Semi and Ma, Ma, Marinos!

Pel meu balcó només veig verd. Hi ha un descampat amb uns arbres molt alts molt alts i molt verds. I qui viu als arbres? Els "semi". I ho sé perquè avui gairebé no em deixen dormir (al matí). Un dia que em vull llevar tard (una mica més) i no em deixen!

Els "semi" en japonès són els cicàdids, en català. Uns insectes en els quals també pertany la cigala (insecte).
La qüestió és que durant les nits d'estiu, es posen als arbres i fan un soroll! És molt bèstia! Potser una de sola no faria tant soroll, però no sé pas quantes n'hi deu haver... I durant la nit, com que tot està en silenci, encara se senten més.
Ho he preguntat avui a l'Akio i m'ho ha explicat. Es veu que els que hi ha aquí al Japó, quan neixen dels ous de la femella, de seguida s'enterren a terra, i viuen 7 anys a terra, en forma com d'escarabat gran menjant la sàvia dels arbres. Al cap de set anys i durant l'estiu, surten a la superfície tot cavant túnels. Un cop a fora, fan la muda: deixen la carcassa lletja i es converteixen en uns insectes (també lletjots però més) maquets i amb 4 ales (les dues de davant més grosses). Es posen als arbres i tenen NOMÉS 7 dies per aparellar-se, perquè després es moren. És per això que fan tan soroll. Els mascles han de trobar parella ràpidament abans que els altres abans de deixar el planeta. I com que es deuen fer la competència entre ells, vinga, a veure qui fa més xivarri! Fan el soroll amb una zona de l'abdomen on hi ha unes membranes i uns sacs d'aire. Des que sóc aquí a Japó que els sento, però mai els havia sentit tant com avui! En fi, són els meus veïns. Al campus també n'està ple. El més curiós del cas és que no n'he vist cap, encara. Es veu que a vegades et vas trobant les seves closques pel terra. Ja m'hi fixaré més a partir d'ara!

Per altra banda, avui he anat a futbol! Yokohama F. Marinos contra Nagoya. Mireu com estaven al minut 88 de la segona part:

I així han acabat. Yoko 0- Nagoya 2. Oh! Hi havia en Nakamura, que juga amb el Yokohama. El japonès que va jugar a l'Espanyol fa poc.

L'estadi és molt bonic i gran. El van fer fa poc, deu fer menys de 10 anys. Nosaltres sèiem en els seients més cars de tots! Però com que era un regal, perfecte! Estàvem just al mig del camp i a 1a graderia. En un gol hi havia junts els aficionats del Nagoya. Tenen els colors groc i vermell, i alguna bandera semblava la d'Espanya.

Però els jugadors anaven blancs amb tocs de vermell. A l'altre gol hi havia els seguidors del Yokohama, els fans. Ells tenen els colors blau-blanc-vermell, i la bandera sembla la de França.
No han parat de tocar els tambors i cantar en tot el partit, però era sempre el mateix to i potser només han variat de cançó un parell de cops; un pèl repetitius... Els de Nagoya anaven cantant també, però himnes diferents, i algun cop n'he reconegut algun "ole, ole, ole, ole, ole, hemos venido a ..." però en japonès, clar.
M'ha agradat molt com han presentat els jugadors del Yokohama. A les pantalles, com si d'una pel·lícula es tractés, amb música de banda sonora, i tothom cridant molt. Tenen un ànec de mascota que anava voltant per allà.A part dels dos gols que criden, la resta de gent està bastant tranquil·la, tot menjant, bevent... Fan algun salt quan hi ha algun intent de gol, i aplaudeixen quan salven una pilota o en recuperen o fan alguna bona jugada, però molt tranquil·let.

M'he fixat bastant en l'àrbitre. Quina feina més dura, això d'anar corrent d'una banda a l'altra del camp sense tocar la pilota ni molestar els que juguen... Al final, però, ha tret targeta vermella a un jugador que estava a la banqueta... Alguna cosa li deu haver dit!

Els patrocinadors del Yoko són Nissan (de fet, l'estadi es diu Nissan Stadium) i la companyia aèria ANA. Doncs bé, resulta que on normalment hi hauria d'haver el nom, hi porten escrit "ANA", i el nom el tenen a sota el número! Total, Anes per tot arreu...

I, per acabar, les paraules del dia (ara ja sé fer alguna frase):
- Watashi wa onna desu. Otoko ja arimasen.
- Kono kurame akai desu.
- Kono saifu shiroi desu. Kono saifu kiiro ja arimasen.
- Anata wa yasete imasen. Futtote imasu.
- Kanojo onna wa wakai desu.
- Kono ie wa akai desu. Kono hana wa murasaki desu.

