dimarts, 17 d’agost de 2010

Catalans a Tokyo!


Faig un parèntesi de la història de Nikko per explicar-vos el que he fet avui. La setmana passada estava buscant pel Google si hi havia un casal català a Tokyo. Més que res per curiositat, per a veure si hi havia algun emigrant català que havia vingut a parar aquí i havia deixat descendència; i ara tenia fills japonesos ja grans que parlaven català i havien muntat empreses que anaven d'allò més bé.

Però res.

No vaig trobar cap casal català. Però el que sí que vaig trobar va ser una pàgina web de "catalans a tokyo" que resulta que és filla d'una que es diu "catalans al món" i que d'aquí poc ja tindran les 100 webs de diferents ciutats d'arreu del món. El webmaster és el senyor Sergi, un informàtic autònom creador de pàgines web, que va decidir muntar això ara farà uns 5 anys quan la seva noieta estava a Dublin i s'avorria. Va començar per la web de "catalans a Dublin" i ara això, ja anirà per les 100 webs.

A la pàgina de "catalans a Tokyo" vaig veure que just ara en Sergi i la Rosa, catalans de Barcelona, estaven just de vacances per Japó fins el 19 d'agost. Justament el dia 7 van quedar amb uns altres d'aquí, però jo ja havia fet tard. Però... tatxin tatxan! Resulta que van tornar a quedar, i avui ha sigut el dia!

Hem quedat a les 7 a sota l'Studio Alta de Shinjuku, a Tokyo i hem anat a sopar a un restaurant de Yakiniku, els que et porten la carn crua en plats a la taula, i tu els vas fent a sobre d'unes graelles al mig de la taula. Era un menú de menja i beu tan com puguis en dues hores, així que ja us podeu imaginar com n'hem quedat de tips (i de beguts). A mi, decididament, m'encanta el Sochu amb soda i llimona. Genial.

A part d'en Sergi i la Rosa hi havia en Gabriel, que fa 4 anys que viu a Tokyo i treballa també d'informàtic (m'ho ha explicat millor, però noi, m'ha quedat això) que està vivint amb la Yoko, que també ha vingut amb nosaltres. És una japonesa del sud de Japó, que es dedica a fer kimonos i parla molt bé el castellà perquè va estar un any a Bolívia (i el català ja el comença a entendre). També hi havia en Gerard, un noi de Manlleu (!) però que no coneixia, que és nutricionista pel nou centre que Nestlé ha obert a Tokyo, vingut directament des de la Nestlé de Suïssa (encara fa els tres petons suïssos quan et veu). I, finalment, la Conxa, una noia que està de vacances i que ve d'Indonèsia a fer una visita a en Gerard. Segons en Sergi, es diu Begonya i ve de Tailàndia. Doble personalitat, engany, coneguda d'abans, amant o, simplement, mala memòria?M'ho he passat molt bé; he rigut molt. Feia dies que no parlava en català amb ningú (l'skype no val!). En Gabriel és de Tarragona, i mireu què li ha regalat a la Yoko:
Per altra banda, avui me n'he adonat que la lluna ja torna està en fase creixent! I és que ja porto més d'un mes i mig aquí! djfadkfhdfkajfkjfkfj... Com passa ràpid tot plegat!

I m'he acabat un llibre en francès de Lars Noren que es diu "Guerre". És un llibre molt trist. Un home torna de la guerra i està cec. Torna al cap de 2 anys. La seva dona i dues filles ja el prenien per mort. Mentre no hi era, la dona se n'ha anat al llit i estima el seu germà, l'Ivan. Ja no l'estima a ell. La filla gran fa de puta per guanyar diners. Són molt pobres. La petita és la que té el cap més clar de tota la família...

En fi, Serafí. Ja són més de la una i aquí n'hi ha una que té soneta =) Oiasuminasai! I... Visca Catalunya!