Aquesta va ser la meva primera parada, on començava la ruta de 9 km que vaig fer, des de les Ryuzu Falls fins a Yumoto-onsen. Tot el camí va seguint un riuet molt maco amb moltes cascades...
Aquí teniu un mapa del parc nacional de Nikko (bé, de la zona):
Feia bastanta calor, però es passava per llocs bastant frescos. I hi havia molt japonesos. Moltes japoneses amb guants i com mànigues de jersei; deu ser de moda estar blanc, no sé.
A partir d'un punt, el camí es convertia en un camí de fusta. Trosso més nous que d'altres, a vegades amples, a vegades estrets... I amb tot de vegetació pel voltant. 
Es veia el volcà Nantai-san, molt bé:
I aquí tenim les cascades de Yudaki Falls, d'uns 75 m d'alçada. Quan li vaig dir a la Chika, em va dir que eren famoses pels suïcidis! De fet, em va dir, tots els llocs alts a Japó són famosos per suïcidis, com els "cliffs". 
Al final de la ruta arribaves a un llac i s'havia de donar la volta. Per allà em vaig creuar amb dos catalans molt macos, de Barcelona. Una parella jove que caminava per Japó! Vaig dir "sou els primers catalans que trobo" i em referia en un mes i mig! Ara ja n'he trobat més des d'aleshores... Ha sigut una setmana intensiva, aquesta!
I a l'altra banda del llac hi havia el poblet, on vaig acabar de dinar i descansar una mica. I a la guia vaig llegir que hi havia un templet, amb un onsen "Onsen-ji", així que hi vaig anar. Va costar una mica de trobar, sobretot perquè semblava una caseta... Va venir a obrir-me una dona gran amb un gran somriure, "500 yens 1 hour". Vaig entrar a dins i no hi havia ningú, així que vaig poder tirar un parell de fotos. Aquest onsen sí que era autèntic, i feia pudor de sulfur i tot!Aquí tenim el bany. L'aigua era tèrbola i moooooooooooolt calenta! No hi podia posar ni un peu, però per sort hi havia una aixeta d'aigua freda i la vaig engegar, i les dues aigües es van anar barrejant, fins que hi vaig poder entrar.
Em vaig anar posant mica en mica a dins, i vaig perdre una mica la noció del temps. I notava molta calor de cop i m'anava tirant cubells d'aigua gelada pel cap. Amb tot això va anar entrant gent fins que érem 4 o 5 dones pel bany i voltants, a les aixetes per rentar-te abans:
Vaig sortir perquè ja no podia més, i un cop a fora, em vaig asseure en un cubell d'aquests que veieu i em vaig començar a trobar malament. Així que vaig sortir a fora i, de cop, no veia res. Noés estrelles. "Sumimasen", i van venir dues japoneses amb tovalloles d'aigua freda per posar-me-les al front! I em van portar en una habitació (jo només anava amb la tovallola) de tatami, i no vaig veure una taula d'aquelles petites que tenen al centre i hi vaig xocar, i em vaig estirar a terra. No veia res, però al moment d'estirar-me, vaig tornar al món! Va venir un noi i em va donar una ampolla d'un suc de poma que em vaig beure d'un glop i em vaig estar una estona estirada. Quan ja estava bé, em van donar un te i galetones... quin relax!
Em van dir que a vegades ja passa això, quan la gent s'hi està massa estona! En una web he trobat "Slowly soak into the tub. Do not stay too long or the high water temperature may make you feel dizzy." I és el que em va passar a mi. Una sensació ben estranya, tot plegat!Des d'allà, bus fins a Nikko, tren fins a Tokyo/Asakusa i tren fins a Yokohama, on vaig parar-me a sopar que tenia una gaaaaaaaanaaaaaaaaaaa! I vaig menjar Gyudon, un bol enorme d'arròs amb vedella i ceba i no sé què més, i una sopa misu i una amanida! Hihi... I a dormir!
I ara també vaig a dormir que si no demà no estaré desperta per l'excursió! Quants posts avui! Oiasuminasai!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada