Avui plou tot el dia! Sort que tinc un paraigües tranparent!

Doncs sí, efectivament ahir va ser un experiment. L'últim cop que vaig anar a PortAventura ja em vaig enfadar una mica. A mi m'agraden molt les atraccions, molt. Les muntanyes russes sobretot, (per què es diuen russes?), i totes les que hi ha una mica de risc... La veritat és que sóc bastant poruga per tot, per travessar un riu, per fer ràppel i escalada... Però mira, amb les atraccions sempre hi he sigut amiga, des de ben petita al Tibidabo i a les festes majors, fins a PortAventura. Els meus pares mai em van portar a Disneyland París, per això. Però ara entenc el perquè! Bé, com deia, les atraccions m'agraden molt, ara bé, tot el "tinglado" que tenen muntat en aquest supermegaparcs temàtics em supera. Tanta gent, tantes cues, tant consumisme, tant tant tot! No pots entrar ni menjar al parc perquè l'has de comprar allà, botigues per tot arreu... Buf! Com cansa tot plegat. Ara bé, he de reconèixer que als llocs que vam pujar ahir (només tres atraccions en 4 hores!) estaven molt ben treballades i pensades! Una decoració brutal! Vam anar primer a un teatre a veure "Captain EO" (una parida, de fet). Bé, era una pel·lícula en 3D (com totes les que fan ara, però a mi no m'agrada gaire, mareja i tot) on hi sortia en Michael Jackson, de l'any 1987, produïda per en George Lucas, i amb molts ninos pel mig i una "gran" coreografia. Això sí, em va agradar veure en Michael Jackson de jovenet. Aleshores sí que era ben maco =).
Després vam anar a la nova atracció d'aquest any, que està dedicada a la pel·lícula "Monsters Inc.". Són unes vagonetes de tren, els vagons van voltant, i va molt lent. Tens un lot i has d'anar enfocant els "helmets" on hi ha amagats monstres i la nena petita, que ara no sé com es diu. Està moooooolt currat! Tota la decoració increïble... Ara bé, emocionant pels nens petits sí, però per nosaltres...

I, finalment, l'última atracció, la que més em va agradar, la "splash mountain". Vindria a ser com el "tutuki splash" de PortAventura però el recorregut és moooooooooolt més llarg, per dins la muntanya i fent pujades i baixades (l'última baixada és la forta, clar, on et mulles). Per tot el recorregut hi ha els conills, el llop, ossos, tortugues, granotes, ocells, molts animals! Tots fets de mida bastant gran, com humans, i de manera que es mouen, tot articulats, i mouen la boca també. Decorat esplèndid. I la baixada final, doncs això, genial.

I un cop acabat això, ja eren les 10h! Clar, vam fer una hora de cua a cada una... A més, vam passejar una mica per allà, pel voltant del castell de Walt Disney, que amb la lluna plena que hi ha aquests dies quedava "estupendu" (no jutgeu la mala qualitat dela meva foto!). I, per acabar, a la botigueta, a comprar un record per una del laboratori que estava malalta i no va poder venir.

Avui, doncs aquí era festa, i he estat soleta al laboratori. He estat fent emulsions altament concentrades. El moment en què es formen és genial. Clar, imagineu-vos un tub, on hi ha 0.95 grams d'aigua, i només 0.5 grams d'oli i tensioactiu. És a dir, gairebé tot és aigua. Abans de barrejar la mescla, és tot líquid i es mou amunt i avall del tub. Però comences a barrejar, i vas veient que mica en mica tot es va tornant blanc, i va baixant tot a baix, i de cop, tens un líquid molt més viscós, més "pastós" a la part inferior del tub. Què ha passat? Doncs que l'aigua es troba dispersa en forma de gotes en la fase oliosa, i el tensioactiu es posa entre els dos líquids (a la interfase) per estabilitzar l'emulsió. Sinó es trencaria de seguida, se separarien les dues fases, com l'aigua i l'oli de la cuina! Doncs al moment que es forma és molt agradable, sobretot perquè no sempre es formen! Si hi ha massa poc oli, per exemple, costa molt més. I avui ho he fet barrejant tots els ingredients de cop, i costa molt més! Però he arribat fins a un 95 % d'aigua. L'alternativa és anar afegint l'aigua gota a gota (com l'allioli), i aleshores he arribat fins a un 98 % d'aigua. I per què és tan viscós? Doncs imagineu-vos tot de gotes empaquetades les unes al costat de les altres; que ja no són ni esfèriques perquè al tocar els veïns es deformen i adquireixen formes polièdriques, d'hexàgons, i de polígons de més costats... Tot forma com una xarxa i el moviment es veu molt impedit... En aquest cas passa això. També pot ser que a la fase oliosa hi hagi ja de per si una estructura molt viscosa com són els cristalls líquids, que també en faig d'aquestes, però costen més de fer, perquè s'han d'escalfar a elevada temperatura per "fondre" el cristall líquid i deixar que l'aigua penetri al seu interior. Ara bé, tot i que costin més de fer, com que un cop refredades són molt més "rígides", són molt més estables, perquè les gotes els costa més "ajuntar-se", és a dir, no té lloc la coalescència de les gotes (bé, és menys ràpid el procés). En fi, ja paro amb les emulsions. Avui he fet això.

I demà... Demà veuré a dos investigadors del CSIC de Barcelona que vénen a fer un seminari al laboratori. Són amics des de fa molt temps, de fet el meu contacte eren ells: la Conxita Solans i en Jordi Esquena. Tinc ganes de veure'ls. I després anirem a sopar tots junts, pot estar bé. També hi haurà un seminari d'un professor d'Israel, i la setmana que ve, dimecres, just abans que me'n vagi, també hi ha un parell de seminaris d'uns alemanys. Aquí teniu la programació, per si voleu deixar-vos-hi passar: pot estar bé!

 I, per acabar, una foto d'aquest bitxo que m'he trobat aquest matí baixant les escales de casa... Com s'assembla a una fulla, eh! Que llestos aquests animalons... I pot caminar per la paret vertical també, que l'he espantat una mica i s'hi ha ben arrapat...

Bona nit! Me'n vaig a dormir a la vila del pingüí!