Primer dia a Kyoto

Kyoto és una cituat genial... Havia sigut capital durant més de 1000 anys, i suposo que per això hi ha tants i tants temples! A més, a diferència de la majoria de ciutats de Japó, que són laberíntiques, Kyoto és una quadrícula. Està basada en models xinesos. Encara que ara sembli estrany, abans Xina era una potència molt més gran que Japó, i els japonesos es van copiar moltes coses d'ells. Com em va dir en Taiji abans d'ahir, dia de la diada, els japonesos no inventen res nou, però agafen les coses dels altres i les milloren molt. No sé fins a quin punt és veritat, però potser una mica de raó sí que té...

Vam passar tres nits a Kyoto, cada nit en un lloc diferent. El primer dia vam arribar al migdia i havíem quedat amb l'Eriko a les sis a l'estació, així que teníem unes cinc horetes per dinar i veure cosetes. Vam dinar en un restaurant una soba molt bona. L'estació de Kyoto és un edifici molt curiós, gran i modern. Des de la terrassa de dalt es veia una bona vista...I a davant hi ha la torre de Kyoto, que té aquesta pinta:

Vam aprofitar per veure els temples que queden a prop de l'estació. Són dos temples molt grans i bonics. Aquí tenim el japoneset Pol:Un dels temples té una porta que és "World Heritage" com moltes coses de Kyoto. Al principi pensàvem que era aquesta:

Però resulta que és aquesta, que està una mica més amagada...

Són uns temples molt grans i bonics, amb els terres de tatami, gent agenollada resant de caa al buda... Aquests dos són temples budistes (bé, crec... amb això sí que em faig un lio, perquè a vegades estan barrejats i tot). En un dels temples hi feien obres, i quan fan obres als temples, fan una construcció molt gran al seu voltant, com per protegir-los, i el temple queda amagat a dins.

Vam trobar una corda feta de cabells. Es veu que un dels temples es va cremar (de fet, la majoria s'han cremat més d'una vegada, com que són tots de fusta), i per reconstruir-lo havien de portar trossos de fusta molt grossos enmig de la neu i el fred, i es veu que les cordes fetes amb cabell eren més resistents que les altres cordes quan això va passar (no sé quan, però deu fer bastant temps).
A les sis vam quedar amb l'Eriko, una japonesa que parla molt bé el francès, ja que va viure un any a Lyon, crec, i ara mateix torna a ser a França, a Burdeux, a estudiar un any allà. Així que amb ella vam parlar francès. Vam anar fins a casa seva, on ens esperava un sopar excel·lent, i una habitació amb tatami i futons, com a mi m'agraden. Ens va ensenyar la seva última adquisició: una guitarra típica d'Okinawa! I ens va fer una petita demostració... En Pol també la va provar, i jo ni idea... No sabia ni com agafar-la...

Avui primer dia de feina després de les vacances. He estat 12 hores al lab, i després he anat a córrer... Aquesta setmana no hi haurà massa ningú pel lab, perquè cinc o sis més l'Aramaki van a un congrés a Hokaido, al nord de Japó. I jo... només hi aniré als matins, segurament, perquè demà m'arriba una altra visita... El senyor May s'està acostant, fa una parada a Japó anant cap a la Xina... Ai mare, no sé pas on el portaré demà a dinar... El meu papa, que sempre té gana... (hihi). Aquí rai, però, que tot és bo! En Pol és de les coses que li han agradat més... Els fideus! Sempre volia menjar fideus! Soba, udon, ramen... Increïble... Jo estic a parts iguals entre l'arròs i els fideus, i el sushi clar! De vegades ve de gust una cosa i de vegades una altra...
Espero que li agradi Japó! Només s'hi estarà cinc nits, crec. Fins diumenge al matí... Tinc ganes d'anar a dormir al Ryokan que hem reservat a Tokyo, a Asakusa, el barri més "tradicional".

Oiasuminasai!

PD: A Madmen, no sé ara si al capítol 5 o 6 de la quarta temporada, apareixen uns japonesos! Figura que la casa "Honda" vol fer publicitat al Japó i han de contractar una agència de publicitat... Quina gràcia que m'ha fet veure-ho!