La recerca bibliogràfica és tot un món. Tot un univers, més ben dit. Vaig començar a fer recerca d'articles de revistes científiques quan col·laborava al Departament d'Enginyeria Química, al laboratori de biotecnologia. Aleshores col·laborava en un projecte de digestió anaeròbia amb fangs de depuradora. Després, quan vaig estar a l'estiu al CSIC, al departament de Química Ambiental, havia de buscar articles sobre els COP, els Compostos Orgànics Persistents, com el DDT o l'HCB, ja que col·laborava en un projecte on s'analitzaven aquests compostos en el sèrum de la població de Barcelona. Després, a Berlín, vaig fer el projecte final de carrera sobre ultrafiltració tangencial de tensioactius. I vinga, més recerca sobre aquest tema. El màster el vaig fer sobre producció d'hidrogen en condicions supercrítiques, en presència de catalitzador de Ruteni en un reactor de llit fix.
I, finalment la tesi. La tesi abarca molts temes. He buscat informació sobre emulsions, escalat, agitació, tensioactius, formació de materials porosos, trencament de gotes en flux turbulent, diagrames de fase, reologia, copolímers... Buf! Hi ha tantes coses per buscar!
Com veieu, de fet, no fa gaire temps que em dedico a la "surfactant science", sóc bastant novata en aquest tema, però això sí, m'agrada el fet d'haver vist vàries coses. A tot arreu on he estat, m'hagués pogut quedar. M'hagués pogut quedar al laboratori de biotecnologia a fer el projecte final de carrera, però vaig anar a Berlín; m'haugués pogut quedar al CSIC a fer el màster, però vaig anar a Tarragona; m'hagués pogut quedar a Berlín a fer el màster i el doctorat en tres anys, però vaig tornar a Catalunya; també m'haugués pogut quedar a Tarragona a fer el doctorat, però vaig tornar a Barcelona. I és aquí on sóc. Però no ben bé, perquè ara estic a Japó fent una estada, i suposo que l'any que ve en faré una altra, i una altra!
Sóc un cul inquiet, suposo; o potser és que no m'agrada quedar-me molt de temps en un lloc; o potser és que simplement m'agrada conèixer com treballen i viuen a altres llocs, altres maneres de fer.... De fet, a tot els llocs on he estat, malgrat les evidents semblances, tots tenen les seves peculiaritats.
I quan acabi el doctorat? Molta gent m'ho demana... Quedar-me a Barcelona? Vist el meu historial, vosaltres què creieu?
Avui m'ha vingut això el cap perquè m'he passat la tarda llegint i buscant articles. I és molt bo, perquè d'un article, passes a un altre, ja que el referencien; i d'aquest a dos més; i a tres. De fet, sort que actualment tenim la majoria d'articles per Internet, i les Universitats paguen perquè ens puguem baixar els articles (no sempre, n'hi ha que sempre estan amb accés restringit...). No en tinc ni idea de quan valer alguna subscripció d'aquestes o llicències en diuen, per poder-te baixar els articles. Això que s'hagi de pagar per veure el què està publicat sobre ciència (i sobre altres camps, suposo) no em sembla del tot ètic; però suposo que, actualment, deu ser difícil de canviar. A veure si algun dia totes les revistes són de lliure accés!
Com he dit, la majoria d'universitats tenen accés a gairebé tots els articles, si no és una, és l'altra. Però avui, la recerca m'ha portat a necessitar un article del 1980, i cap universitat de les que he provat tenia accés (YNU, UPC, UB, URV), així que finalment, he anat a la biblioteca de la universitat a fotocopiar-me'l en paper... Sempre ens quedarà el paper, i sort! De fet, la majoria d'articles que m'he de llegir me'ls imprimeixo. Sé que és una despesa de paper molt gran, i potser, innecessària, però m'agrada molt més llegir en paper i poder fer anotacions, i guardar l'article en un lloc on sé segur que el tinc (o que tard o d'hora acabaré trobant) que no pas llegir directament de l'ordinador. En aquest sentit, encara sóc de la vella escola!
Així que la Chica-san m'ha acompanyat a la biblioteca de ciències. Feia una olor de ranci, la secció amb tots els volums de mil revistes, ja antigues! Semblava que haguéssim fet un viatge al passat, per uns moments. Com a MadMen, que cada nit em transporten als anys 60!
