Quin dia, quins dies!

Ahir a la una i pico vaig trobar-me amb mon pare, doncs. Després de deixar la bossa a l'hotel, on l'habitació és bastant petita (com que aquí tothom és petit i hi falta espai... hihi), vam a donar una volta a peu per Minato Mirai, torre Landmarck, port de Yokohama, Red Brick House, Yamashita Park i, com que el meu pare no en té mai prou de Xina, vam passar per Chinatown, l'estadi de beisbol de Yokohama (on feien un partiti i hi havia molt ambient) i vam tornar amb metro fins a l'estació. El vaig fer cansar una mica! Tant en Pol com el papa sempre diuen que els faig caminar massa! Ai aquests homes...

Després vam anar en bus fins a casa meva, així va veure l'habitació, i vam anar a menjar a un restaurant on hi ha "only LOCALS" i no parlaven anglès, a menjar Okonomiyaki! Mmmm... Ho cuinen allà davant mateix, que bo! Diria que van riure's una mica de nosaltres... Però ens van dir "see you tomorrow" quan vam marxar! Però, malauradament, avui no hi hem tornat... Oh!

Fa molta gràcia el meu pare, perquè sempre xerra quan li faig una foto, és increïble... I sempre surt amb la boca oberta... Bé, de fet, està molt xerraire aquests dies, no només quan li faig fotos =) Però ja m'agrada que m'expliqui coses!
També vam veure que venien entrades pels Funky Monkey Babys (escrit així)!


Després ell va agafar el tren i jo a peu pujada cap a casa! Quan vaig arribar a casa estava una mica preocupada per un motiu: resulta que jo podia estar 90 dies aquí a Japó, i des del dia 1 de juliol que vaig arribar, tenia permís fins el dia 29 de setembre, però tinc el bitllet per tornar ja comprat pel dia 30. Jo pensava que no passaria res, però mon pare va dir que a Xina eren molt estrictes, i aquí segurament també... Així que em vaig preocupar una mica, i més quan vaig veure notícies per la web de gent que s'havien passat del temps límit permès i havien estat detingut i no podien tornar al Japó durant uns anys... Jo no volia que em detinguessin, ni tampoc volia haver de respondre "sí" a les preguntes que fan a vegades, tipus "t'han deportat alguna vegada d'algun país?". Així que com que sóc així de legal, vaig consultar amb un amic d'aquí i em va dir que truqués a l'ambaixada (va amb a!) espanyola a Japó. I aquest matí no he pogut trucar fins a les 9.30 h, i m'han fet esperar molt... Al final per res, perquè m'han dit que ells tramiten els visats per Espanya i no al revés. Així que he hagut de trucar a Immigration Bureau, i m'han dit que millor que anés allà per demanar una extensió del temps permès per estar aquí. Així que he agafat un bus, un tren i un altre bus, i finalment, a quarts d'una hi he arribat. He parlat amb tres o quatre persones, temps d'espera, escriure una carta, fotocopiar el bitllet d'avió, ensenyar el passaport, i al final, després de pagar 4000 yens, m'han donat permís per 15 dies més! Ara em puc quedar fins el 14 d'octubre... M'hi quedo?

(Foto: vagons de Women only)

Així que res de laboratori avui... Després he anat a trobar el papa a l'hotel, on ell estava fent migdiada després d'un matí-migdia a Kamakura, on ha vist uns festivals i temples, i hem anat a Shin-yokohama (l'estació del Shinkansen) perquè demà potser l'agafem, i hem anat a veure l'estadi dels Yokohama Marinos (Nissan Stadium) i el millor ve ara... tatxan tatxan... A menjar un sushi esplèndid! Que bo que bo! 10 talls per cap, de diferents peixos i gambes, amb una amanideta i una sopeta boníssima... Crec que li ha agradat... I per acabar la jornada, hem passejat una mica entre els llums de neó, restaurants i canals de Yokohama Night...

Al final, (gairebé) tot arreglat... Ara només falta que el reòmetre vagi! Però això ja és una altra història...