La crònica del partit i la festa posterior

"

Són les 15:15 h i els jugadors es troben a l'estació de Tennocho, a quinze minuts del poliesportiu on tindrà lloc l'esdeveniment. Fa molta calor, però tot i així, els jugadors estan disposats a donar-ho tot! Van caminant tots junts fins al poliesportiu "La Renaissance", a quinze minuts de l'estació. Pugen les escales fins a l'última planta, i els jugadors es canvien.
Pantalons curts, samarreta i mitjons fins al genoll. Tot preparat.La competició està formada per 5 equips, i cada equip farà un total de 4 partits, de 20 minuts de durada. L'equip que estem seguint són els Yemoto-Japan! Els partits tenen lloc al terrat d'un bloc d'edificis que conté el poliesportiu. La vista és esplèndida. La torre Landmarck s'imposa davant dels seus ulls, així com les tres torres Queens i molts altres edificis que volen presenciar l'espectacle des de primera fila.

Abans de començar, una mica de piloteig per anar fent boca i... la foto de l'equip! Somrieu!Crònica:
L'equip Yemoto-Japan va marcar 5 gols en els 4 partits. El pitxitxi de l'equip va ser en Takuya, àlies Taku-chan, amb tres gols, o també anomenat Taku-Messi. Tot i que hi havia partits en què va fer de porter, també sortia a xutar la pilota, si feia falta. Aquí el tenim amb la samarreta de l'Owen.

En Tsuji va ser l'altre golejador de l'equip, amb dos gols marcats. Semblava que li agradés el terra, però. Va caure unes quantes vegades i es va fer un bon pelat al genoll.

En Taro, tot i no marcar cap gol, va ser el pensador tàctic dels partits, fent bones passades i distribuint el joc. És el que en sabia més, de jugar. Pel que fa als altres... tots van passar sense pena ni glòria. La Chica que jugava sense ulleres i no veia res, la Yemoto que volia anar a per totes, però no tocava bola, l'Anna (jo) que corria amunt i avall, amunt i avall, tot seguint la pilota. Va tocar-la uns quants cops, però no hi va haver cap passada efectiva. En Yuske, en Soichiro, en Tawa i en Tsuji van fer el que van poder... L'equip també va comptar amb dues cheerleaders: l'Eriko i la Chico. Aquí les veiem, després dels partits, ben cansades =)"Bromes a part, durant el torneig, de les 16 a les 19 h m'ho vaig passar molt bé. Va ser molt divertit, i vam riure molt jugant. Érem l'únic equip mixt que hi havia; tots els altres eren masculins. Ara bé, tampoc és que ho fessin molt bé, eh. Del nostre equip només tres (i jo) havíem jugat a futbol abans, i vam perdre tots els partits, però sense pallissa! I la situació on es feien els partits, era genial. Jugar als terrats dels edificis! Semblava que estiguéssim fent els torneigs aquells d'en Goku, amb aquell estadi i tot plegat. Entre partit i partit beviem aigua, menjàvem una mica i comentàvem la jugada. Una tarda de dissabte ben distreta i gens avorrida.

Després del partit, ens vam refrescar una mica amb aigua i amb tovalloletes mentolades i vam sortir de festa!Aquí em veieu amb la Chica quan marxàvem del pavelló. Estava ben contenta, ella. Era la primera vegada que jugava, i feia molta gràcia.

La torre Landmarck, ja il·luminada, ens va acomiadar. Vam marxar a quarts de vuit i ens vam dirigir a Wadamachi Station, en tren, un parell de parades Per mi, perfecte, perquè és l'estació de tren que tinc més a prop de casa. Just baixar de l'estació, vam pujar les primeres escales a mà dreta, on hi havia el pub que ens esperava...

Ens vam treure les sabates, i vam seure. Em sembla que ja us ho vaig comentar, però aquí no sopen i després beuen, sinó que ho fan tot alhora. A més, com que es demana menjar per compartir, tipus tapes, aleshores el preu es divideix entre tots. I el beure també, com ha de ser. La qüestió és que els japonesos beuen moooooooooolt! No sabia que bevessin tant! Quan jo encara no portava ni mitja biiru, un ja se n'havia demanat dues i ja passava pels còctels.
Total, quina és la conseqüència de tot plegat? Doncs que em van fer beure molt! El menjar estava molt bo: udon, okonomiyaki, tendons de pollastre arrebossat, pinxos de (no sé quina part de) pollastre i cor de porc, peix fregit, hamburgueses amb ou cru per sobre (foto), pollastre arrebossat, amanida de col? i ceba (foto), pizza japonesa... Moltes coses... I per beure, doncs vaig fer una nama-biiru, un còctel de sochu+soda+lemonade, un còctel de sochu+soda+maduixes i dos vasos de sochu+ginger ale. Pots demanar l'ampolla i te la porten. I demanes també el gel, i el ginger ale, a part. Que bo, mai havia tastat el ginger ale, i és molt bo! Ai que m'hi aficionaré... I el sochu sol no m'agrada gaire, però amb soda (en diuen soda de la gaseosa, aigua amb gas) és molt bo! I si li poses alguna cosa dolça, encara més! Tot i així, la Chica, que és una "strong woman" se'l beu sol, amb gel. Bé, ja sabeu que a mi els licors sols em costen una mica, i per això me'ls rebaixo...La qüestió és que vam riure molt durant tot el sopar, i jo vaig acabar una mica massa contenta... L'endemà tenia un mal de cap! Buuuuuuuuuf! Però, això sí, com que vam començar a les 20h, a mitjanit ja estàvem! Sortir d'hora no està gens malament!Demà més! Això va ser dissabte! Diumenge vaig anar al Sankei-en Garden i als fireworks, i avui a Kamakura. Genial!