Anem ara per la segona part. El congrés es deia "Colloids and Materials 2011" i es feia en un hotel situat just al centre d'Amsterdam. A mi em van acceptar un pòster, de fet, n'hi havia més de 300; i en canvi només van acceptar 14 orals, ja que els altres 15 orals que hi havia eren "Invited Speakers", unes personalitats amb un CV enorme i que havien fet grans contribucions en cadascun dels seus camps. Llàstima que de tots 29 conferenciants, només un fos una dona. Ho vaig trobar una mica lleig, no? No sé, és veritat que hi ha camps amb poca representació femenina, però aquest precisament, no és el cas. El que pot ser és que com que van invitar els chefs-chefs, aquests sí que són més homes. En fi. El congrés va ser de 9h del matí a 20h del vespre els dos primers dies, i dimecres fins a les 18h. Hi havia coffee breaks, lunch i refreshments inclosos. Va estar prou bé. Vaig veure algun pòster interessant, vaig prendre alguns contactes i vaig aprendre bastant dels orals. El meu pòster us el poso aquí dalt.
Els dos últims dies vaig conèixer un parell de nois francesos que treballaven en un camp similar al meu; a la foto següent, són el que hi ha just al meu costat (samarreta blava), i el que hi ha a sobre meu (jaqueta negre i samarreta blau clar). Un fa el PhD a BASF i l'altre a la Université de Savoie, a prop de Grenoble. L'últim dia ens vam fer aquesta foto amb uns quants que encara voltàvem per allà.
El parc dels museus amb un cèl maquíssim. De fet, menys un dia que va ploure una mica, va fer molt bon temps per Holanda. El dimecres a la tarda vaig anar a fer una volta pels parcs i a veure els museus, per fora, per prendre una mica l'aire.
I després amb tren fins a R'dam, a veure en Bernardo. Aquell dia vam anar a sopar en un restaurantet petit a prop de casa seva que fan menjar tradicional holandès. Ja us he dit en el post anterior que els holandesos mengen molt malament, molts entrepans/sandwich, pizzes, kroketten, hamburgueses, moltes patates fregides, stroopwafles... Però encara hi ha reductes on fan menjar més sa, i segons la cuinera del restaurant, "with vitamines". Vam arribar el restaurant just quan tancava, a les 21 h, i la dona ens va rebre amb una cara com d'enfadada que feia por; però en Bernardo, amb el seu holandès iniciàtic, li va dir que era el meu últim dia aquí i que havia de provar l'
Stamppot!
L'Stamppot és un plat típic holandès: patates xafades amb verdures pel mig, i un tros de carn a sobre amb gravy. Les verdures canvien segons l'època de l'any, a l'hivern hi posen més col, per exemple, i a la primavera, més carbassó i pastanaga. El secret, segons un amic d'en Bernardo, és posar-hi llet i mantega, perquè quedi ben melós. La veritat és que és ben bo! I com atipa! L'endemà per esmorzar encara no teníem gana! El dia següent vam anar a Delft; és on ell treballa, a la TUDelft, fent el doctorat. Vam anar en bicicleta seguint el canal; una mitja horeta. Feia bo, però feia molt vent. Però es veu que el vent és molt típic d'Holanda. De fet, amb en Bernardo vam descobrir que és gràcies al vent que Holanda existeix: el vent feia anar els molins, que s'utilitzaven com a bombes per treure l'aigua dels llacs i portar-la a un altre lloc; d'aquesta manera van poder assecar tots els llacs i guanyar terreny per construir-hi. Delft és un poblet ben encisador, i molt bucòlic. També té els canals, com a A'dam, però de fet és molt millor, perquè és molt més tranquil. Hi ha turistes pel centre, però són un altre tipus de turistes. A A'dam és una mica com a Barcelona, els turistes guarros, que fumen herba i beuen cervesa i volen festa; no vull dir que tots siguin així però sí molts. A Delft, en canvi, és un turista més "posh", més de parelles adultes, que busquen tranquil·litat.
Els formatges típics holandesos, presents a moltes botigues i mercats. De fet, aquell dia hi havia mercat a la plaça, així que vaig tenir un dia ben entretingut.
Aquesta foto la poso perquè a Catalunya no ho he trobat mai: és un juguet, en forma d'OVNI que tenia quan era petita a Anglaterra i que m'agradava molt. Has de posar els peus a sobre la plataforma groga, fent pressió cap a la bola del mig i anar saltant i botant. Amb això saltava a corda i tot! Quina gràcia!
A Delft hi ha una segona torre de Pizza: hi ha una església tan torta! Està molt a punt de caure, però la gent fa com si res... No m'agradaria pas viure a les cases del davant, això pot caure en qualsevol moment!
I fins aquí la meva història. La meva historieta dins un país que no em faria pas res viure, això sí, m'hauria de fer les carmanyoles per dinar, que si no, em passaria el dia menjant pa i salsitxes. Però un país on la gent sembla feliç, la majoria tenen bastants diners per viure, un país intel·ligent, que ha sabut treure profit de la seva situació i no té pinta d'estar en crisi. Un país on se senten orgullosos de ser qui són i del que han fet, que parlen una llengua que no parla ningú més, però tots també parlen un anglès perfecte, fins i tot els que tenen un ofici on l'anglès no és necessari. Però de ben petits l'han après i el parla tothom. Un país on han entès que els cotxes no van bé, i que per això van amb bicicleta a tot arreu: no hi ha embussos, no hi ha trànsit, no hi ha contaminació, tenen un aire net, poden aparcar on vulguin i fan esport al mateix temps. No entenc com al nostre país encara anem en cotxe a tot arreu... Ho hem fet molt malament, molt. Potser és massa tard per arreglar-ho, però potser no. Només són ganes de posar-s'hi i de deixar els cotxes a casa.
Bon dia a tothom!
Oh, ara plou! Noooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooo*
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada