Avui dissabte he arribat a casa tan cansada, que m'he posat a dormir a les 19 h perquè tenia una mica de mal de cap i volia descansar. Però m'he llevat ara, a les 12:35 h de la nit i ara no sé si tornar a dormir o esperar una mica! Ara sí que tinc l'horari girat! Ara que ja l'havia agafat bé aquí... Buf!
He arribat tan cansada perquè he anat tot el dia per Yokohama, per la part que surt als mapes dels turistes, podríem dir. I suposo que tenia mal de cap per l'elevada concentració que requereix el fet que tot estigui en japonès i et trobis perduda en una gran metròpolis i tota sola. Tinc sort que els japonesos són molt educats i t'expliquen per on anar!
Al matí, després de fer una volta corrent pel barri (i adonar-me que estic en molt baixa forma!) he agafat l'autobús per anar al centre. Dues curiositats: hi ha una màquina a l'entrada on hi tires els diners i et torna el canvi tota sola i hi ha aire acondicionat als busos i trens!
He arribat a l'estació de Yokohama i ja m'he començat a sentir perduda... Després de donar unes quantes voltes he ensenyat el mapa de la guia "Lonely Planet" a una noia d'una botiga i m'ha indicat com arribar-hi. He fet dues parades en metro (per si de cas) i allà ha començat la meva volta a peu per la zona portuària de Yokohama. Hi ha la torre Landmark (la torre més alta de Japó, de 296 m). He pujat en ascensor fins a la planta número 46 i és increïble: l'ascensor més ràpid que he pujat mai i més fi. Ha tardat uns 20 segons a pujar les 46 plantes! (A la guia diu que va a 45 km/h i que és un dels més ràpids del món!). Després he anat caminant enmig de japonesos, centres comercials que tenen amagats per tot arreu, fins a un parc d'atraccions que tenen incorporat a la ciutat i he pujat a la sínia que hi ha, que és immensa i es veu una vista fantàstica. També cap a la casa dels totxos vermells, on he dinat, i des d'allí fins a ChinaTown. Un barri completament xinès amb un temple també. Plovisquejava una mica.
Com veieu, a Yokohama també tenen un edifici vela. Al costat la sínia, rodejada del parc d'atraccions (on hi ha els troncs en aigua, com a portaventura).Després he passat pel costat de l'estadi de Yokohama (que no és de futbol, sinó de beisbol i és rodó) i hi havia molt ambient perquè es veu que hi feien un concert. Tothom portava coses roses i acolorides amb tot de lemes. Quin fanatisme que es respirava!
Després he agafat un bus per tornar a l'estació i s'ha assegut un avi al meu costat i m'ha dit "Where are you from?" en un anglès correctíssim. Quan li he dit que de Barcelona, m'ha dit "Oh, I don't speak Spanish, sorry" i li he dit "But you speak English!". No sé si ha entès que ho deia perquè era un avi i parlava perfectament l'anglès. Després de preguntar-me què hi feia aquí m'ha explicat la seva vida en 3 minuts. Que s'havia exiliat durant la guerra, que havia anat a Nova York a viure de jove com a representant comercial de Japó, llavors havia tornat, després havia anat a viure a Grècia, que als 67 anys s'havia jubilat i ara en portava 13 descansant (ara en tenia 80). Long life and many things! Clar que sabia anglès amb el que havia viatjat!
Després he agafat el tren cap a casa i un cop allà he menjat més i he conegut a la francesa companya de pis que ha arribat poc després que jo. Es veu que també ha anat pel centre, ella. Potser li proposo de fer alguna cosa juntes algun dia d'aquests. Però ella només es queda un mes aquí!
Ara està plovent molt! De fet, ara estem al final de la temporada de pluges, així que ja toca!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada