Un diumenge ideal, tranquil, plàcid. Començaré pel final. He anat a veure al cine l'última pel·lícula de Woody Allen, "Midnight in Paris". Si mai em trobés en Woody, li diria "Woody, I haven't seen all your films, and I know only a few things about you, but man, all the things I've seen, I looooove them". M'ha agradat molt. I més veure-la des de França, ja que com el títol indica, té lloc a París. Què ens agrada de París? Sempre s'ha dit que és el lloc dels bohemis, escriptors, artistes, àtics a Montmatre, cafès, cabarets... Doncs això és precisament el que aquesta pel·lícula transmet, però portat a un extrem, perquè realment va als anys 20, on passa tot això.
Tenim tendència a creure sempre que el passat és millor. Abans es vivia millor, abans eren més creatius, abans no hi havia tanta contaminació (bé, això sí que deu ser cert)... Però no ens adonem que si realment anem al passat, els que hi viuen també enyoren èpoques passades, i així fins a la prehistòria... Suposo que tot el que veiem a les pel·lícules ho focalitzem sobre nosaltres mateixos... Almenys a mi em passa, que sempre m'identifico amb el protagonista... Doncs bé, intentaré seguir els seus passos... He tornat caminant cap a casa, a més, perquè m'havia d'esperar més de mitja hora pel tram. Però em podeu ben creure quan us dic que no m'ha molestat gens caminar de nit per Nancy, i menys després de veure aquesta pel·lícula... Llàstima que no plovia!
Tenim tendència a creure sempre que el passat és millor. Abans es vivia millor, abans eren més creatius, abans no hi havia tanta contaminació (bé, això sí que deu ser cert)... Però no ens adonem que si realment anem al passat, els que hi viuen també enyoren èpoques passades, i així fins a la prehistòria... Suposo que tot el que veiem a les pel·lícules ho focalitzem sobre nosaltres mateixos... Almenys a mi em passa, que sempre m'identifico amb el protagonista... Doncs bé, intentaré seguir els seus passos... He tornat caminant cap a casa, a més, perquè m'havia d'esperar més de mitja hora pel tram. Però em podeu ben creure quan us dic que no m'ha molestat gens caminar de nit per Nancy, i menys després de veure aquesta pel·lícula... Llàstima que no plovia!
Avui al matí he anat a la piscina que hi ha al parc on vaig a córrer, i he nedat mitja horeta i després he entrat al jaccuzzi. I anant a la piscina, tatxan! m'he trobat un mercat. Que guai... Feia tot tan bona pinta... No m'he pogut resistir i he comprat mel, maduixes, formatge, pa i un pollastre a l'ast! De fet, encara me'n queda mig per demà! Ja ho té això el fet de viure sola... Però estic contenta. Després d'uns mesos d'okupa aquí i allà, va bé tenir un espai per un mateix. Ja m'hi sento com a casa en aquest estudi que tinc aquí muntat.
I ahir vaig fer una cosa que encara no havia fet mai. Ben d'hora al matí, vaig anar a rentar la roba en un Lavomatique, dels que t'ho has de fer tot tu. Vaig portar-me un llibre, i vinga, a esperar que es renti i s'assequi la roba... Com a les pel·lícules... Però no va entrar cap noi guapo en tota l'estona ;). Tinc sort, perquè és just al costat de casa, i està bé de preu, crec. 3.40 € rentar + 1.80 € assecar. Així te n'adones del preu que val fer anar una rentadora! Escriuria més però demà m'espera un dia dur, i ja toca després d'una setmana de no anar al laboratori! A veure si aquesta setmana l'aprofito ben bé!
1 comentari:
Sóc de les 20 o 30 persones que van veure "Midnight in Paris" en la sessió d'estrena al Renoir-Les Corts, divendres passat. Suposo que al vespre hi aniria més gent. Sóc una fan de Woody Allen, un director a qui passa com a Almodóvar. La gent o no el traga o l'admiren de manera incondicional. Les seves pel·lícules em poden agradar més o menys, però segur que mai no em deceben. A més, gairebé sempre m'asseguren una hora i mitja de riure. I em passa com amb les obres de Vivaldi: en recordo molts fragments que em costa dir de quina són.
Publica un comentari a l'entrada