Hola,
Avui escric al bloc des del lab. Normalment no faig aquestes coses, però avui és l'últim dia, ja ho tinc tot gairebé recollit i ara estic com a l'expectativa de què fer, què no fer... Aiiiii!
Avui al matí hem tingut dos seminaris de dues investigadores de la Universitat de Stuttgart. Molt interessant tot el que han explicat. I el millor de tot és que ho entenc bastant bé!
Ahir vaig anar a Tokyo, a la tarda, per dir adéu a la ciutat i vam quedar amb en Taiji per sopar i em vaig quedar a dormir al seu nou pis (de lloger). Un pis maquíssim, tot i que molt desordenat, en una setena planta. Vam menjar edamame i sushi i vam beure una mica. Tornant cap a casa vam riure molt al metro, i tothom ens mirava seriosament...
Tokyo és la ciutat del món on he vist més homes vestits iguals. Gairebé tots els homes van amb pantalons iguals que l'americana, normalment negre tot (alguns amb algunes ratlletes fines grises que només es veuen si t'hi acostes), i una camisa blanca. Les sabates també solen ser negres acabades bastant amb punta. Vam parlar d'això amb en Taiji (ell també anava igual) i va dir que normalment, tots els homes que treballen en companyies van així, perquè tots volen semblar iguals. No agrada sobresortir aquí. Tots volen semblar homes benestants, cobrant un bon sou, nivell de vida elevat... En Taiji em va dir que els que no anaven en "suit" eren "poor men" o que no tenien una feina bona.
També vam parlar de la diferència home-dona, encara existent aquí a Japó a la feina. Va dir que a la seva empresa, el 95 % dels "sales man" són homes. Ara s'està intentant canviar això, però costa. Diu que hi ha dones que sí que volen fer el pas, però que a moltes ja els està bé fer una feina en un nivell considerat "més inferior" i cobrar menys... A casa, diu que el seu pare no ha cuinat ni netejat mai res. Això, però, suposo que anirà canviant amb el temps...
Japó és una societat molt avançada, però en alguns aspectes encara sembla que visquin a l'edat mitjana (exagerant una mica).
Valoració de l'estada? Genial. Molt recomanable. Tant el fet de fer una estada a fora, com que sigui a Japó. I per venir-hi de vacances, també, lògicament...
De fet, potser sembla que sigui una societat molt diferent a la nostra, però actualment, les diferències són mínimes... Amb aquest món globalitzat en el què vivim, a tot arreu hi ha les mateixes botigues, les mateixes empreses, i amb Internet, l'Skype i tot el tema de les comunicacions pots fer vida aquí com si estiguessis allà. Té els seus avantatges i els seus inconvenients... A mi m'ha agradat molt estar tres mesos sense mòbil! Genial! Ara bé, quan torni me'n compraré un d'última generació (o no).
Avui anem a les 18h a sopar en un restaurant japonès a prop de Yokohama Station, per la "farewell party". Que d'hora, no? "So we will have time to drink!". Ai quina por em fan!
Bé, ja són dos quarts de 4 ara! Ostres, a Alitalia m'han dit que només puc portar 20 kg! No he pesat la meva maleta, però pesa moooooooolt! Em fa una mica de por passar-me de pes! Ai!
Que us ho passeu bé! Ja arriboooooooooo!
La frase del dia:
*A partir de la setmana que ve estic disponible per firmar autògrafs =).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada