No sé per on començar, ja que tinc 180 fotos del cap de setmana, i toca fer-ne una selecció!
Comencem pel començament, diuen. Doncs bé, des de casa meva fins a Nikko hi havia més temps del que em pensava. El cas és que per anar de Yokohama a Tokyo, per exemple, hi ha mil línies, i totes van bé. Però tinc la impressió de no agafar mai l'òptima! Vaig arribar fins a Asakusa, i allà em vaig comprar el "bono" pel tren cap a Nikko i pels busos d'allà. El tren sortia mitja hora més tard, a les 9:10h. Es va començar a omplir i omplir, sobretot els últims dos vagons que anaven cap a Nikko (els altres es desviaven cap a un altre lloc). El tren que vaig agafar no era dels més ràpids, però sí el més barat. Va trigar unes dues hores i mitja, i feia un fred! Sort que vaig sempre amb un jerseiet a la maleta quan viatjo, que si no, al transport públic et congeles!
Vaig arribar a l'estació de Nikko:
Des d'allà hi ha mitja horeta a peu fins a la zona dels temples, que estan tots recollits en un mateix espai. La majoria de gent agafa el bus que t'hi porta, però jo vaig preferir anar a peu i mirar les botiguetes. Així em vaig trobar, de cop, amb el pont sagrat vermell, el Shin-kyo, que creua el riu Daiya. La llegenda conta que allà va creuar el riu el budista Shodo, fundador de Nikko (crec) al llom de dos serps gegants. Abans era un pont on només hi podia passar l'emperador; i ara fan pagar per passar-hi, però molta gent hi tira la foto des de fora i llestos (com jo també!).
A partir d'allà, un caminet amb unes escaletes em van portar fins a la zona dels temples. Hi ha una taquilla on pots comprar el passi pels temples per 1000 yens (algunes coses no estan incloses, però amb els que ja entren al preu, la saturació de temples, per mi, ja va arribar al seu màxim nivell!).
A la majoria de temples, però, no deixen fer fotos des de dins! Sort, perquè sinó encara tindria més fotos... Em vaig apuntar els noms dels temples, així els recordo jo també:
- Rinno-ji: és el temple més gran, fundat per Shodo Shonin fa 1200 anys (no tants, no?). És molt gran i ara estava en obres per fora. A dins hi ha tres estàtues de 8 m de fusta i daurades de 3 budes! Són immensos! Els dos de les puntes són d'aquells amb moltes mans, i el del mig està resant i té al cap aquells barrets típics dels budes, així amb boletes.
- Des d'allà cap al Toshu-go, que és un santuari shintoista. A l'entrada hi ha una porta torii gegant i una pagoda molt alta:
Per allà també hi ha un estable, amb un cavall. I l'estable és famós perquè té gravats a les parets dels famosos monos fent moltes postures, les més famoses aquestes:
Els tres monos savis "hear no evil, speak no evil, see no evil". També hi ha altres micos fent altres coses: una parella que se'n va en vaixell pel mar, una embarassada que va per la selva, uns amics que s'han barallat...
Per allà també hi ha uns "magatzems" amb uns gravats d'uns elefants que, segons la guia, els va fer algú que no n'havia vist mai cap:
També hi ha una biblioteca, que diuen que conté molts documents antics, però està tancada al públic:
Allò semblava les rambles! Gent per tot arreu, amunt i avall... Potser massa i tot. I d'occidentals n'hi havia, però ni de bon tros érem la majoria. Crec que Nikko també és un lloc on hi van els mateixos japonesos!
Allà també hi ha la Yomei-mon, o porta del crepuscle. Tothom diu que és la més maca, però jo, què voleu que us digui, la trobo massa barroca, masa carregada de coses. Però molt treballada, això sí. He llegit que es veu que van posar una columna al revés expressament perquè la bellesa no fos tan extrema!
Altres coses a destacar són una estàtua d'un gat dormint, que es veu que agrada molt als japonesos. També una sala amb el sostre tot ple de quadres de dracs (semblen iguals però es veu que tots són diferents), i la Futurasan-junja, una sala on al sostre hi ha un drac enorme, i està dedicada al santuari de Nantai-san, que és el volcà que hi ha per allà a la vora. En aquesta sala, un monjo budista et fa una explicació (que no vaig entendre) i després el monjo es posa a picar uns bastons entre si. No hagués entès res si no hagués llegit a la guia el que passava. Resulta que quan piques els pals a qualsevol lloc de la sala no passa res, només se sent el repic dels pals; però si els fas picar just a sota de la boca del drac, se sent com rugeix. I és cert; se sentia un "beruefadjfdfjdfdf" just després del repic. Potser passava a altres llocs també, això no ho sé, perquè només ho va provar en un lloc diferent. Hauríem de disposar de més dades experimentals...
A la majoria de temples t'has de treure les sabates abans d'entrar, ja que els terres són de tatami; m'encanta el tatami! Crec que me'n compraré per una habitació de casa =)
Aquí us presento un dels molts guardians dels temples. A moltes portes n'hi havia, i normalment dos o quatre (dos per banda o un per banda). Fan una mala cara... Quina por!
Aquest temple és el Taiyuin-byo, i és un mausoleu budista. A dins hi ha molts tresors, i tampoc deixen fer fotos. De cop, per això, ens van fer seure quan érem a dins, i així de sobte tothom es va posar a fer reverències. Que curiós tot plegat.
Aquí podeu veure un dels monjos que ens feia una explicació, en japonès, és clar, de... no sé de què, de fet. Sento molt japonès, però ja m'he acostumat a no entendre'l... Què hi farem!
I una foto meva, molt cansada després de tants temples:
Però són macos, eh...
I el dia encara no s'havia acabat! Tot just eren les 3-4 de la tarda i hi havia molt per fer! Però demà continuo!
