Per Tokyo amb en Wataru i l'Ushiyama

Ahir dissabte vaig quedar a les 12 h a la "tourist information" de Yokohama Station amb en Wataru. En Wataru és un noi de 27 anys que va estar fent el màster al laboratori de l'Aramaki-sensei, on estic jo, fa uns tres anys. Com la majoria de japonesos, fan la carrera, després el màster, i després se'n van a treballar en una companyia/indústria.
Em va dir que normalment no fan doctorat perquè després és molt difícil trobar feina, ja que ets més gran i amb menys experiència a la indústria. Això, si el que t'interessa és treballar en una indústria, clar. La veritat és que fent el doctorat no es cobra gaire, però anant a treballar en una "chemical company", com en Wataru, que treballa en una de cosmètics, a la secció de "product development", cobres entre 3000 i 4000 € al mes. I això és molt! I més per ser la primera feina! Això a Catalunya no hi estem pas acostumats...
Així que, la temptació és evident. Per això la majoria d'estudiants fa el màster i després se'n va al món laboral. Ara a Catalunya potser hi ha més gent que fa màser i/o doctorat perquè costa més trobar feina, suposo. No sé. Jo el faig perquè ho havia tingut clar des de sempre; sempre m'ha agradat aprendre i investigar; poder viatjar amunt i avall, no haver d'estar lligat en una empresa (d'algú altre) i fer-li la feina bruta... Clar que hi ha empreses de tot i per tot. Aquí on treballa en Wataru, per exemple, el deixaran fer recerca durant un any en una universitat, la que ell vulgui! L'any que ve potser vindrà per Europa!
Quan veig amics meus que havien estudiat amb mi i ara guanyen molts diners i treballen en una empresa important, la primera sensació potser sí que és "ostres, quin sort!", però quan hi penso més, crec que no m'agradaria estar al seu lloc... Visc de manera bastant senzilla, no m'atrau tenir quantitats enormes de diners, i menys encara només tenir dues setmanes de vacances a l'any i no quan jo vull. No m'agrada la idea de tenir una feina fixa, en un mateix lloc, i fer vida de la feina a casa i de casa a la feina. De fet, ja ho faig, però diferent... Almenys no de moment. Ja es veurà més endavant! Qui sap! El cas és que de moment estic molt bé; ara bé, potser d'aqui 3 anys, quan acabi això, em trobaré sense ni un duro i treballant d'estanquera amb la meva mare (!), que, de fet, potser ella estaria ben contenta... Hihi! Bé, deixo ja de pensar en veu alta i us presento en Wataru:

I tornem al que anàvem. A Tokyo. Amb en Wataru vam comprar un bitllet per 1000 yens que ens permetia utilitzar el metro de Tokyo indefinidament, i també estava inclòs el bitllet des de Yokohama fins a Shibuya (anar i tornar).Vam arribar a Tokyo cap a la 13 h, entre una cosa i altra, i vam anar a dinar en un restaurant. Era un lloc molt bonic, i en Wataru va demanar tempura pels dos! La tempura és aquest arrebossat tan bonic japonès. Ens el van servir amb un bol ple d'arròs, com podeu veure a la foto, i a sobre hi havia "tempura" de bolet, xili, gamba (mmm!), albergínia (crec) i un altre vegetal tipus nap. També vam menjar una miso soup, que no sé com les fan, però m'encanten!
De postres vam menjar gelat de te verd i de vainilla, també arrebossats amb tempura. No sé pas com ho fan perquè a dins sigui fred i a fora calent! Només li deuen tenir uns segons dins l'oli bullent... Després vam caminar una mica pel barri fashion de Shibuya i per un carrer que estava crowded crowded! A vessar de gent i comerços i restaurants... Semblaven les rambles!També vam passar pel Yoyogi parc, però no tinc cap foto. És un parc molt maco, on tothom estava molt relaxat. També hi havia molts joves ballant cançons d'anime, alguns altres tocant instruments... Molt bonic. Però jo m'estava adormint molt... "You wanna do siesta?". Vam agafar el metro i vam aprofitar per dormir una mica! I vam anar cap a Asakusa!
Asakusa és una zona més a l'est, on encara es conserven carrers a l'estil tradicional, i hi ha un dels temples més grossos, el Sensoji Temple. Un temple budista, però ara estava en construcció. Ara bé, la porta que hi ha a davant també és molt gran i maca...També hi havia un gran padoga, o estructura budista que vol arribar al ceeeeeeeeeeel... Com la del Sankeien Garden:
Voltant per allà, també em vaig trobar el Núvol Kinton d'en Goku! El veieu?Des d'allà vam tornar a agafar el metro fins a la parada on hi ha la Tokyo Tower. A mi m'havien dit que la Tokyo Tower era semblant a la Torre Eiffel. I jo m'esperava una cosa ben bonica... Però la veritat és que em va decebre molt! Aquí la teniu:
A més, pintada així vermella i blanca no queda gaire bé (es veu que està així per raons de seguretat aèria). Funciona com a torre de comunicacions, crec, tot i que una alta font d'ingressos prové dels turistes que la visiten. Nosaltres no hi vam pas pujar. També vam anar cap a Ropongii Hills, un barri amb uns edificis molt alts i uns grans magatzems i bla bla bla. Quin mareig!
Estàvem morts de cansament! A més, no ho dic mai, però feia una calor! A les set de la tarda estàvem a 32 ºC, i a les nou del vespre a 30 ºC. Al migdia devíem estar a més de 35 ºC, i, a més, amb més d'un 80 % d'humitat. Hi ha més xafogor aquí que a Barcelona! Sort que a tot arreu tenen un bon aire acondicionat, que si no!

