dissabte, 7 d’agost de 2010

La meva experiència al Mantenno Yu

Avui dissabte, finalment he anat per primera vegada a un Onsen. Bé, de fet no sé si era un Onsen o un Sento. Els dos són els banys japonesos, però en teoria en un Onseu l'aigua calenta surt de la terra, són aigües termals volcàniques o "hot springs", mentre que en un Sento simplement l'escalfen, suposo. En un Onsen, per tant, a part de ser aigua calenta, són aigües amb altres qualitats, depenent d'on surti l'aigua; amb més sal, amb més sofre, amb més... no sé, altrs sals minerals. Aquest que he anat crec que és un Sento, tot i que ahir mentres en parlàvem, tots ens referíem a ell com a Onsen. En un orígen els Onsen eren a l'aire lliure, però ara també poden ser en locals tancats, sobretot més al nord, on hi fa més fred.
Us explicaré la meva experiència en l'anomenat Mantenno Yu. És bastant a prop de casa, a uns 15 minuts caminant, i al costat de l'estació de metro Kami-Hoshikawa, de la Sotetsu line. Quan entres, primer has de deixar les sabates en un armariet (taquilla o guixeta, encara no m'ha quedat mai clar quina forma és la correcta) amb una moneda de 100 yens. Avances una mica i hi ha una màquina per comprar els bitllets amb mil botons. Jo he demanat ajuda a una de les treballadores, que m'ha dit que pitgés el botó de "700 yens". Els altres són per si vols tovallola, sabó, pels jubilats, nens... suposo.
Un cop amb el tiquet, puges les escales i et porten a un rebedor on, a la dreta hi ha una cortina blava i a l'esquerra una vermella, amb els kanji d'home i dona, respectivament. Per estar-ne segura, també he preguntat si havia d'anar per la cortina vermella i m'han dit que sí! No fos cas que ens equivoquéssim...
La cortina et porta cap als vestuaris. Allà hi tornen a haver uns "lockers", més grans, per deixar-hi tot el que portes. I quan dic tot, és tot! A un Onsen s'hi va completament despullat! Només pots quedar-te amb la tovallola i ja està. El terra dels vestuaris és de tatami japonès, i realment és perfecte per llocs molls. No rellisca gens, no es nota fred... No sé com encara no s'ha estès per tot el món. El tatami és fantàstic, m'encanta.
Després dels vestuaris, una porta corredissa et transporta a la zona dels banys. Primer, el que s'ha de fer és dutxar-te amb aigua i sabor, abans d'entrar a les piscines d'aigua calenta. Hi havia tres o quatre fileres amb dutxes, però per estar assegut, amb uns tamborets petits i sabó i un mirall a davant. Així doncs m'he assegut i m'he ben rentat. Hi havia dones que fins i tot es depil·laven allà. Un cop ben neta, he deixat la tovallola i he mirat el panorama.

Les dones
No havia vist mai tantes dones juntes i despullades. Feia gràcia tot plegat, a més, n'hi havia per tots els gustos. Dones velles, de mitjana edat, més joves, alguna adolescent i alguna nena petita (i algun nen petit també; fins als 10 anys poden anar als banys de les dones). És ben bé que amb l'edat, el nostre cos va perdent molt. Es torna fofo, arrugat, deformat... Ho sento per expressar-ho d'aquesta manera, però clar, no estic massa acostumada a veure dones més grans que jo anant pel món com hi van entrar. La majoria de japoneses no tenen cul, vull dir que el tenen molt pla. Per mi això no és molt estètic. Prefereixo els homes amb el cul pla, però les dones amb el cul ben rodonet. Tampoc estan grasses, però. Alguna sí que tenia més panxa que d'altres, però en general estan bastant primetes, sobretot les més joves. Tot i que hi havia alguna velleta amb la pell i l'ós. És com una campana. Totes són bastant blanquetes de pell, però amb el cabell negre, i van molt ben depilades. Parlo per les que hi havia els banys, clar! Jo les mirava, però elles també em miraven eh! Era l'única occidental que hi havia allà. A més, hi he anat sola i normalment elles hi van amb les amigues, acompanyades, per xerrar una mica i passar l'estona.

Els banys
Just al costat de les dutxes, és a dir, a l'interior, hi havia 4 banys diferents. Es diferencien entre ells per la temperatura i per les bombolles o raigs d'aigua que emeten. N'hi havia un a 39.2 ºC amb raigs, un a 40.5 ºC tranquil, un a 42 ºC i un altre a uns 40 ºC amb una espècie de llocs per seure i moltes bombolles. Els altres banys eren exteriors. N'hi havia un parell de pedres a 40 ºC, un a uns 42 ºC i un altre a 42 ºC però amb sal. També n'hi ha un que està a 15.5-16 ºC! Molt fred! Però aquest va bé per quan surts de les saunes! Hi ha dues saunes. Una està a un 75 ºC i l'altra a 80 ºC. Les dues tenen televisor. Per últim, hi ha una zona amb uns llits de tatami amb aigua calenta per sobre, i uns llits de bambú secs.
A mi el que m'han agradat més són els banys a 39-40 ºC (els de 42 ºC ja són massa calents per mi, i els de 16 ºC, buf, massa freds!), i els llits de tatami. Dins les saunes no he durat ni 5 minuts, però s'ha de reconèixer que el bany fred després és molt agradable. També m'han agradat molt els banys que emeten raigs d'aigua i notes les bombolles per tot el cos.
Després dels banys et tornes a rentar a les dutxes i fas el camí invers per sortir. En total hi he estat gairebé tres hores.

El problema és que jo hi anava a relaxar-me i he sortit d'allà amb molt mal de cap! Jo crec que és degut a que abans d'anar-hi he estat caminant tres hores a ple sol; o també podria ser que el meu cap no està acostumat a "no pensar" i s'ha relaxat massa! Bé, "no pensar" és un dir, perquè amb les 3 hores que he estat en remull, he pogut pensar molt, però vull dir que no he hagut de resoldre cap distribució log-normal de temps de relaxació ni analitzar un diagrama de SAXS...

A casa ja m'he pres un gelocatil i ara ja em trobo molt millor! Avu a dormir d'hora! Demà aniré a Tokyo, a l'Edo-Tokyo Museum amb en Taiji i m'he de trobar bé! És un museu per aprendre coses sobre la història de Japó. Tinc moltes ganes d'anar-hi! Ja us ho explicaré...

A veure si puc repetir Onsen un altre dia! Potser un altre per les terres del sud de Japó, que són famoses per això mateix.

1 comentari:

brisa ha dit...

jejeje hace gracia como cuentas las cosas ... eres muy buena, me has hecho imaginar todo :)