Algunes paraules d'aquí són colors:
- shiroi, blanc
- kuroi, negre
- chairoi, marró
- akai, vermell
- aoi, blau
- kiiroi, groc
- murasaki, violeta
- orenjiiro, taronja
- midori, verd (midori!)
- kiniro, daurat
- giniro, paltejat

Oiasuminasai!

Això sembla molt interessant...

Tractat de Kanagawa

En parlarem ben aviat*

Yoko, Yoko i més Yoko!

Quin cansament! Buuuuuuuuuuuf! Porto un parell de dies treballant molt; i avui he fet una presentació del que he fet fins ara aquí (cada divendres li toca a algú...) i bé, els resultats estan bé, però s'han d'estudiar amb més produnditat. Quan hem acabat l'Aramaki m'ha donat més de 10 llibres (llibrassos) que m'hauria de llegir, fullejar, estudiar, treu-n'hi el suc, el que sigui! El que passa és que faig molts experiments durant el dia, arribo a casa cansada i tard, o bé tinc ganes de viatjar i conèixer Japó i estar amb la gent... No es pot fer tot! Tinc moooooooltes ganes d'aprendre'm tot el que els llibres em poden oferir, però m'ho prendré amb calma...

Ahir em vaig deixar el cable per posar les fotos de la càmera a l'ordinador al laboratori. Per això no vaig poder penjar les fotos del meravellós sopar d'ahir. Resulta que amb l'excusa que un company de feina d'en Wataru se'n va a un congrés a Argentina d'aquí un parell de mesos, i que volia practicar "spanish", ahir vam fer un sopar. En Wataru va venir al laboratori i a quarts de set vam marxar cap al centre de Yokohama amb bus. Vam anar a un Japanese-Bar, un restaurant "Moon Droplets" que estava a la 25ena planta d'un edifici! Jo seia al costat de la finestra! Quines vistes! Era un restaurant típic japonès i molt modern. Es demanava el que volies mitjançant una pantalla d'ordinador que hi havia a cada taula, i venia el cambrer i t'ho portava. Al sopar érem 6: en Wataru i 4 companys de feina (3 noies i un noi) i jo. Tenien cap als 30 anys tots, però com que els japonesos sempre semblen molt joves, no sabria dir exactament quina edat tenien; però una ja feia 12 anys que treballava a la mateixa empresa...

Com ja va sent habitual, vaig tastar moltes coses noves de menjar, i algunes que ja havia vist abans. Per exemple, patates fregides (molt bones, amb gust a allet), el famós tofu, que encara no havia tastat aquí. Fins ara, el que havia tastat (a casa nostra) era molt soso, però aquest d'aquí semblava molt casolà i era boníssim! Amb salsa de soja per sobre. També una espècie de calamars crus amb la seva salsa (això taronja que veieu en primer pla).
I uns pinxos de pollastre i de carn picada molt bons!
Ahir vaig tastar també el sake calent, que en diuen "atsukan". Però no em va agradar gaire... Té un gust molt fort, i jo i els alcohols molt forts no som molt amics. Però em vaig beure un sochu amb pruna molt bo!
Després del sopar ens vam tirar una foto de grup:
I en Wataru va comprar origami! Vam fer algunes figuretes a l'hora de sopar, però jo només sé fer la pajarita... M'ho van regalar a mi, al final, però em van dir que tenia "homework" a fer. Així que ara em toca aprendre'n!
I per acabar l'entrada d'avui. Avui quan hem anat a la botiga "combi" després de dinar, la Chica s'ha comprat una espècie de gelat molt estrany. "It's calpis, with bacteria". M'he quedat ben parada. M'han explicat que també es ven en ampolles, i n'he comprat una, perquè m'han dit que era molt bo:
Un cop al lab, hem mirat per internet. Resulta que és una beguda que es fa aquí al Japó des del 1919. Es diu "calpis", el nom prové de "calcium" + "pis, que vol dir "butter flavour" en sànscrit". En definitiva, és una beguda que prové de la llet i, mitjançant la fermentació làctica, la lactosa de la llet passa a ser àcid làctic. Vindria a ser com un iogurt líquid però més aigualit. I té un gust bastant indescriptible, entre aigua, llet desnatada i suc de llimona o iogurt, degut al toc àcid. Però, encara que sembli estrany, és molt bo i refrescant! M'ha agradat molt. En els darrers anys han aparegut variants, amb gas, amb 0% calories (tot i que no crec que en porti gaires ja; ah mira, l'etiqueta és en japonès però hi puc veure que per cada 100 mL 46 kcal), i amb diferents gustos també.

Una sorpresa més per un dia enfeinat. Buuuuuuuuuuuf... Estic una mica preocupada perquè veig que no dono l'abast... Anna, tranquilitza't... Tot sortirà bé... Buuuuuuuuuuuuf! M'agrada per això, que l'Aramaki té solucions per tot. M'agrada la gent que et resol els problemes que a tu et sembla que siguin una muntanya amb un pendent impossible de pujar i sobrepassar... Però un cop ho has fet, te n'adones que a l'altra banda tot és més pla, fins que plaf! Un altre pendent... Com una cursa de tanques!

I aquest cap de setmana tinc pla doble: demà vaig a veure un partit de "soccer"! Vaig a veure els Yokohama F. Marinos i aniré a l'Estadi Internacional de Yokohama! Pot ser molt divertit. Hi vaig amb en Takuya, en Taro, l'Akio i l'Aramaki, que ens ha convidat!

I diumenge, "fireworks" amb molts del laboratori! Fins ben aviat estimats amics =)

I, mentrestant, vaig mirant "Mad Men" arran que en van parlar a icat.cat i està molt bé. Una sèrie ambientada a Nova York dels anys 60. Un publicista, una secretària, una dibuixant, una jueva empresària, una dona divorciada, un jove que vol triumfar; feminisme, alcoholisme, tabaquisme, infidelitat, enganys, negocis, més alcohol, més tabac, més dones, més homes, corbates i americanes, pintallavis i faldilles, i sexe! Barregeu tot això, hi poseu una mica de gomina i foundation per sobre, ho salpebreu amb edificis alts de Manhattan i casetes amb jardí del voltant i tindreu la sèrie. Però m'agrada =)

Ja és dimecres gairebé dijous gairebé divendres!

I gairebé un mes! Com passa ràpid el temps, ne?

Doncs sí! Ahir vaig fer un intensiu intensiu de laboratori i estava molt cansada al vespre. Així que, estimats lectors (perquè encara que no ho sembli, sou bastants!) em sap greu no haver-vos distret durant una estona. Però no us penseu que em passen coses divertides cada dia. També hi ha dies normalets...

Avui he fet 53 fotos, 40 de les quals són de tubs pels d'emulsions! Les altres fotos també són de la uni. La Chica, en Takuya i l'Akio, que són els que fan el 2n any de master, avui tenien una presentació. Ja portaven una setmana preparant-la (almenys l'Akio, que seu al meu costat!). Així que ben d'hora al matí ja estaven allà disfressats. Els dos nois amb pantalons de pinces, camisa blanca, corbata i americana. La Chica amb unes sabates de taló negres, i un vestit jaqueta que li quedava molt bé. Aquí els podeu veure quan anaven a preparar les coses:

Jo també he anat a escoltar-los. Com que fan les presentacions amb molts dibuixets, he entès alguna cosa. Alguna! Però ha sigut divertit. Van amb un "timer" que sona com una campaneta quan han passat els 10 minuts per parlar, i després els 5 minuts de preguntes.
Després de les presentacions hem anat tots 10 del laboratori al bar de la biblioteca. La biblioteca del campus és molt maca. Alguns ja sabeu que les biblioteques són un dels meus lloca preferits del planeta. Tan tranquil·les, plenes de llibres (ben posats)... Bé, el cas és que és un edifici amb una vidriera a la façana, i a la planta baixa hi ha una espècie de bar i una sala així com més informal, amb taules i gent que menja o estudia. Al costat també hi ha un hall immens, amb una pantalla gegant on hi deuen fer xerrades a vegades. Al bar jo he demanat un "ice tea" (literalment, gel picat i te) i un "muffin apple-cinnamon". Molt bo. La resta de matí i tarda al lab. Cap a les 17h, els tres que feien les presentacions han anat a una espècie de "drinking party" que feien pels que havien presentat. Però no hi estàvem convidats els altres! Snif!

La Chica m'ha ensenyat un bitllet de la loteria d'estiu, la "summer jumbo". Diu que cada any en compra un número. El premi són 200 milions de yens, que són molts euros també. I en comptes de la loteria de Nadal, tenen la loteria de "cap d'any".
Doncs bé, ara una mica de ciència. A vegades es veuen fenòmens ben macos. Jo estic estudiant sistemes ternaris, és a dir, de tres components. Un és l'aigua, aigua bastant pura. Ja tenim una màquina que la filtra i la fa passar per diverses membranes o filtres de carbó actiu i surt, en principi, sense massa ions ni impureses. L'altre component és una substància immiscible amb l'aigua, com l'oli. De fet se'n diu oli, o fase oliosa. Però no utilitzo oli d'oliva ni cap oli comestible (que també podria), sinó el ciclohexà. No és més que 6 àtoms de carboni en forma d'hexàgon amb hidrogens. I és bastant apolar, enemic de l'aigua. Si els posés els dos sols, l'oli i l'aigua, no es barregerien. Doncs què fa falta perquè es barregin? Què fem per netejar? Doncs sí, un sabó. Bé, jo no utilitzo sabó sabó. Utilitzem el que se'n diuen substàncies amfifíliques, és a dir, que tenen una part que els agrada l'aigua i una altra part l'oli, així dit ràpidament. Els tensioactius fan aquesta funció (estan presents als sabons que utilitzem per rentar-nos). Fins ara utilitzava tensioactius, però aquí a Japó estic utilitzant un polímer que té propietats amfifíliques, perquè està format per una part més hidrofílica (que li agrada l'aigua) i una part hidròfoba (amant de l'oli). En el meu cas, la part hidròfoba és més gran, i aleshores el polímer és més soluble en l'oli que en l'aigua. És a dir, el polímer, tot i trobar-se entre els dos líquids (a la interfase), estarà més a la part oliosa.
(Quin rotllo que té l'Anna! I encara no he arribat on volia!). El cas és que quan barreges aquestes tres substàncies s'obtenen unes coses increïbles! Una d'elles són els anomenats "cristalls líquids". Així dit ràpidament, quan les molècules de polímer s'ordenen, ho poden fer de moltes maneres. I quan s'empaqueten, poden tenir estructura laminar, hexagonal o cúbica, bàsicament. Un dia us ho explico millor per dins, però visualment és el que m'interessa ara. Visualment, aquests tres cristalls són d'un transparent maquíssim, i tenen una textura com de gel. L'hexagonal i el cúbic són molt viscosos, i quan tombes el tub, ells es queden a dalt i no hi ha tutia que es moguin (no hi ha tutia... d'on deu venir aquesta expressió? L'estic utilitzant bé? Ho buscaré...). El laminar flueix una mica quan el tombes. Ara bé, com diferenciem l'hexagonal del cúbic.?Podem fer anàlisis de raig X (el famós SAXS) que ens informarà de l'estructura. Però així, a simple vista, el millor que podem fer és observar la mostra a través de dos filtres polaritzadors creuats! Per què? Doncs perquè el cristall líquid hexagonal presenta anisotropia, és a dir, que les seves propietats varien amb la direcció, en canvi el cúbic, és igual te'l miris per on te'l miris. (és isòtrop) Així doncs, l'hexagonal, si li arriba un raig de llum que va en un sol sentit (polaritzat) es refractarà en més d'una direcció, i podrem veure que la mostra brilla si hi posem un altre polaritzador creuat al davant. Es diu que presenta birefringència. Ara bé, el cúbic no canviarà la direcció del raig, i si hi posem un polaritzador creuat a davant no veurem res, perquè l'absorbirà...
Ui, que complicat explicar això! Bé, el cas és que una mostra que a simple vista és així: Quan es mira a través de dos filtres polaritzadors creuats es veu així de brillant:
I aquí és on volia arribar. Perdoneu si m'he passat una mica. Prometo fer-ho millor... Però, ha valgut la pena no? Sembla que realment emeti llum!

Aquestes estructures són estructures en equilibri, i es mantindran així passi el temps que passi. Però són en una composició determinada. Ara bé, si hi poso aigua en excés (canvio la composició), per exemple, l'aigua entrarà en forma de gotes a través del cristall (si l'escalfem per fer-lo fluir en el procés i el refredem després perquè solidifiqui) i es formarà una emulsió, que no és estable: Les emulsions, amb el temps, s'acaben separant. Tot i que aquestes, com que tenen el cristall cúbic molt viscós entre les gotes, en teoria són molt estables. N
o sempre es formen cristalls líquids, així que he tingut sort!

Per acabar, paraules del dia:
- shoka: biblioteca
- shoka ni iku: anem a la biblioteca (o alguna cosa així!)
- Go seichō arigatō gozaimashita: gràcies per la vostra atenció (després d'una presentació, per exemple).
- i el "ne" de la primera frase, que si us hi heu fixat bé hi ha un link...

I a veure si algú sap d'on prové l'expressió de la tutia!

Somriu!

