dilluns, 12 de juliol de 2010

Tokyo: round two!

Avui deixem el Tokyo tranquil d'ahir i ens endinsem dins del Tokyo de la multitud, de la moda fashion, de la nit negra amb llums de neó i dels pentinats més estrambòtics, per no dir algun altre adjectiu, dels japonesos.

Vam trobar-nos amb en Nico a Hachiko, que a part de ser la sortida número 8 de la parada de metro a Shibuya, és el nom del gos més famós de Japó i li han fet una estàtua, com podeu veure a la foto. Resulta que aquest en Hachiko és considerat el gos més fidel de la història, ja que quan el seu amo, Ueono, professor d'universitat, va morir, ell va continuar anant a l'estació de tren a esperar-lo, tal com feia quan era viu, fins a la seva mort. La història és bastant trista, si t'imagines el gos esperant el seu amo a l'estació, dia sí, dia també... Però bé, la gent li va agafar carinyo i quan es va morir li van dedicar aquesta estàtua. Hachiko està, com he dit, a Shibuya. Shibuya també és famós per tenir els passos-zebres aquells en diagonal que m'agraden tant i que fan una por! amb tota la gent que se t'acosta, com una estampida... Shibuya, a més, és el barri de la moda i del jovent. Quan estava esperant en Nico a Hachiko estava ben distreta mirant els vestits, cares, peus i pentinats de la gent que hi havia per allà. Gairebé tot joves japonesos i algun turista despistat més gran. Camines pels carrers de Shibuya i tot són botigues de moda, restaurants, bars, llums de neó... Nosaltres vam anar a fer la birra en un bar per fugir una mica de l'estrés i la calor, però a dins del bar també hi feia un soroll! Vaig quedar parada del soroll que poden arribar a fer els japonesos quan estan en un restaurant... I com que es permet fumar als bars i restaurants (però al carrer no!), imagineu-vos el panorama!

Després vam anar caminant fins a Shinjuku, que hi ha un bon tros, però vam poder gaudir de bones vistes, aire fresc, coses molt curioses pel camí.... Fins arribar a l'estació de tren més gran i més concorreguda de Tokyo, Shinjuku, envoltada dels edificis més espactaculars i grans de la ciutat. La veritat és que hi he de tornar, perquè era tard i vam quedar amb uns amics seus per anar a sopar i no vaig tenir temps de pujar a dalt de tot del Tocho, l'ajuntament (l'edifici amb el rellotge que es veu a la foto). Vam anar a sopar en un restaurant molt sorollós també, però molt bo! I sortint vam anar a fer una volta per Kabukicho, el barri roig de Japó. Fa molta gràcia perquè està ple de "love hotels", és a dir, hotels que pagues per "hores" o per "nit" per ja sabeu què fer. És un bon invent per la gent que viu amb els pares i no vol tenir un interrogatori l'endemà al matí...

Veieu totes aquestes fotos de nois? Es veu que són nois que es poden "llogar" per fer-te companyia i parlar una estona. N'hi havia miiiiiiiiiiiil pels carrers. Em pensava que això només ho feien les noies, però resulta que no. Es veu que no són per sexe, o no necessàriament, sinó més aviat per prendre una copa, riure una estona xerrar... Fan molta gràcia tots amb aquests pentinats amb tot el pot de laca incorporat...
En Nico em va ensenyar també tres carrers molt petits i molt estrets, amb tot de casetes de dos pisos i mooooooolt estretes! Es veu que antigament eren les cases de les putes, i només tenien una sala a baix i a dalt el llit doble... Però ara s'han convertit en bars, la majoria dels quals només hi caben unes 5 o 6 persones, a vegades menys i tot. Tot i tenir preus bastant elevats, estaven tots plens. Feia molta gràcia, perquè realment cada porta era un bar diferent, i tots amb estils molt diversos.

També vam veure un parell de llocs on podries practicar a batejar la pilota (en nom del pare, del fill i de l'esperit sant), amb aquells aparells que tiren pilotes i el batejador ha d'anar ràpid a tornar-les. Després de caminar una estona més, vam agafar el tren cap a casa.

Ara ve la part més bona de la història. Resulta que em vaig llevar a les 5 h del matí, perquè havia quedat a les 6 h amb en Taiji a l'estació de Tsukiji per anar al mercat més famós de Tokyo! Nosaltres dos, tot cofois, ens dirigim cap al mercat i plaf! tancat! Resulta que els diumenges tanquen! Oooooooooooh no! M'havia passat pel cap que potser estaria tancat, però havia desestimat ràpidament l'idea quan vaig pensar que diumenge segur que també mengen peix els japonesos! Però no! Tancat. Però bé, com que ja estàvem llevats, vam anar a donar voltes pels carrers amb en Taiji. Passejar pels carrers de Tokyo de 6 a 8 h del matí no té preu! Tot tancat, menys... un lloc on ens van donar esmorzar! Era un lloc de "fast food" japonès. Per 4 euros vaig menjar sopa misu, un plat d'arròs blanc, un tros de salmó, nato (mongetes fermentades - se les va acabar en Taiji- i aigua i te gratis!). Després d'esmorzar vam anar a relaxar-nos en un parc....
Tot seguit vam anar a veure el "Imperial Palace" amb tot de turistes xinesos pel mig (quina por que feien tots plegats....) i, finalment a Ginza, el barri chick de Tokyo. Els caps de setmana tallen les grans avingudes i es converteixen en carrers peatonals. Vam anar a la "apple store" amb en Taiji, i em vaig empassar una hora d'una xerrada sobre com funcionava l'i-pad (en japonès!). Són genials. És en un dels seus macs on vaig xafardejar com havia anat la manifestació a Catalunya!
Des d'allà, cap a casa falta gent! Estava tan cansada... Només cal que em mireu els ulls a la foto...

Encara queden moltes coses al tinter per explicar, però ja aniran sorgint... Potser us parlo dels lavabos en el pròxim post...

2 comentaris:

amay ha dit...

Ai! No us he explicat qui és en Taiji! El vaig conèixer el desembre passat a Barcelona, ja que va venir a casa a dormir: era el meu couchsurfer! I em va dir que quan anés a Tokyo "you must see me". És un noi increïble, i després del seu viatge de 4 mesos per tot el món reconeix que "japanese people are really strange". Tot i així, n'està molt content! Tinc ganes de tornar-lo a veure, ric molt amb ell!

La lectora corrent ha dit...

Això que dius dels carrers estretíssims plens de bars m'ha recordat que a Kyoto vaig estar en un barri on hi havia molts petits restaurants i bars i també era així: tot estret, el carrer i les cases. Qui sap si no havia estat també un barri de prostitució.

Els nois que es lloguen per entretenir deuen ser uns "gheishos" del segle XXI?

Pel que fa als lavabos, només he estat una vegada en un que no era "western style" i vaig a haver de pensar-m'ho dues vegades per endevinar com havia de seure per orinar.