dilluns, 19 de juliol de 2010

Sankeien Garden i Yokohama futurista

El diumenge, després de llevar-me havent dormit poques hores i amb una mica de mal de cap, vaig dirigir-me cap al Sankei-en Garden. Agafar l'autobús número 11 que em porta a Yokohama Central Station ja no és cap problema; el problema va ser trobar allà l'autobús número 8 que em portaria als jardins... Aquella estació és un laberint; mira que hi he passat dies, però sempre em perdo; això sí, sempre m'acabo trobant. Vaig haver d'esperar l'autobús més de mitja hora, i durant el trajecte els ulls no se'm volien mantenir oberts, però la meva intuïció no va fallar, i just quan ens aprovàvem a la parada, em vaig aixecar per preguntar-li al conductor si ja hi érem, i em va dir "next one".
Aquí ja estic al parc!

Vaig caminar uns 300 m per un carreró fins a la Main Gate dels jardins. Hi ha unes màquines a fora per comprar el tiquet (500 yens), el vaig comprar i vaig entrar. Eren les 13:30. I vaig tenir la sort de trobar a l'entrada un cartell que deia "Free Guided Tours, in English". Hi havia un home i una dona al costat, i els vaig preguntar a quina hora i em van dir "from now till 16 o'clock". Great, on y va!Així que una noia japonesa, la Noriko Shibuya, em va fer de guia durant més de tres hores pels jardins. Parlava molt bé l'anglès. Es veu que durant la setmana "I work as systems engineer in a company, in Yokohama", però el cap de setmana fa de voluntari de guia turístic. Es veu que són unes 10-11 persones que es dediquen a ensenyar Yokohama a qui vulgui escoltar-los. I a mi em va anar de perles, perquè estava sola i no sabia res del jardí! Em va explicar tota la història, tots els temples que vam veure... Tot. A veure si faig memòria...
El Sankei-en garden és un jardí que el va fer fer un home de negocis molt ric (es dedicava al comerç de la seda), que també era un artista i li agradaven les coses boniques. Va comprar el terreny i va comprar molts temples, la majoria de Kyoto i de Kamakura, i els va portar al jardí. Alguns els va fer fer ell. Fins i tot tots els riuets que hi ha pel jardí i les basses són falses "a fake stream" em deia. El jardí consta de dues parts "l'inner garden" on el més important són els edificis que hi ha, i l'"outer garden" amb totes les flors i plantes. Es va obrir al públic al 1906 ( i l'inner garden pal 1958). Durant WWII va quedar molt destruït, com tot, però el van reformar molt maco.Hi ha moltes construccions que eren per fer la cerimònia del te, i moltes es poden llogar, si es reserven amb antel·lació, per fer-hi algun acte (casament, cerimònia del te...). La Noriko em va ensenyar com es feien les cases japoneses abans. Com que no existia el vidre, feien les finestres de paper, un paper molt resistent, blanc, que deixa passar la llum, però no es veu què passa a l'interior. Els terres eren de tatami, sobretot la part reservada pels convidats, sinó, podia ser de fusta. Les portes, totes corredisses, i sense pany ni clau. Em deia "Japanese houses have no intimicy!". Tots juntets. Moltes portes estan decorades, pintades amb moitus de naturalesa, com flors, oceà...
Aquesta foto és una caseta per fer la cerimònia del te, però la gràcia és que l'entrada és el forat quadrat que veieu a mà esquerra. Perquè per entrar, els guerrers havien de deixar les espases a fora la casa, i entrar a dins fer una reverència. I a la cerimònia del te, tothom és igual. No hi ha ni classes socials, ni rics ni pobres... I per això la porta és així, petita i baixa. Si hi entres, ets un més.

Tot el parc estava molt verd ara, però es veu que a la tardor també és molt bonic, amb els tons rojos, taronges, daurats... I a la primavera hi deuen haver més flors. Ara hi havia tots els lotus, a l'entrada. Es veu que quan surt el sol, entre les 4 i les 6 del matí, és molt maco de veure com s'obren les flors. Jo hi volia anar, però no em vaig poder llevar tan d'hora... Però els lotus feien molt goig. Són enormes! I com repel·len l'aigua! Vaig intentar posar una mica d'aigua sobre una fulla i com va marxar! Escolant-se ràpidament i cap a terra. Ni un segon va estar damunt la fulla. I d'aquí ve el "lotus effect": les superfícies hidròfobes, que repel·len l'aigua, estan fetes mimetitzant la natura, que és molt sàvia!Les fulle de lotus, gegants!
Arbres de bambú, immensos! "And they are delicious", es veu que es mengen les arrels dels arbres joves, si ho vaig entendre bé!