Vam anar cap a Shinjuku perquè havíem quedat amb l'Ushiyama a 2/4 de 7 (em va costar aprendre'm el seu nom!) i vam anar a sopar en un restaurant d'aquests que seus a nivell de terra sobre coixins. Em van convidar ells, i vam menjar aletes de pollastre, una amanida amb avocat i arròs, i un altre plat amb tofu, peix sec i un vegetal verd que tenia un gust molt estrany. L'Ushiyama també havia treballat al laboratori on estic ara. Té 28 anys i ara està treballant a prop de Tokyo en una "chemical company" en el sector de les pintures, també a "product development". Aquests dos nois van contactar amb mi perquè són amics de l'Isabel i la Txell, dues noies de Catalunya que també van fer una estada aquí a Yokohama fa uns anyets (3 o 4?). Al saber que venia jo, es van posar en contacte amb mi. Eh que bé! Són molt simpàtics, gràcies noies!L'Isabel i la Txell van fer bona feina, ja que els dos estaven aprenent "spanish" (tenien un llibre de conversa cadascú), i sabien moltes expressions. A part, és clar, que els dos són fans del Barça i es coneixen tots els jugadors i fins i tot taral·lejaven l'himne "Tooooooooot el camp, éeeeeeeeees un clam...". Quina gràcia. Ara bé, estaria bé que sabessin una mica de català, no? Aquest és el nostre gran problema, com que actualment formem part de l'Estat Espanyol, tots em volen parlar castellà i em feliciten perquè Spain va guanyar el mundial! Però no és culpa seva, és el que ells han estudiat i han sentit sempre... Haurem d'esperar uns quants anys més ! Ja en parlarem un altre dia...
Després de sopar vam anar a pujar el Tocho! És un edifici del govern de Tokyo (ncrec que l'ajuntament) i té un observatori a dalt on es puja i pots veure tota la ciutat i més enllà! L'ascensor només té un botó, a la planta 45! Des d'allà vam poder veure tots els llum de la metròpolis, i mirar avall i veure que no som res!També hi ha una espècie de torre Agbar allà:Després d'aquí, a refrescar-nos una mica i cap a casa! Al tren, tothom dormia, i nosaltres també!
I quan arribava a casa, la vaig veure! Allà, brillant, esperant-me sortint d'entre els núvols! Ja la tenim aquí! I ben plena...

Avui diumenge, estava tan cansada de la setmana, que m'he quedat pel barri, a fer una volteta, he mirat "Lucía y el sexo" per internet (i m'ha agradat) i he anat una estona al lab, a veure com estaven les meves emulsions. M'he trobat a l'Akio allà! I ara............... dormir! Oiasuminasai amics! També m'he acabat el llibre "Una tempesta". Ara en començaré un altre "Trois femmes puissantes". A veure si entenc alguna cosa...