Està bé, perquè hi passen fets reals. L'altre dia, per exemple, van ser les eleccions del 1960 on Kennedy va guanyar a Nixon; avui hi ha hagut l'accident d'avió "Fight 1" d'American Airlines, del 1962 on un avió que anava de NY a LA va caure i va explotar a la badia de Jamaica i tothom va perdre-hi la vida. El que no crec és que la relació espai-temps sigui la real, perquè jo diria que dos anys encara no han passat a la sèrie! Bé, com que no ho diuen, tampoc puc estar-ne segura!
En fi, demà em llegiré l'article del Bohlin del 1980, a veure si m'és útil. I, a continuar fent recerca, que això mai s'acaba. Sempre que intento acotar el terreny, se'm fa més gran, i més i més... El coneixement és infinit...
I, per acabar, la citació del dia:
I, finalment la tesi. La tesi abarca molts temes. He buscat informació sobre emulsions, escalat, agitació, tensioactius, formació de materials porosos, trencament de gotes en flux turbulent, diagrames de fase, reologia, copolímers... Buf! Hi ha tantes coses per buscar!
Com veieu, de fet, no fa gaire temps que em dedico a la "surfactant science", sóc bastant novata en aquest tema, però això sí, m'agrada el fet d'haver vist vàries coses. A tot arreu on he estat, m'hagués pogut quedar. M'hagués pogut quedar al laboratori de biotecnologia a fer el projecte final de carrera, però vaig anar a Berlín; m'haugués pogut quedar al CSIC a fer el màster, però vaig anar a Tarragona; m'hagués pogut quedar a Berlín a fer el màster i el doctorat en tres anys, però vaig tornar a Catalunya; també m'haugués pogut quedar a Tarragona a fer el doctorat, però vaig tornar a Barcelona. I és aquí on sóc. Però no ben bé, perquè ara estic a Japó fent una estada, i suposo que l'any que ve en faré una altra, i una altra!
Sóc un cul inquiet, suposo; o potser és que no m'agrada quedar-me molt de temps en un lloc; o potser és que simplement m'agrada conèixer com treballen i viuen a altres llocs, altres maneres de fer.... De fet, a tot els llocs on he estat, malgrat les evidents semblances, tots tenen les seves peculiaritats.
I quan acabi el doctorat? Molta gent m'ho demana... Quedar-me a Barcelona? Vist el meu historial, vosaltres què creieu?
Avui m'ha vingut això el cap perquè m'he passat la tarda llegint i buscant articles. I és molt bo, perquè d'un article, passes a un altre, ja que el referencien; i d'aquest a dos més; i a tres. De fet, sort que actualment tenim la majoria d'articles per Internet, i les Universitats paguen perquè ens puguem baixar els articles (no sempre, n'hi ha que sempre estan amb accés restringit...). No en tinc ni idea de quan valer alguna subscripció d'aquestes o llicències en diuen, per poder-te baixar els articles. Això que s'hagi de pagar per veure el què està publicat sobre ciència (i sobre altres camps, suposo) no em sembla del tot ètic; però suposo que, actualment, deu ser difícil de canviar. A veure si algun dia totes les revistes són de lliure accés!
Com he dit, la majoria d'universitats tenen accés a gairebé tots els articles, si no és una, és l'altra. Però avui, la recerca m'ha portat a necessitar un article del 1980, i cap universitat de les que he provat tenia accés (YNU, UPC, UB, URV), així que finalment, he anat a la biblioteca de la universitat a fotocopiar-me'l en paper... Sempre ens quedarà el paper, i sort! De fet, la majoria d'articles que m'he de llegir me'ls imprimeixo. Sé que és una despesa de paper molt gran, i potser, innecessària, però m'agrada molt més llegir en paper i poder fer anotacions, i guardar l'article en un lloc on sé segur que el tinc (o que tard o d'hora acabaré trobant) que no pas llegir directament de l'ordinador. En aquest sentit, encara sóc de la vella escola!
Així que la Chica-san m'ha acompanyat a la biblioteca de ciències. Feia una olor de ranci, la secció amb tots els volums de mil revistes, ja antigues! Semblava que haguéssim fet un viatge al passat, per uns moments. Com a MadMen, que cada nit em transporten als anys 60!