Avui tot el dia que estic contenta i amb un somriure immens als llavis...
M'he llevat molt bé, amb bona musiqueta i animada. A la uni, a les 11 he quedat amb l'Aramaki per parlar dels resultats. L'he vist content i m'ha dit que he anat molt ràpid a fer les coses. Així que la resta del dia he estat molt feliç, escrivint una mica. Encara en traurem alguna cosa bona (una altra) de tot plegat! Amb poca cosa ja estic feliç...

Avui, però, m'agradaria ser a Barcelona a 2/4 de 10, per la inauguració dels campionats europeus d'atletisme. L'any passat vaig tenir la sort de ser als mundials d'atletisme a Berlín, i vaig entrar un dia a l'estadi a veure en Bolt! A més, l'estadi de Berlín és genial. M'ho vaig passar molt bé. M'agradaria anar un dia a Montjuïc també. Si algú hi va, ja m'ho explicarà! No sé perque m'agrada l'atletisme. Potser perquè a la família hi ha hagut alguns atletes, i sempre hem sigut socis del Club Atlètic Vic, encara que ara fa temps que no hi anem... Quan torni (!) a Vic hi aniré!

Jo, de moment, vaig corrent per aquí. Avui poca estona perquè durant tota l'estona anava sentint trons i veient molts llamps. He vist molts flaixos al cel. Ha començat a ploure per la part de Tokyo, i quan he arribat a casa, al cap de poc ha començat aquí. Quina tempesta! Però, des que estic aquí mai he ensopegat pluja a fora, perquè sempre ho fa al vespre i durant la nit, quan estic dormint. Amb això i tot són intel·ligents!
I per acabar, avui us poso una foto del nishoku, on anem a dinar. Ja sé que us poso moltes fotos del menjar, però és molt bo! I així veieu la plateta que cobren per pes: en la meva safata veieu en primer pla un bol d'arròs i al costat un bol de sopa misu. Al darrere, un bol de te i un bol d'aigua. I a sobre la safata amb compartiments hi ha pinya, pollastre amb soja, una mica d'amanida, uns raviolis xinos, una mandonguilla amb albergínia i un tros de pernil dolç i formatge arrebossat. Boníssim!

Espero que passeu un bon dia i que us amagueu de la calor.
Algunes paraules del dia:
- Fugu: és el peix globus, el verinós. Em va explicar en Wataru que es veu que viu a molta profunditat sota el mar, i quan puja cap amunt, com que hi ha menys pressió, s'infla... Potser per això li diguen peix globus! Els cuiners que el cuinen han de tenir un certificat especial. No patiu, que no crec pas que en mengi jo! Es veu que no hi ha antídot pel seu verí (tetrodoxina), que bloqueja les neurones i, al seu temps, els músculs. Però el pitjor de tot és que te n'adones que t'estàs morint, perquè no perds la consciència, mentre t'estàs quedant paral·litzat... Quina sensació... No vull pas ni imaginar-m'ho!
- Yakiniku: són els restaurants que et fan el peix sobre les brases, a davant teu mateix. Literalment vol dir "carn a la brasa". Encara els he de provar!
- Soba: són uns fideus/espaguettis prims japonesos fets de farina de fajol (alforfón en castellà, buckwheat en anglès). Mai havia sentit aquest nom jo, vull dir el de la farina. Els fideus són de color marronosos. Tampoc els he tastat encara, però fan molt bona pinta! Si busqueu imatges ja ho veureu!
- Kakigouri: el kakigouri és "crushed ice with syrup on top". Per Tokyo hi ha molts ambulants que ho venen. Em va dir en Wataru que és un postre molt refrescant i molt típic. Ell quan era petit s'ho feia a casa. Posava un got d'aigua al congelador, després el treia quan ja era gel i a cop de morter el trossejava i vinga, xarop de qualsevol gust per sobre! Té bona pinta i és molt fàcil! Sobretot el de color blau barrufet!

Oiasuminasai!

