El dissabte passat em vaig llevar ben d'hora al matí per començar el meu viatge amb destinació final: Amsterdam (A'dam pels amics). El cel, a aquelles hores, era preciós. La sortida del sol, rosada, i més endavant, em va mostrar les xarxes de cables i fils i vapor d'aigua dels avions, com podeu veure a la primera foto que us ensenyo.
El sol començava a sortir i em va deixar, per uns instants, veure una imatge espectacular. Em picava l'ullet des de la porta de Santa Caterina. Era la dona de l'Stanislas, antic duc de Lorraine. La plaça central de Nancy i una altra porta, porten el seu nom, el de Stanislas, vull dir.
El dia abans havia anat al supermercat, per comprar-me provisions pel viatge: em vaig fer uns entrepans, galetones de xocolata, que sempre van bé, fruita i aigua. Però, ai las! Quan vaig tastar l'aigua, tenia un mal gust! L'havia agafat ràpidament del súper, per dos motius: estava d'oferta i era d'1 L, mida raonablement més còmode que d'1,5 L, però amb prou capacitat per aguantar un viatge llarg (les de 0,33 no duren res). Total, que no vaig fixar-me en l'etiqueta prou bé. Bé, de fet, sí que vaig veure que era per dietes pobres en magnesi, però vaig pensar que era normal, unes portaven més sodi, unes eren més dures, i tot això... Però, noi, el magnesi li donava un gust... allò no era aigua! Total, que la vaig deixar tota sencera i me'n vaig comprar una de normal, més endavant.
La meva primera parada, de fet, no era A'dam sinó R'dam (o Rotterdam). Anava a A'dam per un congrés, però començava el dia 8, diumenge. Així que dissabte al vespre vaig quedar amb en Bernardo, un amic xilè que vaig conèixer a Berlín i que ens hem anat veient ara aquí ara allà (bé, de fet, té la nòvia a Barcelona, així que quan venia aprofitàvem per quedar). A les 17 h ens vam trobar i amb el tram fins a casa seva. Ara fa res, tot just una setmana, que estrena casa amb el seu company de pis, alemany, Chris. Han trobat una casa de veritat! Res de pisos incòmodes d'estudiants! Una casa amb tres pisos i terrassa i teulada! Moblada, amb parquet que van posar ells, i nova novíssima. Es veu que són unes cases com de protecció oficial, però es veu que a R'dam la gent no hi vol viure (és una mica la ciutat que surt més de la norma als Països Baixos; com que va ser bombardejada per l'Alemanya-Nazi, tot el centre va quedar malmès i tots els edificis són nous; només queda una part de R'dam amb edificis vells; no sé si serà per això que la gent no hi vol anar). Bé, el fet és que van assabentar-se que hi havia aquestes cases, i plop, cap a dins!
Vam anar al supermercat, a comprar sopar i esmorzar, i en Bernardo va sortir-ne amb això: una llauna amb una massa per fer croissants al forn! Ole! M'agrada molt anar als supermercats estrangers. En aquests hi havia bastanta fruita i verdura, bastants plats preparats, molt pa i pastes i galetes... Però bé. Em va agradar força. Els súpers més comuns són els
"Albert Heijn" i estan per tot arreu.
Vam sopar a la terrasseta: en Bernardo va fer "plátano frito", típic del seu país, i és boníssim. També vam fer cous-cous amb verduretes i vi blanc. Allà és de dia fins ben bé quarts de 10 ara; increïble. Feia fresqueta al final, però genial.
De postres, un te, i com no: els
stroopwafels, el meu punt feble holandès. Unes galetes de pasta molt bona amb caramel a dins. N'he comprat tres paquets per emportar-me a Nancy (els portaré al laboratori també...). Els vaig descobrir durant el primer viatge que vaig fer a Holanda, i són genials. Els que fan als mercats, però, més grans i calents, són molt més bons (també en vaig comprar, però aquests s'han de menjar al moment). De fet, els holandesos mengen tanta "merda"... Amb en Bernardo vam dir que no estaven més grassos perquè es passaven el dia anant en bicicleta, sinó, no s'entén!
Després de sopar vam fer una ruta nocturna per la ciutat en bicicleta, fins a l'estació, i vam acabar fent una cerveseta a la terrasseta d'un bar. Però jo, buf, ja estava molt cansada i vam anar a dormir d'horeta.
Al matí següent, mireu què ens esperaven: hihi. Són molt fàcils de fer, un dia ja en farem!
Una altra característica d'Holanda, són les escales: totes són molt estretes i cada esglaó és molt alt, jo diria que potser com dos dels nostres. Suposo que per aprofitar l'espai, en comptes de fer les escales en dos trossos, les fan seguides i, realment, fa impressió. Si algú té vertigen, millor que no miri cap avall... I en Bernardo puja i baixa la bici per aquestes escales, buf!
El matí següent vam estar durant un parell o tres hores anant amb bicicleta per R'dam. Una cosa curiosa que tenen és un túnel que travessa un dels rius, que fa 1 km! Hi ha un túnel per cotxes, un per vianants, i l'altre: per bicicletes! Semblava un vídeojoc! I feia una rasca... A mi la veritat és que em va fer certa por, el fet de pensar que tot a sobre teu hi havia aigua i que en un moment o altre allò es podia enfonsar... Clar que havien fet el túnel a l'any 1937, si recordo bé, i durant més de 70 anys no havia passat res... Però mai se sap què pot passar!
Vam trobar, pel camí, les restes d'un palau reial: un seient de rei, i un de reina. I ens vam dir que aquell dia, el rei i la reina érem nosaltres.
A la tarda de diumenge, després de dinar ja vaig marxar, i a les 17 h ja estava al congrés! El diumenge va ser ràpid, i a les 20 h ja era fora. Pintava bé, però. I, sortint, a la Dam square hi havia un noi que em va fascinar a mi i a molta gent: un noi amb una guitarra que feia versions de U2 i d'altres grups que no sé però que les cançons sí que em sonaven, que ho feia genial! Em vaig estar potser mitja hora allà, i li vaig donar unes quantes monedes.
Sortint d'allà, vaig donar una volta pels canals per acabar al meu hostal. De camí, un home se'm va posar a parlar i vam fer un tros de camí junts. Era inofensiu, no patiu. Un home ja gran, que era poeta, i vam parlar de les llengües, del català, del frisish (una llengua que es parla al nord dels Països Baixos i que es veu que és molt diferent de l'holandès), de poemes, de la tendència de la societat a individualitzar-se cada cop més... Va ser tot curiós. Un cop a l'hostal, una birreta amb la gent que estava a baix i a dormir! Va costar una mica perquè és un hostal una mica crazy i hi ha festa fins tard, però amb la son que tenia, al cap de poc, increïblement, em vaig adormir!
Una última cosa: Holanda i els Països Baixos no són el mateix. Holanda (Holland) és només una part dels Països Baixos (Netherlands). De fet, és la part formada pel triangle A'dam, R'dam i Utrecht, i on hi viu més gent, però tot plegat és molt més que això!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada