Bon dia dia!
Aquest matí havia reservat el SAXS, que és l'aparell anomenat Small Angle X-ray Scattering, per determinar l'estructura dels cristalls líquids dels meus sistemes. No és que sigui una "reserva" molt oficial, simplement tenim un calendari i posem el nostre nom quan el volem fer servir, perquè només hi ha un aparell i molta gent que el necessita. Jo tenia avui de 9 a 13h. Normalment em llevo d'hora, bastant d'hora. Però avui, renoi, com m'ha costat! Resulta que ahir al matí l'Akio (Yoshi) em va dir si volia anar amb uns seus amics per Shinjuku! I jo, clar, quan m'ofereixen un pla així, no puc dir que no!
Així que vam sortir del laboratori a quarts de cinc per anar cap a Shinjuku, el barri dels gratacels de Tokyo, on havíem quedat a les 19h. Vam anar a un Sky-BierGarden! Un bar al terrat d'un edifici, des d'on es veuen tots els gratacels al costat. Entre els amics de l'Akio n'hi havia un parell que feien el màster d'enginyeria mecànica, i treballaven amb les antenes de satèl·lits. Un d'ells ja tenia feina per l'any que ve, a Mitsubishi!, degut a allò que us vaig explicar del "job hunting". Hi havia un coreà que estava fent el doctorat, també en això dels satèl·lits de l'espai. Coreà havia de ser! Ja us vaig comentar que de japonesos que facin el doctorat, pocs! Why?, vaig demanar? Em van dir que la diferència de sous entre un que ha fet un màster i un que ha fet doctorat no és gaire, i les empreses prefereixen un amb màster i formar-los ells mateixos. De fet, hi havia un altre noi que estava treballant a la Canon, des d'abril, però encara no havia "treballat". De moment estava cobrant per formar-se tot estudiant i llegint. Tampoc està gens malament. Clar que t'enfoquen molt cap a una feina en concret, suposo.
Vam beure bastantes gerres de cervesa i vam menjar moltes coses bones. Primer dia que veig formatge! Clar que no era un plat japonès! Va ser molt divertit. La veritat és que són ben sociables, aquí. Si tenen fama de tímids, jo crec que és per l'idioma, i perquè no els agrada començar a xerrar ni posar-se a la vida dels altres.
Ara bé, si te'ls presenten com amics, són ben divertits i no paren de xerrar com a tot arreu. Els tòpics només són això, tòpics. Però, generalment, no són veritat, i mira que no m'agrada generalitzar!
Després del BierGarden vam anar a un altre bar (l'Akio em va convèncer). De fet, vam marxar a les 11h d'aquest segon, que no és cap hora, però clar, quan vaig arribar a casa ja era la una de la nit. En aquest segon bar, ens van portar els ja típics edamame, que sempre es demanen quan beus (i són molt bones) i també caps de gamba! Així tal qual, amb els ulls i tot...
El que em va sorprendre més de tot plegat és que a les 12 h de la nit el metro i el tren anaven a vessar! Estaven plens fins dalt! Era increïble! A les 12 h a Barcelona no recordo pas tanta gent amunt i avall. Ahir va ser increïble. I semblava gent que tornava de treballar, no pas gent que sortia de festa. Bé, no sé. La impressió que vaig tenir és que aquí no es dorm mai!
Així que avui ha sigut un dia que ha començat així emboirat, però a mesura que ha anat passant el temps ha anat millorant. Ha vingut una noia a fer uns experiments (que treballa en una empresa) i ens ha portat gofres (waffles) per berenar! I també unes ampolles de cafè fred. Aquí, de fet, n'hi ha moltes: ampolles i llaunes de cafè, cafè amb llet, cafè sol, i te, te verd, te amb llet...
Aquest matí havia reservat el SAXS, que és l'aparell anomenat Small Angle X-ray Scattering, per determinar l'estructura dels cristalls líquids dels meus sistemes. No és que sigui una "reserva" molt oficial, simplement tenim un calendari i posem el nostre nom quan el volem fer servir, perquè només hi ha un aparell i molta gent que el necessita. Jo tenia avui de 9 a 13h. Normalment em llevo d'hora, bastant d'hora. Però avui, renoi, com m'ha costat! Resulta que ahir al matí l'Akio (Yoshi) em va dir si volia anar amb uns seus amics per Shinjuku! I jo, clar, quan m'ofereixen un pla així, no puc dir que no!
Així que vam sortir del laboratori a quarts de cinc per anar cap a Shinjuku, el barri dels gratacels de Tokyo, on havíem quedat a les 19h. Vam anar a un Sky-BierGarden! Un bar al terrat d'un edifici, des d'on es veuen tots els gratacels al costat. Entre els amics de l'Akio n'hi havia un parell que feien el màster d'enginyeria mecànica, i treballaven amb les antenes de satèl·lits. Un d'ells ja tenia feina per l'any que ve, a Mitsubishi!, degut a allò que us vaig explicar del "job hunting". Hi havia un coreà que estava fent el doctorat, també en això dels satèl·lits de l'espai. Coreà havia de ser! Ja us vaig comentar que de japonesos que facin el doctorat, pocs! Why?, vaig demanar? Em van dir que la diferència de sous entre un que ha fet un màster i un que ha fet doctorat no és gaire, i les empreses prefereixen un amb màster i formar-los ells mateixos. De fet, hi havia un altre noi que estava treballant a la Canon, des d'abril, però encara no havia "treballat". De moment estava cobrant per formar-se tot estudiant i llegint. Tampoc està gens malament. Clar que t'enfoquen molt cap a una feina en concret, suposo.
Vam beure bastantes gerres de cervesa i vam menjar moltes coses bones. Primer dia que veig formatge! Clar que no era un plat japonès! Va ser molt divertit. La veritat és que són ben sociables, aquí. Si tenen fama de tímids, jo crec que és per l'idioma, i perquè no els agrada començar a xerrar ni posar-se a la vida dels altres.
Ara bé, si te'ls presenten com amics, són ben divertits i no paren de xerrar com a tot arreu. Els tòpics només són això, tòpics. Però, generalment, no són veritat, i mira que no m'agrada generalitzar!
Després del BierGarden vam anar a un altre bar (l'Akio em va convèncer). De fet, vam marxar a les 11h d'aquest segon, que no és cap hora, però clar, quan vaig arribar a casa ja era la una de la nit. En aquest segon bar, ens van portar els ja típics edamame, que sempre es demanen quan beus (i són molt bones) i també caps de gamba! Així tal qual, amb els ulls i tot...
El que em va sorprendre més de tot plegat és que a les 12 h de la nit el metro i el tren anaven a vessar! Estaven plens fins dalt! Era increïble! A les 12 h a Barcelona no recordo pas tanta gent amunt i avall. Ahir va ser increïble. I semblava gent que tornava de treballar, no pas gent que sortia de festa. Bé, no sé. La impressió que vaig tenir és que aquí no es dorm mai!
Així que avui ha sigut un dia que ha començat així emboirat, però a mesura que ha anat passant el temps ha anat millorant. Ha vingut una noia a fer uns experiments (que treballa en una empresa) i ens ha portat gofres (waffles) per berenar! I també unes ampolles de cafè fred. Aquí, de fet, n'hi ha moltes: ampolles i llaunes de cafè, cafè amb llet, cafè sol, i te, te verd, te amb llet...
1 comentari:
ooo!!!
estàs tan guapa a la foto amb la gerra de cervesa!!!!
qué bé que siguis així!!!
micor-crystalaiser-spectrum-analysis-annamay-science-helicopters-beavers!!!!!
Publica un comentari a l'entrada