*Aquest és el títol d'un dels dos llibres que m'he llegit durant el viatge a Amsterdam. Suposo que molta gent el coneix, perquè va ser el més venut a Catalunya. Me'l va regalar el meu pare. Potser me'l va regalar perquè sap que miro "Polseres vermelles" i el llibre és del mateix autor, l'Albert Espinosa. És un llibre fàcil de llegir, passa molt ràpid. Al principi sembla que siguin tot d'històries inconnexes, que vagin saltant d'una a l'altra, però mica en mica tot es va posant al seu lloc, i acaba amb un final ben rodó. És un llibre que parla de moltes coses; de la felicitat, de la infància, de l'amor, de les persones que et vas trobant per la vida i que et marquen i t'influencien (les perles)... Ho explica en Dani, el protagonista, que a mesura que es dirigeix cap a una feina va recordant coses de quan era petit, i que ara torna a reviure. No us dic res més de l'argument, així més concret, per no espatllar-vos res. Hi ha petites sorpreses que s'han d'anar descobrint.
L'altre llibre que m'he llegit és L'étranger, d'Albert Camus (mira, un altre Albert). Aquest me l'he llegit en versió original (francès). És un llibre que et deixa amb un regust estrany. Un final molt injust; la injustícia de la justícia. El protagonista, en aquest cas, també és el narrador. I és curiós, perquè sembla un personatge molt fred, que fa les coses perquè mira, li han tocat i les ha de fer, i no hi posa obstacles, ni condicions, però alhora ni estimació ni motivació. Tot i així, li acabes agafant estima (carinyo en català es veu que no es correcte) i entens les seves reflexions. Tot un geni aquest en Camus.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada