Quin cansament! Buuuuuuuuuuuf! Porto un parell de dies treballant molt; i avui he fet una presentació del que he fet fins ara aquí (cada divendres li toca a algú...) i bé, els resultats estan bé, però s'han d'estudiar amb més produnditat. Quan hem acabat l'Aramaki m'ha donat més de 10 llibres (llibrassos) que m'hauria de llegir, fullejar, estudiar, treu-n'hi el suc, el que sigui! El que passa és que faig molts experiments durant el dia, arribo a casa cansada i tard, o bé tinc ganes de viatjar i conèixer Japó i estar amb la gent... No es pot fer tot! Tinc moooooooltes ganes d'aprendre'm tot el que els llibres em poden oferir, però m'ho prendré amb calma...
Ahir em vaig deixar el cable per posar les fotos de la càmera a l'ordinador al laboratori. Per això no vaig poder penjar les fotos del meravellós sopar d'ahir. Resulta que amb l'excusa que un company de feina d'en Wataru se'n va a un congrés a Argentina d'aquí un parell de mesos, i que volia practicar "spanish", ahir vam fer un sopar. En Wataru va venir al laboratori i a quarts de set vam marxar cap al centre de Yokohama amb bus. Vam anar a un Japanese-Bar, un restaurant "Moon Droplets" que estava a la 25ena planta d'un edifici! Jo seia al costat de la finestra! Quines vistes!
Era un restaurant típic japonès i molt modern. Es demanava el que volies mitjançant una pantalla d'ordinador que hi havia a cada taula, i venia el cambrer i t'ho portava. 
Al sopar érem 6: en Wataru i 4 companys de feina (3 noies i un noi) i jo. Tenien cap als 30 anys tots, però com que els japonesos sempre semblen molt joves, no sabria dir exactament quina edat tenien; però una ja feia 12 anys que treballava a la mateixa empresa...
Com ja va sent habitual, vaig tastar moltes coses noves de menjar, i algunes que ja havia vist abans. Per exemple, patates fregides (molt bones, amb gust a allet), el famós tofu, que encara no havia tastat aquí. Fins ara, el que havia tastat (a casa nostra) era molt soso, però aquest d'aquí semblava molt casolà i era boníssim! Amb salsa de soja per sobre. També una espècie de calamars crus amb la seva salsa (això taronja que veieu en primer pla).
I uns pinxos de pollastre i de carn picada molt bons!
Ahir vaig tastar també el sake calent, que en diuen "atsukan". Però no em va agradar gaire... Té un gust molt fort, i jo i els alcohols molt forts no som molt amics. Però em vaig beure un sochu amb pruna molt bo!
Després del sopar ens vam tirar una foto de grup:
I en Wataru va comprar origami! Vam fer algunes figuretes a l'hora de sopar, però jo només sé fer la pajarita... M'ho van regalar a mi, al final, però em van dir que tenia "homework" a fer. Així que ara em toca aprendre'n!
I per acabar l'entrada d'avui. Avui quan hem anat a la botiga "combi" després de dinar, la Chica s'ha comprat una espècie de gelat molt estrany. "It's calpis, with bacteria". M'he quedat ben parada. M'han explicat que també es ven en ampolles, i n'he comprat una, perquè m'han dit que era molt bo:
Un cop al lab, hem mirat per internet. Resulta que és una beguda que es fa aquí al Japó des del 1919. Es diu "calpis", el nom prové de "calcium" + "pis, que vol dir "butter flavour" en sànscrit". En definitiva, és una beguda que prové de la llet i, mitjançant la fermentació làctica, la lactosa de la llet passa a ser àcid làctic. Vindria a ser com un iogurt líquid però més aigualit. I té un gust bastant indescriptible, entre aigua, llet desnatada i suc de llimona o iogurt, degut al toc àcid. Però, encara que sembli estrany, és molt bo i refrescant! M'ha agradat molt. En els darrers anys han aparegut variants, amb gas, amb 0% calories (tot i que no crec que en porti gaires ja; ah mira, l'etiqueta és en japonès però hi puc veure que per cada 100 mL 46 kcal), i amb diferents gustos també.
Una sorpresa més per un dia enfeinat. Buuuuuuuuuuuf... Estic una mica preocupada perquè veig que no dono l'abast... Anna, tranquilitza't... Tot sortirà bé... Buuuuuuuuuuuuf! M'agrada per això, que l'Aramaki té solucions per tot. M'agrada la gent que et resol els problemes que a tu et sembla que siguin una muntanya amb un pendent impossible de pujar i sobrepassar... Però un cop ho has fet, te n'adones que a l'altra banda tot és més pla, fins que plaf! Un altre pendent... Com una cursa de tanques!
I aquest cap de setmana tinc pla doble: demà vaig a veure un partit de "soccer"! Vaig a veure els Yokohama F. Marinos i aniré a l'Estadi Internacional de Yokohama! Pot ser molt divertit. Hi vaig amb en Takuya, en Taro, l'Akio i l'Aramaki, que ens ha convidat!