Per Tokyo amb en Wataru i l'Ushiyama

Ahir dissabte vaig quedar a les 12 h a la "tourist information" de Yokohama Station amb en Wataru. En Wataru és un noi de 27 anys que va estar fent el màster al laboratori de l'Aramaki-sensei, on estic jo, fa uns tres anys. Com la majoria de japonesos, fan la carrera, després el màster, i després se'n van a treballar en una companyia/indústria.
Em va dir que normalment no fan doctorat perquè després és molt difícil trobar feina, ja que ets més gran i amb menys experiència a la indústria. Això, si el que t'interessa és treballar en una indústria, clar. La veritat és que fent el doctorat no es cobra gaire, però anant a treballar en una "chemical company", com en Wataru, que treballa en una de cosmètics, a la secció de "product development", cobres entre 3000 i 4000 € al mes. I això és molt! I més per ser la primera feina! Això a Catalunya no hi estem pas acostumats...
Així que, la temptació és evident. Per això la majoria d'estudiants fa el màster i després se'n va al món laboral. Ara a Catalunya potser hi ha més gent que fa màser i/o doctorat perquè costa més trobar feina, suposo. No sé. Jo el faig perquè ho havia tingut clar des de sempre; sempre m'ha agradat aprendre i investigar; poder viatjar amunt i avall, no haver d'estar lligat en una empresa (d'algú altre) i fer-li la feina bruta... Clar que hi ha empreses de tot i per tot. Aquí on treballa en Wataru, per exemple, el deixaran fer recerca durant un any en una universitat, la que ell vulgui! L'any que ve potser vindrà per Europa!
Quan veig amics meus que havien estudiat amb mi i ara guanyen molts diners i treballen en una empresa important, la primera sensació potser sí que és "ostres, quin sort!", però quan hi penso més, crec que no m'agradaria estar al seu lloc... Visc de manera bastant senzilla, no m'atrau tenir quantitats enormes de diners, i menys encara només tenir dues setmanes de vacances a l'any i no quan jo vull. No m'agrada la idea de tenir una feina fixa, en un mateix lloc, i fer vida de la feina a casa i de casa a la feina. De fet, ja ho faig, però diferent... Almenys no de moment. Ja es veurà més endavant! Qui sap! El cas és que de moment estic molt bé; ara bé, potser d'aqui 3 anys, quan acabi això, em trobaré sense ni un duro i treballant d'estanquera amb la meva mare (!), que, de fet, potser ella estaria ben contenta... Hihi! Bé, deixo ja de pensar en veu alta i us presento en Wataru:

I tornem al que anàvem. A Tokyo. Amb en Wataru vam comprar un bitllet per 1000 yens que ens permetia utilitzar el metro de Tokyo indefinidament, i també estava inclòs el bitllet des de Yokohama fins a Shibuya (anar i tornar).Vam arribar a Tokyo cap a la 13 h, entre una cosa i altra, i vam anar a dinar en un restaurant. Era un lloc molt bonic, i en Wataru va demanar tempura pels dos! La tempura és aquest arrebossat tan bonic japonès. Ens el van servir amb un bol ple d'arròs, com podeu veure a la foto, i a sobre hi havia "tempura" de bolet, xili, gamba (mmm!), albergínia (crec) i un altre vegetal tipus nap. També vam menjar una miso soup, que no sé com les fan, però m'encanten!
De postres vam menjar gelat de te verd i de vainilla, també arrebossats amb tempura. No sé pas com ho fan perquè a dins sigui fred i a fora calent! Només li deuen tenir uns segons dins l'oli bullent... Després vam caminar una mica pel barri fashion de Shibuya i per un carrer que estava crowded crowded! A vessar de gent i comerços i restaurants... Semblaven les rambles!També vam passar pel Yoyogi parc, però no tinc cap foto. És un parc molt maco, on tothom estava molt relaxat. També hi havia molts joves ballant cançons d'anime, alguns altres tocant instruments... Molt bonic. Però jo m'estava adormint molt... "You wanna do siesta?". Vam agafar el metro i vam aprofitar per dormir una mica! I vam anar cap a Asakusa!
Asakusa és una zona més a l'est, on encara es conserven carrers a l'estil tradicional, i hi ha un dels temples més grossos, el Sensoji Temple. Un temple budista, però ara estava en construcció. Ara bé, la porta que hi ha a davant també és molt gran i maca...També hi havia un gran padoga, o estructura budista que vol arribar al ceeeeeeeeeeel... Com la del Sankeien Garden:
Voltant per allà, també em vaig trobar el Núvol Kinton d'en Goku! El veieu?Des d'allà vam tornar a agafar el metro fins a la parada on hi ha la Tokyo Tower. A mi m'havien dit que la Tokyo Tower era semblant a la Torre Eiffel. I jo m'esperava una cosa ben bonica... Però la veritat és que em va decebre molt! Aquí la teniu:
A més, pintada així vermella i blanca no queda gaire bé (es veu que està així per raons de seguretat aèria). Funciona com a torre de comunicacions, crec, tot i que una alta font d'ingressos prové dels turistes que la visiten. Nosaltres no hi vam pas pujar. També vam anar cap a Ropongii Hills, un barri amb uns edificis molt alts i uns grans magatzems i bla bla bla. Quin mareig!
Estàvem morts de cansament! A més, no ho dic mai, però feia una calor! A les set de la tarda estàvem a 32 ºC, i a les nou del vespre a 30 ºC. Al migdia devíem estar a més de 35 ºC, i, a més, amb més d'un 80 % d'humitat. Hi ha més xafogor aquí que a Barcelona! Sort que a tot arreu tenen un bon aire acondicionat, que si no!

Vam anar cap a Shinjuku perquè havíem quedat amb l'Ushiyama a 2/4 de 7 (em va costar aprendre'm el seu nom!) i vam anar a sopar en un restaurant d'aquests que seus a nivell de terra sobre coixins. Em van convidar ells, i vam menjar aletes de pollastre, una amanida amb avocat i arròs, i un altre plat amb tofu, peix sec i un vegetal verd que tenia un gust molt estrany. L'Ushiyama també havia treballat al laboratori on estic ara. Té 28 anys i ara està treballant a prop de Tokyo en una "chemical company" en el sector de les pintures, també a "product development". Aquests dos nois van contactar amb mi perquè són amics de l'Isabel i la Txell, dues noies de Catalunya que també van fer una estada aquí a Yokohama fa uns anyets (3 o 4?). Al saber que venia jo, es van posar en contacte amb mi. Eh que bé! Són molt simpàtics, gràcies noies!L'Isabel i la Txell van fer bona feina, ja que els dos estaven aprenent "spanish" (tenien un llibre de conversa cadascú), i sabien moltes expressions. A part, és clar, que els dos són fans del Barça i es coneixen tots els jugadors i fins i tot taral·lejaven l'himne "Tooooooooot el camp, éeeeeeeeees un clam...". Quina gràcia. Ara bé, estaria bé que sabessin una mica de català, no? Aquest és el nostre gran problema, com que actualment formem part de l'Estat Espanyol, tots em volen parlar castellà i em feliciten perquè Spain va guanyar el mundial! Però no és culpa seva, és el que ells han estudiat i han sentit sempre... Haurem d'esperar uns quants anys més ! Ja en parlarem un altre dia...
Després de sopar vam anar a pujar el Tocho! És un edifici del govern de Tokyo (ncrec que l'ajuntament) i té un observatori a dalt on es puja i pots veure tota la ciutat i més enllà! L'ascensor només té un botó, a la planta 45! Des d'allà vam poder veure tots els llum de la metròpolis, i mirar avall i veure que no som res!També hi ha una espècie de torre Agbar allà:Després d'aquí, a refrescar-nos una mica i cap a casa! Al tren, tothom dormia, i nosaltres també!
I quan arribava a casa, la vaig veure! Allà, brillant, esperant-me sortint d'entre els núvols! Ja la tenim aquí! I ben plena...

Avui diumenge, estava tan cansada de la setmana, que m'he quedat pel barri, a fer una volteta, he mirat "Lucía y el sexo" per internet (i m'ha agradat) i he anat una estona al lab, a veure com estaven les meves emulsions. M'he trobat a l'Akio allà! I ara............... dormir! Oiasuminasai amics! També m'he acabat el llibre "Una tempesta". Ara en començaré un altre "Trois femmes puissantes". A veure si entenc alguna cosa...

El gran Lok i el Yukata

Ahir va ser un dia genial. Vaig conèixer una persona que em va fer sentir molt bé. Una persona que gaudeix, disfruta, "enjoys", la ciència. Una persona que, amb tan sols 34 anys ja ha publicat més de 50 articles científics i que no s'arrepenteix de no haver fet vacances, perquè ha treballat molt per la ciència i tots els viatges que ha fet per tot el món han sigut per la ciència, a congressos, meetings i altres. Aquesta persona és en Lok Kumar Shresta. Un noi de Nepal, que va estudiar química, va fer el master de química física, i va començar a ser professor a la universitat de Katmandu. Però va decidir al 2004 de venir a Japó a fer el doctorat, aquí on estic jo, a Yokohama, en el mateix laboratori. Aquest és ell preparant unes mostres pel SAXS:

