Edo-Tokyo Museum

Avui he anat amb en Taiji i l'Akiko a l'Edo-Tokyo Museum que està al costat de l'estació de Ryogoku, a la part est de Tokyo. Des de casa meva hi ha més o menys una horeta.

El museu està dividit, bàsicament, en dues parts: la zona corresponent a l'era Edo (1603-1868), i la zona corresponent a l'era dels emperadors, les eres Meiji, Taisho, Showa i Heisei (des del 1868 i fins ara). Durant l'era Edo, els emperadors també hi eren, però els que tenien realment el poder eren els Shogun. No m'ha quedat clar exactament com van aconseguir el poder, però el cas és que es van mantenir al "mando" de Japó durant 265 anys! El poder passava de pares a fills, i com que en aquella època hi havia una elevada mortalitat infantil, els Shogun tenien molts fills... Un en va tenir fins a 55 (amb 40 dones diferents!), i un altre 27, per exemple. L'era Edo es caracteritza per ser un període on Japó estava tancat de la resta del món. Només tenia contactes amb Holanda i una mica amb Xina. També es caracteritza per l'època dels samurais, els guerrers japonesos. La capital durant aquesta època era Edo (actualment Tokyo), mentre que fins aleshores havia sigut Kyoto, on vivien els emperadors.En Taiji transportant uns recipients plens d'excrements (originàriament) que transportaven per adobar els cultius d'arròs.

L'era Edo s'acaba quan l'últim Shogun es rendeix i passa els poders a l'Emperador Meiji al 1868. Comença a defallir al 1853, quan els Estats Units envien en Matthew Perry perquè convenci els japonesos que s'han d'obrir al món (bé, a ells, en concret). Des del 1853 al 1868 la societat japonesa està com dividia, entre els que no volen obrir-se al món, i els que veuen que s'han d'obrir per modernitzar-se, ja que mentre ells encara van amb katanes, a Estats Units i a Europa ja tenen armes de foc, per exemple. Els falta tecnologia. Al principi, l'emperador tampoc vol obrir-se, però supsoo que al final s'adona que és la millor opció. I hi ha com dos bàndols, els que estan amb l'emperador i els que estan amb els Shogun.En Taiji i l'Akiko davant del Kabuki (l'art de cantar i ballar) japonès.

Tot això ens ho ha explicat una noia que feia de guia voluntària al museu. Era molt simpàtica i ens ho ha explicat tot molt bé. A la sala del museu corresponent a l'era Edo hi ha moltes maquetes de les cases d'aquella època, els oficicis, els ports, els teatres japonesos (on tots els actrius eren homes, com encara ara), els dibuixos tan bonics i típics de Japó (els ukiyo-e, que van influenciar molts artistes europeus, com els impressionistes francesos), la vestimenta, els diferents pentinats per dones casades, joves, princeses, les monedes d'or, plata i coure, molts mapes de la ciutat (es veu l'evolució, com va creixent la ciutat).

Una llibreria, on venien dibuixos (ukiyo-e) i llibres il·lustrats.

Quan l'emperador va tornar a tenir el poder, va passar de viure a Kyoto a Edo, i en va canviar el nom per Tokyo, que vol dir "la capital de l'est", i així s'ha quedat. El poder dels emperadors ha anat fent fluctuacions amunt i avall al llarg de tota la seva existència. Just a partir del 1868 sí que tenia poder, però actualment l'emperador és només una figura, com el rei de l'Estat, potser?

El començament de l'era Meiji, doncs, es va caracteritzar per l'obertura amb el món i l'incorporació de les noves tecnologies procedents d'Europa i dels Estats Units, sobretot. L'era Meiji va durar fins el 1912, després la Taisho del 1912 al 1926. Aquesta va ser l'era en què hi va haver la 1a Guerra Mundial (on Japó, en aquest cas, estava al bàndols dels guanyadors) i volia conquerir territoris de la Xina, i del gran terratrèmol de Kanto que va devastar Tokyo al 1923. Al museu es veuen imatges de la influència europea en molts edificis i del terratrèmol.

Després, del 1926 fins al 1989 hi ha el període Showa, amb l'emperador potser més conegut, el Hirohito, que es caracteritza per dues èpoques: abans de la 2a guerra mundial, i des del 1945 fins ara. Durant uns 7 anys, després de la guerra, Japó va ser un país ocupat pels guanyadors aliats de la guerra, però l'emperador hi seguia sent, i va continuar al poder fins que es va morir al 1989. Ben curiós. En Taiji m'ha explicat que com que Alemanya anava contra Xina, Japó volia un aliat per anar contra Xina també, així que per això es van "ajuntar" tot i que moltes idees nazis no les compartien pas.

En fi, Tokyo bombardejat, bombes nuclears a Hiroshima i Nagasaki, però, amb tot, al 1964 Tokyo acull els Jocs Olímpics, els Shinkansen (trens) comencen a funcionar el mateix anys hi ha mil carreteres construïdes, edificis enormes... Vaja, que en menys de 20 anys, Japó fa un creixement immens. Hi ha una anèctoda que m'ha fet molta gràcia; es veu que el tractat que van firmar per acabar la guerra, hi havia un espai perquè firmessin tots els representants dels països, i a sota posava "representant de bla bla bla". Doncs bé, resulta que el de Canadà va firmar a sota del títol, i aleshores, tots els que venien darrere d'ell van haver de firmar a sota, i van haver de canviar els noms dels altres amb bolígraf; amplieu la foto per veure-ho millor:
A partir del 1989 i encara actualment estem a l'era Heisei, amb l'emperador Akihito (que fa l'aniversari el 23 de desembre, com la meva germaneta). I el museu s'acaba aquí i jo també, que això ja és molt llarg!

Després del museu teníem moooooooolta gana i hem anat a menjar chizimi, ikura, yakitori de llengua, fetge i vés a saber què, amanida de tofu i nama biiru!PD: No sóc gaire bona explicant història i, evidenment, m'he deixat moltes coses al tinter, però per tenir una primera noció bàsica, de moment ja m'està bé...