I diumenge, "fireworks" amb molts del laboratori! Fins ben aviat estimats amics =)
I, mentrestant, vaig mirant "Mad Men" arran que en van parlar a icat.cat i està molt bé. Una sèrie ambientada a Nova York dels anys 60. Un publicista, una secretària, una dibuixant, una jueva empresària, una dona divorciada, un jove que vol triumfar; feminisme, alcoholisme, tabaquisme, infidelitat, enganys, negocis, més alcohol, més tabac, més dones, més homes, corbates i americanes, pintallavis i faldilles, i sexe! Barregeu tot això, hi poseu una mica de gomina i foundation per sobre, ho salpebreu amb edificis alts de Manhattan i casetes amb jardí del voltant i tindreu la sèrie. Però m'agrada =)
Ahir em vaig deixar el cable per posar les fotos de la càmera a l'ordinador al laboratori. Per això no vaig poder penjar les fotos del meravellós sopar d'ahir. Resulta que amb l'excusa que un company de feina d'en Wataru se'n va a un congrés a Argentina d'aquí un parell de mesos, i que volia practicar "spanish", ahir vam fer un sopar. En Wataru va venir al laboratori i a quarts de set vam marxar cap al centre de Yokohama amb bus. Vam anar a un Japanese-Bar, un restaurant "Moon Droplets" que estava a la 25ena planta d'un edifici! Jo seia al costat de la finestra! Quines vistes!
Era un restaurant típic japonès i molt modern. Es demanava el que volies mitjançant una pantalla d'ordinador que hi havia a cada taula, i venia el cambrer i t'ho portava. 
Al sopar érem 6: en Wataru i 4 companys de feina (3 noies i un noi) i jo. Tenien cap als 30 anys tots, però com que els japonesos sempre semblen molt joves, no sabria dir exactament quina edat tenien; però una ja feia 12 anys que treballava a la mateixa empresa...
Com ja va sent habitual, vaig tastar moltes coses noves de menjar, i algunes que ja havia vist abans. Per exemple, patates fregides (molt bones, amb gust a allet), el famós tofu, que encara no havia tastat aquí. Fins ara, el que havia tastat (a casa nostra) era molt soso, però aquest d'aquí semblava molt casolà i era boníssim! Amb salsa de soja per sobre. També una espècie de calamars crus amb la seva salsa (això taronja que veieu en primer pla).
I uns pinxos de pollastre i de carn picada molt bons!
Ahir vaig tastar també el sake calent, que en diuen "atsukan". Però no em va agradar gaire... Té un gust molt fort, i jo i els alcohols molt forts no som molt amics. Però em vaig beure un sochu amb pruna molt bo!
Després del sopar ens vam tirar una foto de grup:
I en Wataru va comprar origami! Vam fer algunes figuretes a l'hora de sopar, però jo només sé fer la pajarita... M'ho van regalar a mi, al final, però em van dir que tenia "homework" a fer. Així que ara em toca aprendre'n!
I per acabar l'entrada d'avui. Avui quan hem anat a la botiga "combi" després de dinar, la Chica s'ha comprat una espècie de gelat molt estrany. "It's calpis, with bacteria". M'he quedat ben parada. M'han explicat que també es ven en ampolles, i n'he comprat una, perquè m'han dit que era molt bo:
Un cop al lab, hem mirat per internet. Resulta que és una beguda que es fa aquí al Japó des del 1919. Es diu "calpis", el nom prové de "calcium" + "pis, que vol dir "butter flavour" en sànscrit". En definitiva, és una beguda que prové de la llet i, mitjançant la fermentació làctica, la lactosa de la llet passa a ser àcid làctic. Vindria a ser com un iogurt líquid però més aigualit. I té un gust bastant indescriptible, entre aigua, llet desnatada i suc de llimona o iogurt, degut al toc àcid. Però, encara que sembli estrany, és molt bo i refrescant! M'ha agradat molt. En els darrers anys han aparegut variants, amb gas, amb 0% calories (tot i que no crec que en porti gaires ja; ah mira, l'etiqueta és en japonès però hi puc veure que per cada 100 mL 46 kcal), i amb diferents gustos també.
Una sorpresa més per un dia enfeinat. Buuuuuuuuuuuf... Estic una mica preocupada perquè veig que no dono l'abast... Anna, tranquilitza't... Tot sortirà bé... Buuuuuuuuuuuuf! M'agrada per això, que l'Aramaki té solucions per tot. M'agrada la gent que et resol els problemes que a tu et sembla que siguin una muntanya amb un pendent impossible de pujar i sobrepassar... Però un cop ho has fet, te n'adones que a l'altra banda tot és més pla, fins que plaf! Un altre pendent... Com una cursa de tanques!
I aquest cap de setmana tinc pla doble: demà vaig a veure un partit de "soccer"! Vaig a veure els Yokohama F. Marinos i aniré a l'Estadi Internacional de Yokohama! Pot ser molt divertit. Hi vaig amb en Takuya, en Taro, l'Akio i l'Aramaki, que ens ha convidat!
I diumenge, "fireworks" amb molts del laboratori! Fins ben aviat estimats amics =)
I, mentrestant, vaig mirant "Mad Men" arran que en van parlar a icat.cat i està molt bé. Una sèrie ambientada a Nova York dels anys 60. Un publicista, una secretària, una dibuixant, una jueva empresària, una dona divorciada, un jove que vol triumfar; feminisme, alcoholisme, tabaquisme, infidelitat, enganys, negocis, més alcohol, més tabac, més dones, més homes, corbates i americanes, pintallavis i faldilles, i sexe! Barregeu tot això, hi poseu una mica de gomina i foundation per sobre, ho salpebreu amb edificis alts de Manhattan i casetes amb jardí del voltant i tindreu la sèrie. Però m'agrada =)
2 comentaris:
Vols dir que aquest Calpis no serà l'Actimel japonès?
Però diria que no té pas L.Casei, només té els propis d'ell mateix. I no el venen com a probiòtic, ni funcional, diria. És una beguda (tot i que ajuda a la flora intestinal, suposo!)
He vist que el que s'assembla a l'Actimel és un que es diu "Yakult", però aquest no l'he tastat!
Publica un comentari a l'entrada