dimarts, 21 de setembre de 2010

...


És curiós comprar paper d'embolicar i que te l'emboliquin! Seria bo que utilitzessin el mateix paper per embolicar-te el paper que el que has comprat... I si només en necessites un petit tros, i un cop estàs a punt de pagar, dius, saps què, no el vull. Doni'm només el paper amb el qual m'embolicaria el meu paper.
O quan demanes un cafè, bé et posen sucre al costat. Ara bé, per tenir sucre, bé l'has de pagar...

- Cambrer, quant val un cafè?
- 1 €!
- I el sucre?
- El sucre? El sucre, res home!
- Doncs posi-me'n un quilo!

Avui no estic gaire de sort... si tenim en compte també ahir... Ahir vaig trencar un capil·lar que s'utilitza pel SAXS, que val cap a 1000 €! I avui... un altre cop! Mira que en tres mesos no se m'havia trencat mai, i ara dues vegades en dos dies consecutius... És molt fort. Encara no li he dit a l'Aramaki avui... A veure si demà el veig! Quina vergonya...

I demà a la tarda... anem a Disneyland! Es veu que aquí a Tokyo, al costat, hi ha un Disneyland com el de Califòrnia, diuen... Fan un tiquet més barat de 18h a 22h del vespre, i farem això. Espero que no hi hagi gaire gent, però aquí és difícil... Sempre hi ha gent a tot arreu!

Bona nit petits i petites. Fins ben aviat!