mi! Avui encara l'hem deixat al laboratori, per veure si les rodes aguanten un dia... Potser m'hauré de comprar una càmera d'aire nova, però és igual. Que bé!

Bona nit petits!

I aquest dissabte, Flors del Desvari, a Folgueroles, a partir de les 18 h a la Damunt. Poemes, música, improvització... Uns meus amics ho organitzen, així que jo des d'aquí en faig ressò.

Un diumenge ideal

  Un diumenge ideal, tranquil, plàcid. Començaré pel final. He anat a veure al cine l'última pel·lícula de Woody Allen, "Midnight in Paris". Si mai em trobés en Woody, li diria "Woody, I haven't seen all your films, and I know only a few things about you, but man, all the things I've seen, I looooove them". M'ha agradat molt. I més veure-la des de França, ja que com el títol indica, té lloc a París. Què ens agrada de París? Sempre s'ha dit que és el lloc dels bohemis, escriptors, artistes, àtics a Montmatre, cafès, cabarets... Doncs això és precisament el que aquesta pel·lícula transmet, però portat a un extrem, perquè realment va als anys 20, on passa tot això.


Tenim tendència a creure sempre que el passat és millor. Abans es vivia millor, abans eren més creatius, abans no hi havia tanta contaminació (bé, això sí que deu ser cert)... Però no ens adonem que si realment anem al passat, els que hi viuen també enyoren èpoques passades, i així fins a la prehistòria... Suposo que tot el que veiem a les pel·lícules ho focalitzem sobre nosaltres mateixos... Almenys a mi em passa, que sempre m'identifico amb el protagonista... Doncs bé, intentaré seguir els seus passos... He tornat caminant cap a casa, a més, perquè m'havia d'esperar més de mitja hora pel tram. Però em podeu ben creure quan us dic que no m'ha molestat gens caminar de nit per Nancy, i menys després de veure aquesta pel·lícula... Llàstima que no plovia!

Avui al matí he anat a la piscina que hi ha al parc on vaig a córrer, i he nedat mitja horeta i després he entrat al jaccuzzi. I anant a la piscina, tatxan! m'he trobat un mercat. Que guai... Feia tot tan bona pinta... No m'he pogut resistir i he comprat mel, maduixes, formatge, pa i un pollastre a l'ast! De fet, encara me'n queda mig per demà! Ja ho té això el fet de viure sola... Però estic contenta. Després d'uns mesos d'okupa aquí i allà, va bé tenir un espai per un mateix. Ja m'hi sento com a casa en aquest estudi que tinc aquí muntat.

 I ahir vaig fer una cosa que encara no havia fet mai. Ben d'hora al matí, vaig anar a rentar la roba en un Lavomatique, dels que t'ho has de fer tot tu. Vaig portar-me un llibre, i vinga, a esperar que es renti i s'assequi la roba... Com a les pel·lícules... Però no va entrar cap noi guapo en tota l'estona ;). Tinc sort, perquè és just al costat de casa, i està bé de preu, crec. 3.40 € rentar + 1.80 € assecar. Així te n'adones del preu que val fer anar una rentadora! Escriuria més però demà m'espera un dia dur, i ja toca després d'una setmana de no anar al laboratori! A veure si aquesta setmana l'aprofito ben bé!