Tokyo amb Couchsurfers!

Aquest cap de setmana he estat per Tokyo. Tot i que des de casa a Tokyo hi ha un parell d'hores, de porta a porta (de Yokohama a Tokyo station respectivament, amb un exprés, hi ha menys de mitja hora), he preferit quedar-me el cap de setmana allà, així aprofitava més el temps i tenia algú per fer-me companyia... No és que no m'agradi anar sola, però en una ciutat desconeguda com Tokyo sempre va bé quan algú que domina una mica la ciutat t'acompanyi... Ara ja me la conec més! Hi ha moltes coses a explicar i, com us podeu imaginar, tinc bastantes fotos, però avui us explicaré algunes cosetes, i en deixaré algunes per un altre dia =). No us penseu trobar fotos gaire maques, per això ja podeu anar a una altra pàgina especialitzada en el tema; aquí trobareu les que vaig fer jo, que deixen molt a desitjar, però a mi em fan gràcia!

Vaig arribar al matí i vaig anar a Kuramae, on hi havia l'apartament del couchsurfer francès, Nico, que m'esperava. És un pis increïblement petit; de fet, més habitació que pis. Tot en un espai d'uns 18 m2, amb una barra de cuina, i lavabo, i per 1000 €, flipa! Però bé, vaig deixar la motxilla allà i ens vam dirigir a explorar Tokyo. Vam començar anant a una zona "geek", on hi ha botigues amb tot d'objectes electrònics i molts mangues, i noies disfressades de gatet-camarera (es veu que són d'uns cafès, on acompanyesn els homes i xerren amb ells i això...).
Després vam anar caminant més avall i vam passar per un barri amb tot de restaurant petits i molt bonic, i vam arribar a una zona on ja hi havia edificis més importants com un banc de Tokyo i un edifici d'uns centres comercials molt cars, on els cotxes fan cua més de mitja hora per aparcar al pàrquing, crazy (es diu Coredo Nihonbashi). Després vam anar al propi Nihonbashi, que vol dir "el pont de Japó", que és famós perquè és el quilòmetre 0 de les carreteres de Japó, com "la Puerta del Sol", vaja. Aquí em veieu amb la meva samarreta al pont, i més a sota els dracs que el caracteritzen. Per sobre el pont hi passa una autopista que segueix per sobre el riu. De fet, tant Tokyo com Yokohama està ple d'autopistes i trens enlairats, cosa que a mi no m'agrada gens, perquè enfosqueix molt la ciutat i la transforma en una espècie de "Tràntor" de l'Asimov.


Després vam anar caminant fins a trobar un temple (te'n vas trobant a mesura que camines, en els llocs més inesperats!). Aquest es veu que és especial pels nens, tant pels nadons que han acabat de néixer, com els que encara estan dins la panxa de la mare. Davant hi havia una cua enorme amb tot de mares i els seus fills petitíssims!
Des d'allà vam anar a un mini-restaurant a menjar els millors ramen que he tastat mai. Els ramen són la "sopa de fideus" amb mil coses. Concretament, als nostres hi havia col, soja, bambú, un tall de porc (crec), i alguna altra cosa més... Aquí teniu en Nico amb els dos "bolassos" de ramen. Al mig hi ha un plat de gyoza (els raviolis xinesos fets al vapor i farcits de carn en forma de mitja lluna). Vam quedar ben tips.
Des d'allà vam caminar (molt) però bé, fins al barri d'Otemachi, un barri ple d'edificis enormes d'oficines, que està al costat dels jardins imperials i del palau imperial de Tokyo, on viu l'emperador. Aquí el meu couchsurfer em va deixar per anar a la piscina i vaig continuar la meva ruta sola (després va tornar, no patiu!).
Vaig estar per Otemachi, i després vaig anar als jardins imperials. Tota la zona de l'emperador està envoltada per uns fossats plens d'aigua, amb la qual cosa, l'accés només per unes portes concretes i, per tant, molt difícil. Està ben protegit. És moooolt curiós, perquè hi ha una zona verda immensa dins de Tokyo, i contrasta molt amb el tràfec de la resta de la ciutat. A la foto superior podeu veure els edificis des de dins el parc com contrasten amb la porta d'entrada als jardins. Per entrar als jardins et donen un ticket "admission ticket" que has de donar a la sortida, i a les 5 h de la tarda ja tanquen. No volen que es quedi ningú a dins. El palau de l'emperador, de fet, està tancat, i en una zona del costat.Després d'aquí, vaig anar a un altre parc més al nord, on hi ha també el museu de la ciència, i em vaig trobar amb el temple de Yasukuni Jinja, un temple enorme, amb unes portes Torii enormes i moooooooolts fanalets durant tot el camí per arribar-hi. Es veu que és un temple que ha portat molta controvèrsia, perquè, a part de la seva història, també commemora els japonesos que van morir a la guerra... Però ja sabeu que els japonesos van "perdre" la guerra, abans fent molt mal a la Xina i altres països asiàtics... Bé, no sé, no em vull posar en la història de la 2a Guerra Mundial, que ja la coneixeu tots. La qüestió és que és un temple bastant polèmic.
A mi el que em va impressionar més són tots els fanalets, que es veu que són de particulars o empreses que els posen aquí com una espècie d'ofrena o perquè els porti sort... I els homes que els penjaven, es penjaven ben amunt i sense cap tipus de seguretat... Jo patia molt quan els veia enfilats allà dalt...

Pels temples, es veu que hi ha tot un protocol. Primer t'has de "purificar" les mans i la boca amb aigua i un cullerot. Després vas cap a l'entrada i piques de mans dos cops, per invocar el "déu", després pregues amb les mans juntes, i després tires una moneda a una espècie de moble de fusta amb unes barres. Molt simplificat, eh. Aquí a sota el veieu.
Bé, ho deixo aquí de moment. Falta el retrobament amb en Nico i el diumenge amb en Taiji! Demà!