Comencem pel començament, diuen. Doncs bé, des de casa meva fins a Nikko hi havia més temps del que em pensava. El cas és que per anar de Yokohama a Tokyo, per exemple, hi ha mil línies, i totes van bé. Però tinc la impressió de no agafar mai l'òptima! Vaig arribar fins a Asakusa, i allà em vaig comprar el "bono" pel tren cap a Nikko i pels busos d'allà. El tren sortia mitja hora més tard, a les 9:10h. Es va començar a omplir i omplir, sobretot els últims dos vagons que anaven cap a Nikko (els altres es desviaven cap a un altre lloc). El tren que vaig agafar no era dels més ràpids, però sí el més barat. Va trigar unes dues hores i mitja, i feia un fred! Sort que vaig sempre amb un jerseiet a la maleta quan viatjo, que si no, al transport públic et congeles!
Vaig arribar a l'estació de Nikko:
Des d'allà hi ha mitja horeta a peu fins a la zona dels temples, que estan tots recollits en un mateix espai. La majoria de gent agafa el bus que t'hi porta, però jo vaig preferir anar a peu i mirar les botiguetes. Així em vaig trobar, de cop, amb el pont sagrat vermell, el Shin-kyo, que creua el riu Daiya. La llegenda conta que allà va creuar el riu el budista Shodo, fundador de Nikko (crec) al llom de dos serps gegants. Abans era un pont on només hi podia passar l'emperador; i ara fan pagar per passar-hi, però molta gent hi tira la foto des de fora i llestos (com jo també!).
A partir d'allà, un caminet amb unes escaletes em van portar fins a la zona dels temples. Hi ha una taquilla on pots comprar el passi pels temples per 1000 yens (algunes coses no estan incloses, però amb els que ja entren al preu, la saturació de temples, per mi, ja va arribar al seu màxim nivell!).A la majoria de temples, però, no deixen fer fotos des de dins! Sort, perquè sinó encara tindria més fotos... Em vaig apuntar els noms dels temples, així els recordo jo també:
- Rinno-ji: és el temple més gran, fundat per Shodo Shonin fa 1200 anys (no tants, no?). És molt gran i ara estava en obres per fora. A dins hi ha tres estàtues de 8 m de fusta i daurades de 3 budes! Són immensos! Els dos de les puntes són d'aquells amb moltes mans, i el del mig està resant i té al cap aquells barrets típics dels budes, així amb boletes.
- Des d'allà cap al Toshu-go, que és un santuari shintoista. A l'entrada hi ha una porta torii gegant i una pagoda molt alta:
Per allà també hi ha un estable, amb un cavall. I l'estable és famós perquè té gravats a les parets dels famosos monos fent moltes postures, les més famoses aquestes:
Els tres monos savis "hear no evil, speak no evil, see no evil". També hi ha altres micos fent altres coses: una parella que se'n va en vaixell pel mar, una embarassada que va per la selva, uns amics que s'han barallat...Per allà també hi ha uns "magatzems" amb uns gravats d'uns elefants que, segons la guia, els va fer algú que no n'havia vist mai cap:
També hi ha una biblioteca, que diuen que conté molts documents antics, però està tancada al públic:
Allò semblava les rambles! Gent per tot arreu, amunt i avall... Potser massa i tot. I d'occidentals n'hi havia, però ni de bon tros érem la majoria. Crec que Nikko també és un lloc on hi van els mateixos japonesos!Allà també hi ha la Yomei-mon, o porta del crepuscle. Tothom diu que és la més maca, però jo, què voleu que us digui, la trobo massa barroca, masa carregada de coses. Però molt treballada, això sí. He llegit que es veu que van posar una columna al revés expressament perquè la bellesa no fos tan extrema!
Altres coses a destacar són una estàtua d'un gat dormint, que es veu que agrada molt als japonesos. També una sala amb el sostre tot ple de quadres de dracs (semblen iguals però es veu que tots són diferents), i la Futurasan-junja, una sala on al sostre hi ha un drac enorme, i està dedicada al santuari de Nantai-san, que és el volcà que hi ha per allà a la vora. En aquesta sala, un monjo budista et fa una explicació (que no vaig entendre) i després el monjo es posa a picar uns bastons entre si. No hagués entès res si no hagués llegit a la guia el que passava. Resulta que quan piques els pals a qualsevol lloc de la sala no passa res, només se sent el repic dels pals; però si els fas picar just a sota de la boca del drac, se sent com rugeix. I és cert; se sentia un "beruefadjfdfjdfdf" just després del repic. Potser passava a altres llocs també, això no ho sé, perquè només ho va provar en un lloc diferent. Hauríem de disposar de més dades experimentals...A la majoria de temples t'has de treure les sabates abans d'entrar, ja que els terres són de tatami; m'encanta el tatami! Crec que me'n compraré per una habitació de casa =)
Aquí us presento un dels molts guardians dels temples. A moltes portes n'hi havia, i normalment dos o quatre (dos per banda o un per banda). Fan una mala cara... Quina por!
Aquest temple és el Taiyuin-byo, i és un mausoleu budista. A dins hi ha molts tresors, i tampoc deixen fer fotos. De cop, per això, ens van fer seure quan érem a dins, i així de sobte tothom es va posar a fer reverències. Que curiós tot plegat.
Aquí podeu veure un dels monjos que ens feia una explicació, en japonès, és clar, de... no sé de què, de fet. Sento molt japonès, però ja m'he acostumat a no entendre'l... Què hi farem!
I una foto meva, molt cansada després de tants temples:
Però són macos, eh...
I el dia encara no s'havia acabat! Tot just eren les 3-4 de la tarda i hi havia molt per fer! Però demà continuo!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada