El gran Lok i el Yukata

Ahir va ser un dia genial. Vaig conèixer una persona que em va fer sentir molt bé. Una persona que gaudeix, disfruta, "enjoys", la ciència. Una persona que, amb tan sols 34 anys ja ha publicat més de 50 articles científics i que no s'arrepenteix de no haver fet vacances, perquè ha treballat molt per la ciència i tots els viatges que ha fet per tot el món han sigut per la ciència, a congressos, meetings i altres. Aquesta persona és en Lok Kumar Shresta. Un noi de Nepal, que va estudiar química, va fer el master de química física, i va començar a ser professor a la universitat de Katmandu. Però va decidir al 2004 de venir a Japó a fer el doctorat, aquí on estic jo, a Yokohama, en el mateix laboratori. Aquest és ell preparant unes mostres pel SAXS:

Va fer el doctorat, va estar dos anys d'investigador a la universitat i ara treballa en un centre de recerca en una ciutat més al nord de Japó. És un home feliç i que, com he dit, li encanta treballar, buscar els perquès i, lògicament, publicar! Coneix i té amics de totes les edats i per tot el món. Em vaig sentir molt bé, ja que a vegades et sents una mica sola dins d'aquest món, sobretot a Barcelona, a la UB, on el grup de recerca on estic és molt petit, i no hi ha massa ambient de recerca científica. Em va fer sentir feliç de fer un doctorat i científic. Quin gran mestre. Va venir a la uni per fer anar el SAXSess, ja que tenia unes mostres per analitzar i ho necessitava. Va venir a dinar amb nosaltres al nishoku i després, al vespre, ens vam trobar al restaurant nepalès i ens va convidar a menjar i beure, a mi, a en Takuya i en Tawa. Vaig riure molt i vam parlar de coses molt interessants, a part de beure'm dues gerres de cervesa... A més, té dona i una filla de 3 anys. Té temps per tot, no sé com, però.
Durant el dia d'ahir em va estar explicant moltes coses i, de fet, un dels molts articles que té publicats és un estudi semblant al que faig jo. I va dir que li interessava molt i que potser podríem col·laborar més endavant. Per ell, jo, encara sóc una jove inexperta en el món de "surfactants science". M'anava dient si coneixia a tal i tal, i jo, pobre de mi, no coneixia a ningú... Tampoc m'he preocupat gaire, de fet, per conèixer a molta gent dins del sector, o bé encara no he tingut massa oportunitats. Però d'ara endavant, intentaré fer-ho millor!

Aquí em veieu amb Takuya, fent kampai (brindant) i a sota en Tawa, menjant nan:

Ahir, però, van passar altres coses interessants! Vaig marxar del laboratori a les 18h amb la Chica, i vam anar a la South Gate on ens esperava una furgo amb la seva mare i el seu germà! Resulta que el dia 1 d'agost són els grans festivals amb fireworks a Yoko, i la Chica vol que porti un Yukata aquell dia, ja que és tradició. Un Yukata és com un Kimono, però en comptes de fet de seda, és de cotó (o sintètic) i és molt més barat, molt més assequible, i es porta normalment a l'estiu, en festivals o festes. És molt fresc. Així que, dit i fet, a les 18h vam pujar al cotxe i ens vam dirigir a la botiga, a uns 30 minuts d'allà en cotxe. A la botiga em van fer emporvar un Yukata i la venedora i la mare de la Chica em van anar ensenyant com es posava, com es cordava el cinturó... Feia una fila! Bé, ho podeu veure a la foto!
La Chica també se'n va comprar un, perquè no en tenia cap! Anirem les dues amb Yukata. Pot ser molt bo. Després em van convidar a un restaurant de Sushi! Primer cop que menjo Sushi a Japó, des que hi estic! Era un restaurant d'aquests que hi ha la barra que corre amb tots els plats, però també n'hi pots demanar al cuiner que et faci el que vulguis, i en un moment t'ho porten. Cada plat tenia un preu diferent, com es pot veure aquí:
I anaves menjant, i al final et cobraven tants diners com plats de cada tipus hi havia. Vaig tastar moltes coses: ous de salmó (foto), anguila (foto), sopa de petxines (foto), tonyina picada (com carn picada de tonyina) (foto), i molts peixos que no en recordo el nom. També un flam d'ou però salat i calent (com un púding) (foto). Per beure, vam veure te verd, que es diu Konacha. Literalment, pols (kona) de te (cha). És un te com el macha, però més barat, però molt bo! Te'l serveixes tu mateix, i et poses l'aigua tu, que surt molt calenta d'una aixeta que hi ha a la barra. Aquí veieu a la mare i el germà, amb la Chica!Va ser molt maco, tot plegat. I la Chica m'anava explicant tots els plats, i els anàvem compartint. Em van tornar en cotxe i em van deixar al restaurant nepalès, amb en Lok, en Takuya i en Tawa. Pel camí vaig estar parlant amb la seva mare, que parlava una mica d'anglès, i també de francès. Quan era jove havia estudiat francès, i havia estat dos mesos voltant per Europa tot estudiant francès. Havia passat per Barcelona, i se'n recordava de la Sagrada Família i... de l'Orxata! Em va preguntar "a white drink, like milk, cold... I like it". M'agradaria ensenyar-li, però és difícil...

Així, com veieu, ahir vaig sopar dos cops! Bé, el sushi va ser el sopar real. Al nepalès, però, també vaig menjar pollastre i cabra amb salses picants, nan (el pa llarg), i uns "raviolis" de carn (foto) com els xinesos, però nepalesos:
Buf! Quantes coses! I avui al matí estava molt cansada! Però ara ja molt millor =) I me'n vaig ja, perquè he quedat a les 12h amb en Wataru per anar a Tokyo! Avui tornem-hi! En Wataru és un noi que abans estava al laboratori de l'Aramaki també. Ja us ho explicaré demà!