Toire!

Avui parlarem, entre altres coses, del "toire". Així és com es diu en japonès toilet, o lavabo. Fa molta gràcia, perquè al vocabulari japonès hi ha moltes paraules que es diuen com en anglès, però "una mica diferents", com per exemple "toire". S'ha de tenir en compte que la "r" i la "l" no es diferencien en japonès, així que la paraula es pronuncia molt semblant o gairebé igual. Amb això de la "r" i la "l" tinc uns problemes per entendre'ls! Ara ja m'hi estic acostumant, però al principi deien "law" per "raw", "walk" per "work" i així sense parar...

Una altra cosa que dificulta la nostra comunicació és que els japonesos quan volen negar una pregunta negativa diuen "sí", mentre que si és que sí, diuen "no". Per exemple:

- This is not cubic phase?
- Yes, yes! (i vol dir que sí, que no ho és)

- You don't want to come?
- Yes, yes! (és a dir, que no vol venir, ho has encertat).

Ells ja saben que en anglès es diu diferent, però estan massa acostumats a dir-ho així. A vegades podem arribar a tenir converses molt divertides que s'allarguen:

- You are not hungry?
- Yes, yes.
- Yes... no? Or yes, you are hungry?
- Yes, I am not hungry.
- No?
- Yes!
- Yes, you mean you are not hungry.
- Yes. No, no!
- ?¿

I així segueix la cosa. Bé, després d'aquesta petita introducció, us presento els lavabos. Que jo hagi vist, i pot ser que no els hagi vist tots, existeixen quatre tipus de lavabos a Japó (almenys a Yokohama i Tokyo).

1. Els primers no en posaré cap foto, perquè són els que tenim la majoria de catalans a casa. Un lavabo normal, elevat, amb una cadena, o bé a la part superior o bé una palanca al costat de la cisterna.

2. Una variant d'aquesta versió és el lavabo que tinc a casa meva a Japó. Mireu la foto i observeu si hi veieu alguna diferència:

A la part superior de la cisterna hi ha una aixeta! Aprofiten l'aigua amb la qual s'omple la cisterna, un cop has tirat la cadena -que no deixa de ser aigua corrent-, per rentar-te les mans si en tens ganes o necessitat. És una bona idea, no trobeu?

3. Una altra variant d'aquests dos i la que a mi m'agrada més, és la següent:

Es tracta d'un lavabo tipus "cadira" però al costat té un mànec amb tot de botons. Al principi de ser aquí no sabia pas perquè servien i en feia cas omís; fins que vaig preguntar-li a en Taiji, que hi ha confiança, perquè servien i m'ho va explicar. Hi ha vàries variants de botons, però us posaré un exemple del que m'agrada més, i que inclou totes les opcions. Mireu els botons:

- Quan apretes el botó blau, surt un raig d'aigua calenta que et va directament al forat que tenim a darrere del cul. Són l'hòstia! Perquè et quedi ben net. Quan en Taiji m'ho explicava em deia "the sensation is nice, but it makes you want to continue...".
- El botó rosa també fa raig d'aigua, però enfocat més endavant, ja que, com tots sabeu "els nens només tenen un forat, però les nenes tres". Així que aquest és per nenes.
- El botó taronja, amb el quadrat, és per parar els rajos. STOP.
- I el botó amb la nota musical serveix perquè se senti el soroll de la cadena, sense que surti aigua. "It's for your intimicy, if you don't want that neighbors hear your "pfp pfp"... em deia en Taiji tot rient.
Com podeu veure, es pot graduar la pressió d'aigua del raig, així com el soroll de la cadena.
Aquest vàter en concret estava a l'"apple store" a Ginza, Tokyo, però a la universitat n'hi ha un d'igual, però sense el soroll musical. Que bo!

4. Per últim, els vàters al terra:

Aquests són els més antics; els que hi havia a Japó durant molt temps. Em va explicar que abans feien molta més vida al terra que ara. Tothom seia a terra per menjar... per tot. I als lavabos també. "And when chairs appeared, also chair-toilets arrived". Es veu que són els que agraden més a la gent gran, ja que hi estan més acostumats (i mira que la lògica seria la contrària... ). Normlament, als serveis dels llocs públics n'hi ha sempre algun d'aquests i algun dels altres. Així tothom pot triar.

Per últim, us poso una foto de la meva habitació amb la roba estesa per tot arreu; a fora plovia i feia molt vent, i vaig entrar la roba com vaig poder ;)

Per cert, escolto molt icat.cat durant el matí i al vespre (al meu matí mola molt, perquè és la nit a Catalunya i icat.cat fa música i només música...!), i posen molt una cançó que es diu "La fageda" de Lluís Cartes. Algú el coneix? La veritat és que com més l'escolto més m'agrada i no en sabia res... Però ningú guanya en Jack Johnson i la seva guitarra i el seu nou disc To the sea!

Sentint l'aigua com cau damunt les fulles dels arbres, continuaré mirant 24! Sí... ja hi torno a estar enganxada; però ja és l'última temporada! Visca!

PD: Cada dia estic més en forma! Avui he corregut 20 minutets per un fort pendent, i no m'he hagut de parar per caminar...