La veritat és que van ser unes hores ben tranquil·les i boniques. El que es veu des de tots els punts del parc és un temple budista amb una columna molt llarga al damunt, que teniu aquí:
Hi vam pujar, fins a dalt de tot, més de 100 escales. I és immens! Mireu la foto!I aquesta és d'un temple on hi anaven les dones que es volien divorciar:

Per descansar una mica, vam anar a prendre un te verd japonès al "Sankeien Memorial Center", que està just al centre del jardí, i serveixen te amb tot el ritual. El te verd és el Matcha, un te en pols, molt car i molt bo. Es veu que cada setmana serveix el te una "escola de te" diferent. Després de beure'ns-el, la sensei em va ensenyar com es feia. Primer s'ha d'escalfar el bol amb una mica d'aigua, després es treu i es passa un mocadoret, s'aboca el te verd, una mica d'aigua i es remena amb una espècie de batedora. I llestos. És un bol molt gran però hi ha molt poca quantitat, de fet. També ens van donar les instruccions per com s'ha de beure:

"Please don't think it is difficult; it's only a method of drinking green tea. Feel harmony of all things around you. Please eat a cake before drinking the green tea (ens van donar dos pastissets boníssims! quadrats i molt dolços!). First, when a bowl of green tea is served, bow to the tea master with respect. Second, pay attention to where the front of the bowl is. The front of the tea bowl is always facing you. Third, do not drink from the front of the tea bowl. Put the bowl on your left palm. To avoid drinking from the front part of the tea bowl, turn it clockwise slowly with your right hand and drink the green tea in three or four sips. Fourth, wipe the tea bowl rim where you drank with your thumb and forefinger slightly. And wipe your fingers with your handkerchief or any purity thing you may have. Fifth, turn the bowl and put it in front of you as it was before. While appreciating the bowl consider to what the tea master treated you. Sixth, turn the tea bowl clockwise and put the front of thea bowl toward the tea master and bow to each other with respect". Aquí em veieu amb el tea bowl.
I aquí amb la noia que l'estava preparant i la sensei. Em van cuidar molt bé! I a la Noriko també li va agradar molt! I la vaig convidar al te!

Aquí teniu a la Noriko a dins d'una casa immensa que hi havia, que era una antiga "farmer's house". La part de baix era així de tatami, amb portes corredisses a la zona dels guests, i de fusta la cuina i el bedroom. Molt bonic. La teulada era en forma triangular, com les mans que resen. A dalt hi havia tot d'instruments per tenir cucs de seda i teixir la seda. Eren uns grangers rics; també tenien el lavabo a dins la casa -si eres pobre, el tenies a fora!-.
I ja a la sortida... Vaig sortir per la south gate per continuar la meva ruta.La Noriko em va explicar que abans, fa uns 40 o 50 anys, des del Sankeien Garden es podia anar a la platja directament. Però ara mireu què hi ha:Totes les petroleres estan al port de Yokohama. Ja no hi ha platgeta... Quan vaig sortir, vaig anar a fer una volta pels voltants, i després amb un autobús fins al ChinaTown i al Yamashite Park, on la gent ja s'estava aglomerant per veure els castells de foc! Quaaaaaaaaaaaanta gent!
I al parc era impressionant... Hi havia molts ambulants venent menjar i beure, un concert munat, tota la gent asseguda a l'herba (bé, directament no, tots portaven una espècia de manta-estovalla per seure-hi a sobre). Els castells de foc van ser molt bonics, però van durar massa poc! I després vaig anar caminant fins a Yokohama Central Station, tot mirant els grans edificis amb llums de nit, i veient l'ambient d'una nit a Yokohama.

I em vaig tornar a mig perdre. A Barcelona és molt fàcil orientar-se, almenys per l'eixample; tot és recte. Aquí no. Aquí dius, vaig cap allà; i de cop ja ets en un altre lloc, ben lluny d'on volies anar. A més, hi ha moltes autopistes que "volen" i ponts i passarel·les...

És una mica futurista tot plegat, em fa pensar, però, en la decadència del principi de Blade Runner, i també amb El Quinto Elemento... Com voleu que m'orienti amb aquestes coses? Aix...


1 comentari:

Anònim ha dit...

Quina enveja!
:)
L'Anna tant social com sempre, fas amiguets a tot arreu!

Ivan