Està bé, perquè hi passen fets reals. L'altre dia, per exemple, van ser les eleccions del 1960 on Kennedy va guanyar a Nixon; avui hi ha hagut l'accident d'avió "Fight 1" d'American Airlines, del 1962 on un avió que anava de NY a LA va caure i va explotar a la badia de Jamaica i tothom va perdre-hi la vida. El que no crec és que la relació espai-temps sigui la real, perquè jo diria que dos anys encara no han passat a la sèrie! Bé, com que no ho diuen, tampoc puc estar-ne segura!
En fi, demà em llegiré l'article del Bohlin del 1980, a veure si m'és útil. I, a continuar fent recerca, que això mai s'acaba. Sempre que intento acotar el terreny, se'm fa més gran, i més i més... El coneixement és infinit...
I, per acabar, la citació del dia:
Remember that all models are wrong; the practical question is how wrong do they have to be to not be useful. — George Edward Pelham Box (1987)
7 comentaris:
Anna, jo espero i confio que, amb el temps, tota la literatura científica sigui d'accés lliure. Però cal força canvis i les primeres institucions que han de canviar són les que financen la recerca, que haurien de destinar una part des diners de les subvencions a despeses de publicació. Mentre això no sigui així, les grans editorials i algunes associacions científiques seguiran fent l'agost amb la venda dels articles. És vergonyós que algunes demanin 30 euros o més per un article --un article, no un número de la revista!-- quan ja han fet el negoci abans venent la subscripció en paper. Només quan l'accés obert ("open access") sigui universal, podrem dir que, en ciència, s'ha eliminat la bretxa digital.
Després d'escriure el comentari, he buscat un article que em cal consultar de la revista "Clinical Microbiology & Infection". M'he trobat que és d'accés restringit. Si el vull, he de pagar... "$52.00 plus tax"!
Naturalment, he desistit. Hauré de demanar a algú que, a través d'una institució, tingui accés a aquesta revista, que me'n baixi el pdf.
Ui que ja vas desactualitzada! Avui en dia als pdf's ja se n'hi poden fer d'anotacions ;) També resulten impossibles de perdre els articles perquè ho tens sincronitzat a un servidor web. I la lectura ja gairebé es fa agradable si tens un suport de color mate.
Jo només m'imprimeixo aquells que sempre va bé tenir a mà sobre la taula i els que cada frase i equació l'has de llegir varies vegades.
a mi em fascina tot això que feu! sou genials!
-- digué l'enginyera del menjar
jo també prefereixo llegir-los en paper.. però faig l'esforç de fer primer fer-ho al pc pel tema el paper..
anneta cuida't!!
pol ens veiem per festes de gràcia!
Hola!
Com tot a la vida, depén de molts factors. El preu de la revista depén d'una banda de la pròpia revista: "tamany" (nº de pàgines, nº d'articles), rellevància del que s'hi publica, política editorial, només online o també paper, si es compren les revistes "individualment" o es compra un paquet de revistes d'una mateixa editorial, etc.
D'altra banda, el preu també depén de la universitat o institució que s'hi subscriu: volum d'usuaris, distància al lloc de publicació en cas que també es compri en paper... i política. Les institucions més grans (i no només en tamany) solen poder negociar els preus de les seves subscripcions.
En particular, la Universitat de Califòrnia ha sigut bastant moguda en això darrerament. Per exemple, fa uns mesos es va picar amb el el grup editorial de Nature per la pujada del preu de les revistes, i va plantejar un boicot (els investigadors no només són lectors de revistes, també hi publiquen i hi fan de referees, i hi havia el precedent exitós amb Cell a 2003). Nature s'hi va tornar, els californians també s'hi van tornar... Tot i això, al final sembla que han fet les paus.
D'altra banda, hi ha revistes que són completament gratuites, com les PLoS, que són les que ara mateix sembla que estan creixent més. També hi ha revistes que ofereixen als autors pagar per publicar amb accés obert, sembla que unes quantes editorials estan interessades en provar-ho: e.g. Springer, després de provar-ho amb la UC. I encara hi ha revistes que fan pagar només per publicar i amb accés tancat!
Finalment, et recomano un post de Michael Nielsen, Is scientific publishing about to be disrupted?
Apa, que et vagi tot molt bé pel Japó!
Publica un comentari a l'entrada