dimecres, 28 de juliol de 2010

Ja és dimecres gairebé dijous gairebé divendres!

I gairebé un mes! Com passa ràpid el temps, ne?

Doncs sí! Ahir vaig fer un intensiu intensiu de laboratori i estava molt cansada al vespre. Així que, estimats lectors (perquè encara que no ho sembli, sou bastants!) em sap greu no haver-vos distret durant una estona. Però no us penseu que em passen coses divertides cada dia. També hi ha dies normalets...

Avui he fet 53 fotos, 40 de les quals són de tubs pels d'emulsions! Les altres fotos també són de la uni. La Chica, en Takuya i l'Akio, que són els que fan el 2n any de master, avui tenien una presentació. Ja portaven una setmana preparant-la (almenys l'Akio, que seu al meu costat!). Així que ben d'hora al matí ja estaven allà disfressats. Els dos nois amb pantalons de pinces, camisa blanca, corbata i americana. La Chica amb unes sabates de taló negres, i un vestit jaqueta que li quedava molt bé. Aquí els podeu veure quan anaven a preparar les coses:

Jo també he anat a escoltar-los. Com que fan les presentacions amb molts dibuixets, he entès alguna cosa. Alguna! Però ha sigut divertit. Van amb un "timer" que sona com una campaneta quan han passat els 10 minuts per parlar, i després els 5 minuts de preguntes.
Després de les presentacions hem anat tots 10 del laboratori al bar de la biblioteca. La biblioteca del campus és molt maca. Alguns ja sabeu que les biblioteques són un dels meus lloca preferits del planeta. Tan tranquil·les, plenes de llibres (ben posats)... Bé, el cas és que és un edifici amb una vidriera a la façana, i a la planta baixa hi ha una espècie de bar i una sala així com més informal, amb taules i gent que menja o estudia. Al costat també hi ha un hall immens, amb una pantalla gegant on hi deuen fer xerrades a vegades. Al bar jo he demanat un "ice tea" (literalment, gel picat i te) i un "muffin apple-cinnamon". Molt bo. La resta de matí i tarda al lab. Cap a les 17h, els tres que feien les presentacions han anat a una espècie de "drinking party" que feien pels que havien presentat. Però no hi estàvem convidats els altres! Snif!

