dijous, 12 d’agost del 2010

Obon!

Konnichiwa!
Avui al laboratori només érem dos i, a sobre, el nishoku estava tancat... El motiu de tot plegat? Resulta que és Obon!
Obon, com m'ha explicat l'Akio, són uns dies de vacances aquí a Japó, en els quals és molt comú passar-los amb la família. Es veu que és una festa originàriament budista, en la qual es fan molts rituals pels "antecedents" o difunts, vaja. Seria una mica com el dia 1 de novembre a Catalunya, suposo, el dia de tots sants. Quan tothom va al cementiri a deixar flors... Doncs aquí també deu ser això, i com que cau enmig de l'estiu, doncs la gent aprofita per fer vacances. Ja us vaig dir que el meu professor havia marxat tota la setmana (a Malàisia!), i resulta que els altres també volten... L'Aki se'n va demà i fins diumenge amb la família a Nagano, una mica més al nord, on viu la seva àvia. De fet, molts del laboratori són de fora de Yokohama: Hiroshima, Nagoya, Niigata, Kanazawa, Tokyo... I la majoria viuen en apartaments individuals per Yokohama. Aquí gairebé tothom viu tot sol, en pisos molt petits, normalment d'una habitació i prou. I no són pas barats! Em sembla que em van dir entre uns 600 i 800 €. Per ser una persona sola, déu n'hi do!

Vist el panorama, i tot i que de feina no me'n falta, he decidit que aquest cap de setmana també aniré a donar una volta! Acabo de reservar un hostal pel cap de setmana a Nikko, que està a un parell d'hores de Tokyo cap al nord. És un lloc amb molts temples i molta natura. Així que des de dissabte ben d'hora al matí fins diumenge a la nit estaré ben entretinguda! He reservat un llit al Nikko Lodge Park, que sembla molt bonic, i es veu que el porten uns monjos budistes... Quina il·lusió! Per arribar-hi, és fàcil, amb tren i uns 2000 yens (uns 20 €). Però bé, si no hi vaig ara des d'aquí, no crec que hi vingui des de Barcelona!

Encara queda un dia de feina, per això! Demà al laboratori, i a dormir d'horeta per estar en forma pel cap de setmana. Avui he anat a córrer 40 minuts! El meu rècord de moment... però no he acabat pas cansada! La clau és anar-hi quan ja és fosc, sinó de dia és insuportable, amb aquesta calor! És molt bo perquè tothom va amb tovalloletes d'aquestes que fan olor, per anar-se eixugant el cos, i també amb tovalloles normals, però més petites, per treure's la suor de la cara... Ja veieu!

En fi, bona nit des de la vila del Pingüí, el país on ningú no fuma ni pren drogues!**

**No us ho agafeu al peu de la lletra, això.

1 comentari:

La lectora corrent ha dit...

No és quan encenen aquells fanals de pedra? En vaig veure en alguns llocs i em van dir que només els encenien per unes festes determinades i em sembla que una d'elles era aquesta de mitjans d'agost