Va fer el doctorat, va estar dos anys d'investigador a la universitat i ara treballa en un centre de recerca en una ciutat més al nord de Japó. És un home feliç i que, com he dit, li encanta treballar, buscar els perquès i, lògicament, publicar! Coneix i té amics de totes les edats i per tot el món. Em vaig sentir molt bé, ja que a vegades et sents una mica sola dins d'aquest món, sobretot a Barcelona, a la UB, on el grup de recerca on estic és molt petit, i no hi ha massa ambient de recerca científica. Em va fer sentir feliç de fer un doctorat i científic. Quin gran mestre. Va venir a la uni per fer anar el SAXSess, ja que tenia unes mostres per analitzar i ho necessitava. Va venir a dinar amb nosaltres al nishoku i després, al vespre, ens vam trobar al restaurant nepalès i ens va convidar a menjar i beure, a mi, a en Takuya i en Tawa. Vaig riure molt i vam parlar de coses molt interessants, a part de beure'm dues gerres de cervesa... A més, té dona i una filla de 3 anys. Té temps per tot, no sé com, però.
Durant el dia d'ahir em va estar explicant moltes coses i, de fet, un dels molts articles que té publicats és un estudi semblant al que faig jo. I va dir que li interessava molt i que potser podríem col·laborar més endavant. Per ell, jo, encara sóc una jove inexperta en el món de "surfactants science". M'anava dient si coneixia a tal i tal, i jo, pobre de mi, no coneixia a ningú... Tampoc m'he preocupat gaire, de fet, per conèixer a molta gent dins del sector, o bé encara no he tingut massa oportunitats. Però d'ara endavant, intentaré fer-ho millor!

Aquí em veieu amb Takuya, fent kampai (brindant) i a sota en Tawa, menjant nan:

Ahir, però, van passar altres coses interessants! Vaig marxar del laboratori a les 18h amb la Chica, i vam anar a la South Gate on ens esperava una furgo amb la seva mare i el seu germà! Resulta que el dia 1 d'agost són els grans festivals amb fireworks a Yoko, i la Chica vol que porti un Yukata aquell dia, ja que és tradició. Un Yukata és com un Kimono, però en comptes de fet de seda, és de cotó (o sintètic) i és molt més barat, molt més assequible, i es porta normalment a l'estiu, en festivals o festes. És molt fresc. Així que, dit i fet, a les 18h vam pujar al cotxe i ens vam dirigir a la botiga, a uns 30 minuts d'allà en cotxe. A la botiga em van fer emporvar un Yukata i la venedora i la mare de la Chica em van anar ensenyant com es posava, com es cordava el cinturó... Feia una fila! Bé, ho podeu veure a la foto!
La Chica també se'n va comprar un, perquè no en tenia cap! Anirem les dues amb Yukata. Pot ser molt bo. Després em van convidar a un restaurant de Sushi! Primer cop que menjo Sushi a Japó, des que hi estic! Era un restaurant d'aquests que hi ha la barra que corre amb tots els plats, però també n'hi pots demanar al cuiner que et faci el que vulguis, i en un moment t'ho porten. Cada plat tenia un preu diferent, com es pot veure aquí:
I anaves menjant, i al final et cobraven tants diners com plats de cada tipus hi havia. Vaig tastar moltes coses: ous de salmó (foto), anguila (foto), sopa de petxines (foto), tonyina picada (com carn picada de tonyina) (foto), i molts peixos que no en recordo el nom. També un flam d'ou però salat i calent (com un púding) (foto). Per beure, vam veure te verd, que es diu Konacha. Literalment, pols (kona) de te (cha). És un te com el macha, però més barat, però molt bo! Te'l serveixes tu mateix, i et poses l'aigua tu, que surt molt calenta d'una aixeta que hi ha a la barra. Aquí veieu a la mare i el germà, amb la Chica!Va ser molt maco, tot plegat. I la Chica m'anava explicant tots els plats, i els anàvem compartint. Em van tornar en cotxe i em van deixar al restaurant nepalès, amb en Lok, en Takuya i en Tawa. Pel camí vaig estar parlant amb la seva mare, que parlava una mica d'anglès, i també de francès. Quan era jove havia estudiat francès, i havia estat dos mesos voltant per Europa tot estudiant francès. Havia passat per Barcelona, i se'n recordava de la Sagrada Família i... de l'Orxata! Em va preguntar "a white drink, like milk, cold... I like it". M'agradaria ensenyar-li, però és difícil...

Així, com veieu, ahir vaig sopar dos cops! Bé, el sushi va ser el sopar real. Al nepalès, però, també vaig menjar pollastre i cabra amb salses picants, nan (el pa llarg), i uns "raviolis" de carn (foto) com els xinesos, però nepalesos:
Buf! Quantes coses! I avui al matí estava molt cansada! Però ara ja molt millor =) I me'n vaig ja, perquè he quedat a les 12h amb en Wataru per anar a Tokyo! Avui tornem-hi! En Wataru és un noi que abans estava al laboratori de l'Aramaki també. Ja us ho explicaré demà!