La Chica m'ha ensenyat un bitllet de la loteria d'estiu, la "summer jumbo". Diu que cada any en compra un número. El premi són 200 milions de yens, que són molts euros també. I en comptes de la loteria de Nadal, tenen la loteria de "cap d'any".
Doncs bé, ara una mica de ciència. A vegades es veuen fenòmens ben macos. Jo estic estudiant sistemes ternaris, és a dir, de tres components. Un és l'aigua, aigua bastant pura. Ja tenim una màquina que la filtra i la fa passar per diverses membranes o filtres de carbó actiu i surt, en principi, sense massa ions ni impureses. L'altre component és una substància immiscible amb l'aigua, com l'oli. De fet se'n diu oli, o fase oliosa. Però no utilitzo oli d'oliva ni cap oli comestible (que també podria), sinó el ciclohexà. No és més que 6 àtoms de carboni en forma d'hexàgon amb hidrogens. I és bastant apolar, enemic de l'aigua. Si els posés els dos sols, l'oli i l'aigua, no es barregerien. Doncs què fa falta perquè es barregin? Què fem per netejar? Doncs sí, un sabó. Bé, jo no utilitzo sabó sabó. Utilitzem el que se'n diuen substàncies amfifíliques, és a dir, que tenen una part que els agrada l'aigua i una altra part l'oli, així dit ràpidament. Els tensioactius fan aquesta funció (estan presents als sabons que utilitzem per rentar-nos). Fins ara utilitzava tensioactius, però aquí a Japó estic utilitzant un polímer que té propietats amfifíliques, perquè està format per una part més hidrofílica (que li agrada l'aigua) i una part hidròfoba (amant de l'oli). En el meu cas, la part hidròfoba és més gran, i aleshores el polímer és més soluble en l'oli que en l'aigua. És a dir, el polímer, tot i trobar-se entre els dos líquids (a la interfase), estarà més a la part oliosa.
(Quin rotllo que té l'Anna! I encara no he arribat on volia!). El cas és que quan barreges aquestes tres substàncies s'obtenen unes coses increïbles! Una d'elles són els anomenats "cristalls líquids". Així dit ràpidament, quan les molècules de polímer s'ordenen, ho poden fer de moltes maneres. I quan s'empaqueten, poden tenir estructura laminar, hexagonal o cúbica, bàsicament. Un dia us ho explico millor per dins, però visualment és el que m'interessa ara. Visualment, aquests tres cristalls són d'un transparent maquíssim, i tenen una textura com de gel. L'hexagonal i el cúbic són molt viscosos, i quan tombes el tub, ells es queden a dalt i no hi ha tutia que es moguin (no hi ha tutia... d'on deu venir aquesta expressió? L'estic utilitzant bé? Ho buscaré...). El laminar flueix una mica quan el tombes. Ara bé, com diferenciem l'hexagonal del cúbic.?Podem fer anàlisis de raig X (el famós SAXS) que ens informarà de l'estructura. Però així, a simple vista, el millor que podem fer és observar la mostra a través de dos filtres polaritzadors creuats! Per què? Doncs perquè el cristall líquid hexagonal presenta anisotropia, és a dir, que les seves propietats varien amb la direcció, en canvi el cúbic, és igual te'l miris per on te'l miris. (és isòtrop) Així doncs, l'hexagonal, si li arriba un raig de llum que va en un sol sentit (polaritzat) es refractarà en més d'una direcció, i podrem veure que la mostra brilla si hi posem un altre polaritzador creuat al davant. Es diu que presenta birefringència. Ara bé, el cúbic no canviarà la direcció del raig, i si hi posem un polaritzador creuat a davant no veurem res, perquè l'absorbirà...
Ui, que complicat explicar això! Bé, el cas és que una mostra que a simple vista és així: Quan es mira a través de dos filtres polaritzadors creuats es veu així de brillant:
I aquí és on volia arribar. Perdoneu si m'he passat una mica. Prometo fer-ho millor... Però, ha valgut la pena no? Sembla que realment emeti llum!

Aquestes estructures són estructures en equilibri, i es mantindran així passi el temps que passi. Però són en una composició determinada. Ara bé, si hi poso aigua en excés (canvio la composició), per exemple, l'aigua entrarà en forma de gotes a través del cristall (si l'escalfem per fer-lo fluir en el procés i el refredem després perquè solidifiqui) i es formarà una emulsió, que no és estable: Les emulsions, amb el temps, s'acaben separant. Tot i que aquestes, com que tenen el cristall cúbic molt viscós entre les gotes, en teoria són molt estables. N
o sempre es formen cristalls líquids, així que he tingut sort!

Per acabar, paraules del dia:
- shoka: biblioteca
- shoka ni iku: anem a la biblioteca (o alguna cosa així!)
- Go seichō arigatō gozaimashita: gràcies per la vostra atenció (després d'una presentació, per exemple).
- i el "ne" de la primera frase, que si us hi heu fixat bé hi ha un link...

I a veure si algú sap d'on prové l'expressió de la tutia!

1 comentari:

judith ha dit...

Hola Anna,
doncs mira, la Real Academia diu:
no hay tu tía.
1. (Falsa separación de no hay tutía, en el sentido figurado de 'no hay remedio', porque la tutía se empleaba con fines medicinales). expr. coloq. no hay tutía.

no hay tutía.

1. expr. coloq. U. para dar a entender a alguien que no debe tener esperanza de conseguir lo que desea o de evitar lo que teme.